Els crítics d'ERC s'imposen a Barcelona i Junqueras tindrà un contrapoder a la capital catalana

La candidatura d'Esquerra Republicana crítica amb Oriol Junqueras ―i avalada per Nova Esquerra Nacional i Foc Nou― ha guanyat en les disputades eleccions pel lideratge de la Federació a Barcelona. Dignitat Republicana, encapçalada per la militant de base Creu Camacho, s'ha imposat amb 338 vots (un 49,6% del total) a Endavant Barcelona, la candidatura oficialista liderada per la fins ara presidenta del partit a la capital catalana Eva Baró.

La votació de les primàries, que ha arrencat a les 10 hores d'aquest dissabte, ha convocat 948 militants. 324 d'ells (un 47,5% del total) han donat suport a la llista de Baró i 20 persones han votat en blanc (2,9%). La disputa ha estat molt ajustada i l'oposició a la llista continuista ha resultat victoriosa aquest vespre. "És una gran alegria i una enorme responsabilitat. Aquesta victòria és de tota la militància que ha cregut que calia un canvi profund a ERC Barcelona", ha afirmat Camacho, després de la votació en una atenció als mitjans.

Revés en l'intent de Junqueras de recuperar ERC

La victòria de la candidatura Dignitat Republicana suposa un revés per la direcció nacional per a consolidar la recuperació total del control del partit per part d'Oriol Junqueras. L'ajustada victòria obligarà a una Executiva compartida, tal com marquen els Estatuts, a la Federació de Barcelona amb la integració d'un 40% de la candidatura perdedora.

Però el retorn de Junqueras a la presidència d'ERC, que va abandonar el mes de juny de l'any passat en plena crisi del partit per la desfeta electoral dels republicans i enmig de durs enfrontaments interns, no es completarà totalment i tindrà l'escletxa d'un cert contrapoder a la capital catalana, que caldrà veure com gestiona la cúpula del partit. I que, de ben segur, afectarà també a la marxa del grup municipal a l'Ajuntament de Barcelona que pilota, ni més ni menys, que la secretària general del partit, Elisenda Alamany. I, òbviament, condicionarà les pròximes llistes electorals a Barcelona per les municipals del 2027.

Junqueras rep d'aquesta forma el primer sotrac des que va guanyar les primàries a la presidència amb el 52% dels vots, amb deu punts d'avantatge sobre el candidat rival del sector anomenat rovirista, Xavier Godàs. El dirigent del partit també havia aconseguit l'aprovació de les ponències política, estatutària i estratègica en el plenari del Congrés Nacional del partit, celebrat el passat 15 i 16 de març.

Els textos ―ara ja vigents―, que marquen el full de ruta de la nova Executiva republicana, es van aprovar amb el 90% dels vots i sense gairebé esmenes crítiques que arribessin vives al plenari.

Dignitat Republicana no vol confrontació

Amb tot, Dignitat Republicana assegura que la candidatura no vol confrontar amb la direcció nacional. "Aquest és un procés que ja està finalitzat i cal acceptar el resultat que ha donat l'actual Executiva nacional", afirmen Creu Camacho i els membres de la llista. Asseguren que la candidatura aglutina "sensibilitats diverses" amb gent que provenen de sectors molt diversos del partit i també alguns membres de les dues candidatures del 2023.

"Les dinàmiques del partit a Barcelona són pròpies i no es poden extrapolar a l'àmbit nacional", rematen. Miquel Colomé, com a candidat a la secretaria general de la federació, acompanya Camacho al front de la llista, i la regidora Rosa Suriñach seria la presidenta del plenari de la Federació. Altres noms que formen part de la candidatura són Begoña Grau, Agnès Russiñol, Max Zañartu, Sheila Vidal, Esther Martin, Toni Colomina, Joan Miquel Saderra, Pati Sarrias, Nil Font i Quim Bosch.

La candidatura guanyadora aplega militants de base, "un grup de persones que volen recuperar la veu de Barcelona dins d’ERC i a la ciutat", segons els impulsors. D'acord amb els seus responsables, volen "recuperar l’assemblearisme que escolta els militants" i afirmen que si es torna a presentar l'oportunitat d'entrar al Govern de la capital catalana, la seva candidatura sí que convocaria un congrés "per debatre i votar en llibertat". No amaguen que "la candidatura ha sorgit de les cues de l'Orfeó Martinenc, i de la indignació dels militants que no van poder exercir el dret al vot en aquella consulta".

A pesar de tot, no tanquen totes les portes a entrar al Govern de Barcelona: "És una qüestió que caldrà analitzar en cada moment i tornar a negociar, però el que nosaltres garantim, si guanyem, és que si es dona el cas la militància serà consultada amb totes les garanties". A Dignitat Republicana consideren que hi ha hagut "absència de debat i abandonament d'un projecte propi i genuí independentista i d'esquerres". L'aspirant a secretari general, Miquel Colomé, afirma que "cal abandonar aquesta imatge de satèl·lit del PSC".

El malestar per les converses amb el PSC

Aquesta seria una de les claus que explicaria la victòria dels crítics tot i tenir una estructura feble front a la candidatura oficialista que havia forjat Baró, agrupant bona part de les principals figures d'ERC a Barcelona. El profund malestar que va provocar ara fa un any la consulta frustrada a l'Orfeó Martinenc, per decidir si ERC entrava a governar amb el PSC a Barcelona.

La qüestió de l'entrada al Govern municipal del PSC, que lidera l'alcalde Jaume Collboni a Barcelona, ha estat un tema central en la campanya congressual de la Federació barcelonina. Malgrat la victòria dels crítics, en principi més contraris a governar amb el PSC, fonts del partit asseguren que abans de les primàries l'entrada dels republicans al Govern municipal ja estava descartada.

Des de l'Executiva Nacional, el portaveu adjunt d'ERC, Isaac Albert, es va limitar a assegurar fa uns dies que "aquesta és una decisió que està només en mans de la Federació de Barcelona". Fonts de la candidatura guanyadora mantenen que "en qualsevol decisió rellevant que es prengui de cara a l'Ajuntament de Barcelona, en aquest o altres aspecte, la nostra voluntat és donar veu a la militància perquè decideixi".