Els ansiolítics superen el mig milió de receptes mensuals, amb un consum en dones que duplica el dels homes

Els ansiolítics superen el mig milió de receptes mensuals i sumen 5,5 milions entre gener i octubre de 2024, un 3,2% menys que el mateix període de l'any anterior, segons dades del Servei Català de la Salut analitzades per l'ACN. Les xifres tendeixen lleugerament a la baixa des del 2021, quan les farmàcies en van dispensar prop de 5,9 milions. El consum d'ansiolítics en dones (3,8 milions de receptes) duplica el dels homes (1,8 milions).

La metgessa de família i vicesecretària del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), Sònia Miravet, alerta de la "manca de recursos" i de professionals en l'atenció primària, un problema que allarga les llistes d’espera per accedir a un psicòleg o psiquiatre. Aquest enderreriment en l'accés a un "tractament no farmacològic" per abordar la patologia provoca un augment de les receptes de medicaments per l’ansietat o l’insomni.

Els ansiolítics ocupen el setè lloc en el rànquing dels medicaments més dispensats. Encapçalen la llista els analgèsics (Gelocatil i altres fàrmacs que contenen Paracetamol), seguits dels agents modificadors dels lípids, que poden servir per controlar els nivells de colesterol. En tercera i quarta posició se situen els antidepressius i els agents contra l’úlcera pèptica i el reflux, com l'Omeprazol.

Durant l'octubre de 2024 es van receptar 573.677 ansiolítics, una mitjana de 70 per cada 1.000 habitants. Aquesta xifra suposa un increment de 50.000 unitats respecte el mes anterior. No obstant això, la tendència de consum va a la baixa des de l'inici de la pandèmia. L'ús d'aquests medicaments va créixer un 2,4% el 2020, arribant als 5,8 milions d’unitats entre gener i octubre. La màxima va arribar el 2021, quan es va registrar un nou increment del 2,2% (5,9 milions en el mateix període).

Miravet creu que últimament hi ha més prevalença de patologies relacionades amb la salut mental perquè “no estan tan estigmatitzades” i perquè hi ha “més conscienciació”. Aquest, però, porta un augment dels ansiolítics i la metgessa creu que s’haurien de reduir les prescripcions i dotar recursos perquè la població pugui afrontar les situacions difícils sense fàrmacs.

Les dones estan més obertes a tractar-se els problemes de salut mental

La distribució dels 5,5 milions de receptes d'ansiolítics és desigual segons el gènere. Les dones concentren 3,75 milions de receptes, gairebé un 68% del total, mentre que els homes n’han rebut 1,78 milions, poc més del 32% del conjunt de la ciutadania. Tant Miravet com el també metge de família i vocal de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Jordi Mestres, defensen que la dona sempre ha tingut més facilitat per parlar dels seus problemes de salut mental. La doctora creu que més consultes als CAP porten a més receptes, confirmant que les dones “no tenen tanta resistència” a parlar de situacions d’ansietat, estrès o de son.

El doctor Mestres, per la seva part, afegeix que no és que les dones "estiguin pitjor", sinó que "tenen més facilitat" per demanar ajuda. Els homes, en canvi, opten pel "consum de tòxics per refugiar-se" dels problemes de salut mental.

Creix l'ús "inadequat" de les benzodiazepines

Segons les dades la Central de Resultats del Departament de Salut i l’AQuAS, l'ús inadequat a l’atenció primària de les benzodiazepines en pacients amb ansietat va pujar un 14% el 2023 respecte al 2022. Mestres explica que una de les situacions més habituals és prendre el fàrmac "més temps del que es recomanaria", ja que generen tolerància i dependència, cosa que pot "cronificar-ne l’ús". El metge argumenta que hi ha pacients que el consumeixen durant cinc, deu o quinze anys i que al final "ja no els resulta eficaç" perquè "la dosi que prenen ja no és suficient".

Així doncs, segons Mestres, els problemes econòmics, laborals, de parella o un dol per la mort d'una persona estimada poden generar quadres d’ansietat, però que, en algunes ocasions, caldria "parar" i tractar de resoldre’ls fora de l’àmbit farmacològic. "Hem de ser capaços d’intentar ajudar sense fer més mal", conclou, en referència a possibles dependències dels ansiolítics.