Els consells comarcals rebran un 20% més de finançament aquest any a través d'un fons extraordinari del Govern

El Govern de la Generalitat crea un fons extraordinari per augmentar un 20% el finançament dels consells comarcals aquest 2025. Segons avança l'ACN, el Departament de la Presidència ha pactat amb les entitats municipalistes una aportació de 22,7 milions per als consells, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), els ajuntaments, el Conselh Generau d'Aran i les Entitats Municipals Descentralitzades (EMD), que surten del tercer suplement de crèdit.

Es tracta de 22,7 milions addicionals als 146,33 destinats al Fons de Cooperació Local, i la previsió de l'executiu és que el món local rebi aquests diners extraordinaris entre l'octubre i el novembre. Les entitats municipalistes valoren la mesura com un "primer pas", tot i que reclamen un finançament "estructural". Ja fa temps que molts ajuntaments volen una reforma del sistema, davant l'ofec econòmic que pateixen.

Del total de 22,7 milions, 9,3 es destinaran als consells comarcals, que veuran incrementat en un 20% l'aportació que van rebre del Fons de Cooperació Local l'any 2023, l'últim amb pressupostos aprovats. També es beneficiaran d'aquest augment del 20% l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ja que el Barcelonès no té consell comarcal, i el Conselh Generau d'Aran.

El fons extraordinari també inclou 13,4 milions per als ajuntaments. Els municipis de fins a 500 habitants rebran un augment del 20%; els d'entre 501 i 2.000, del 15%; i els de més de 2.000 habitants, un 10%. A més, també s'han inclòs les Entitats Municipals Descentralitzades (EMD), que rebran un augment del 5%, 21.000 euros en total.

 "Dèficits històrics"  

El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha recordat que hi havia "dèficits històrics acumulats al llarg del temps" sobre el finançament local, i ha valorat que el fons extraordinari de 22,7 milions ha estat "molt ben rebut" pel món municipalista. Tot i això, ha admès ser conscient que la mesura "encara no és suficient" i que cal "seguir caminant". La voluntat del Govern és consolidar aquesta aportació en els pressupostos del 2026, de manera que ja sigui una partida que formi part del Fons de Cooperació Local. Les aportacions d'aquest fons serveixen per al funcionament ordinari de les institucions locals.

Segons ha explicat a l'ACN el secretari de Govern Local i de Relacions amb l'Aran, Xavier Amor, aquesta aportació extraordinària no està condicionada, de manera que el món local la podrà destinar al que consideri. Amor ha destacat que, aquest any, el món local ha rebut el Fons de Cooperació Local al juny, abans que el 2024, que es va pagar al desembre. Ara, la previsió de l'executiu és fer el pagament d'aquest fons extraordinari a la tardor, entre octubre i novembre.

 L'ACM i l'FMC demanen mesures "estructurals"  

Les entitats municipalistes valoren positivament el pas fet pel Govern, tot i que remarquen que no és suficient per donar una resposta "estructural" al finançament dels consells comarcals. En declaracions a l'ACN, la presidenta de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Meritxell Budó, ha reconegut "l'esforç" fet pel Govern, que hagi "escoltat" les seves demandes i que hi hagi hagut un "diàleg", però remarca que, per ara, aquesta és una mesura per al 2025 que "en cap cas es consolida per a anys posteriors".

Budó també ha remarcat que "no hi ha una modificació estructural del finançament local". "Soc conscient, i també ho és el Govern, que això no és suficient per resoldre el problema del finançament ni dels consells comarcals ni dels ajuntaments", ha assegurat.

Des de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) veuen l'acord per a aquesta aportació extraordinària com un "primer pas" cap a una millora "estructural" del finançament dels ens comarcals. El president de l'FMC i alcalde de Mataró, David Bote, ha assegurat que aquest 20% addicional s'hauria de "consolidar" el 2026 i seguir augmentant els pròxims anys.

Bote ha recordat que els consells comarcals no recapten cap impost i, per tant, la gestió de les finances es fa encara més complexa que en altres administracions quan es produeix un augment de costos en els serveis que ofereixen. En aquest sentit, des de l'FMC han valorat que la mesura era "molt necessària" per garantir la viabilitat dels serveis.