ERC defensa tancar les portes a un nou finançament a la taula de diàleg i demanar "amnistia i autodeterminació"

La primera trobada entre el president català, Quim Torra, i l'espanyol, Pedro Sánchez, ha centrat l'atenció de tots els actors polítics. Després de la investidura de Sánchez amb l'abstenció d'ERC a canvi d'una taula de diàleg, i els estira-i-arronses amb la inhabilitació de Torra pel mig, finalment, els dos líders polítics s'han reunit al Palau de la Generalitat, un inici de les negociacions que ha constatat l’enorme distància que mantenen les dues parts sobre per on passa la resolució del conflicte polític.

El diputat d'ERC Sergi Sabrià ha valorat positivament la reunió entre ambdós dirigents polítics: "És una taula en què el Govern ha de portar els grans consensos de país, que són l'amnistia i l'autodeterminació". I ha afegit: "Quan l'Estat digui finançament autonòmic, la resposta ha de ser amnistia i autodeterminació". Per altra banda, Sabrià s'ha mostrat "escèptic" i ha avisat que el camí "serà llarg i difícil": "Ningú pot dir que serà la taula definitiva que garantirà el dret a l'autodeterminació".

La presidenta dels Comuns al Parlament, Jèssica Albiach, també ha celebrat que "es comenci a trencar la incomunicació dels Governs": "Un primer pas per avançar és el reconeixement entre les parts i el conflicte", ha afirmat a les xarxes socials. Albiach ha afirmat que "serà la gent de Catalunya qui decidirà com de lluny va l'agenda catalana". Tanmateix, la portaveu del grup al Parlament, Susanna Segovia, ha demanat a Torra que obri la taula a les demandes de tots els partits catalans: "Tindria més força si anés amb un plantejament plural i més ampli".

Per contra, la CUP ha emès un comunicat molt crític amb aquest diàleg, en el qual afirma que les negociacions són "cants de sirenes que busquen tornar a la normalitat i l'estabilitat institucional a canvi de mesures insuficients", com ara un nou finançament autonòmic.

"El pacte entre partits per garantir la governabilitat de l'Estat ha generat una gran expectativa al voltant de la trobada; tanmateix el simple fet de ser el resultat d'un acord per la investidura del senyor Pedro Sánchez fa que la taula s'allunyi molt del que hauria d'estar avui sobre la taula", afirmen, que a parer seu hauria de ser l'amnistia, el reconeixement de l'autodeterminació i una "proposta d'esquerres que realment respongui a les necessitats del conjunt de les classes populars".

Per la seva banda, el líder dels populars catalans, Alejandro Fernández, s'ha fet eco del gest d'un dels homes de confiança de Sánchez, Ivan Redondo, qui en saludar Torra ha abaixat el cap, un gest reservat per a les autoritats més destacades. "Mare de deu", diu Fernández pel seu perfil de Twitter.

Barcelona Global

D'altra banda, els responsables de l'entitat Barcelona Global han obert la ronda de contractes que ha desenvolupat el president del Govern espanyol en la seva visita a Barcelona. L'associació de promoció empresarial ha demanat a Sánchez més competències per a les grans ciutats perquè no limitin el seu creixement, així com una política fiscal que afavoreixi els emprenedors i la captació i retenció de talent.

El president de l'entitat, Pau Guardans, ha traslladat a Sánchez que "és a les grans ciutats on es desenvolupa el talent" i li ha proposat la constitució d'una comissió delegada pel govern de les grans metròpolis amb l'objectiu que "impulsi una visió transversal" per resoldre diversos problemes comuns en els àmbits de la mobilitat i la gestió del turisme o el foment de la cultura i la innovació, entre molts altres.

Per exemplificar-ho, Guardans ha explicat que mentre Madrid un alcalde governa tres milions de ciutadans en una superfície de 600.000 quilòmetres quadrats a Barcelona hi ha 36 municipis en la mateixa superfície. Precisament, sobre les dues ciutats Guardans ha apostat per "posar més en valor la cooperació que la competència".

D'altra banda, l'associació empresarial ha traslladat al president del govern espanyol altres propostes com un "impuls de la Barcelona emprenedora", que a diferents edificis estatals puguin donar altres usos actualment "poc aprofitats" o la incorporació de l'executiu espanyol en l'agència públicoprivada Turisme de Barcelona per impulsar la marca Barcelona, de la qual, ha dit, "és evident que en els últims temps ha patit". També ha reclamat un major compromís amb el desenvolupament d'equipaments científics.