L'any passat es van asseure en els consells d'administració de l'Ibex un total de 35 antics alts càrrecs de l'Administració, la majoria dels quals continuen actualment en ells. Alguns no van quedar-se als seus llocs durant l'exercici complet, però van cobrar la part corresponent al temps en què els van exercir. En conjunt, aquests 35 expolítics es van repartir gairebé 22 milions d'euros.

Els millor retribuïts, amb gran diferència, van ser els que estaven al comandament de les seves societats, després d'haver desenvolupat una llarga carrera empresarial, al marge ja de la política activa. És el cas, per exemple, de Florentino Pérez, president d'ACS, que va cobrar 6,3 milions d'euros el 2019; de Josu Jon Imaz, conseller delegat de Repsol (3,9 milions), o d'Antonio Llardén, president d'Enagás (3,5).

Florentino Pérez va ser delegat de Sanejament i Medi Ambient de l'Ajuntament de Madrid, subdirector general al Ministeri d'Indústria, director general al de Transports i president de l'IRYDA en el d'Agricultura, sempre de la mà d'UCD. Imaz va ser regidor, eurodiputat, conseller basc i president del PNB, i Llardén va ser sotssecretari d'Obres Públiques amb Felipe González.

En aquest grup dels millor pagats que van deixar fa temps la política figura també José Lladó i Fernández Urrutia, ministre de Transports amb Adolfo Suárez i de Comerç amb Leopoldo Calvo Sotelo. Lladó presideix Técnicas Reunidas, una empresa d'enginyeria i construcció d'infraestructures que va contribuir a fundar fa més de mig segle. La seva retribució va ascendir l'any passat a 1.470.000 euros.

El 2019, gaudien de remuneracions més baixes però igualment substancioses altres antics alts càrrecs, com Jordi Sevilla, ministre d'Administracions Públiques amb José Luis Rodríguez Zapatero; David Vegara, secretari d'Estat d'Economia amb el mateix president, o Belén Romana, directora general del Tresor amb José María Aznar i presidenta de la Sareb (el banc dolent) amb Mariano Rajoy.

Sevilla va percebre 546.000 euros en la seva qualitat de president de Red Eléctrica, càrrec del qual ha estat rellevat enguany per la també exministra socialista Beatriz Corredor, després de la seva dimissió per suposades discrepàncies reguladores amb la vicepresidenta quarta i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera. Vegara, com a conseller del Banc Sabadell, es va embutxacar 593.000 euros, i Romana, que forma part del màxim òrgan de govern del Banc Santander, 525.000.

Hi ha dos expolítics que fan doblet en els consells d'administració societats pertanyents a l'Ibex: Miquel Roca, portaveu durant anys de la Minoria Catalana en el Congrés dels Diputats, que està en el d'Endesa (276.000 euros) i ACS (120.000), i Cristina Garmendia, ministra de Ciència i Tecnologia amb Zapatero, que pertany als de Mediaset (131.000) i CaixaBank (61.000).

El consell amb més antics alts càrrecs de l'Administració és el d'Enagás, que el 2019 en va tenir set, la qual cosa la converteix en l'empresa que més ús fa de les anomenades portes giratòries. D'aquests set, sis procedien de l'òrbita del PP: el conseller delegat, Marcelino Oreja Arburúa (1.654.000 euros), Antonio Hernández Mancha (160.000), Isabel Tocino (175.000), Ana Palacio (190.000), Ignacio Granjel (160.000) i Gonzalo Solana (127.000).

Recentment s'han incorporat a Enagás els socialistes José Montilla i José Blanco, així com Cristóbal José Gallegos, pròxim a Podemos, les retribucions dels qual no s'han fet públiques encara.

Aquest últim, no obstant això, ha anunciat el seu propòsit de donar cada any els "diners suficients" perquè la seva principal font d'ingressos continuï sent el seu sou de professor com a doctor a la Universitat Politècnica de Madrid. Gallegos no havia ocupat amb anterioritat cap càrrec públic, encara que havia representat el partit de Pablo Iglesia en la comissió d'experts que va assessorar el Govern de Pedro Sánchez en matèria de transició energètica.