ELS DETALLS DEL REFERÈNDUMEl referèndum de l'1-O serà vinculant

El referèndum sobre la independència de Catalunya anunciat per l'1 d'octubre serà vinculant, i en cas que el resultat sigui afirmatiu, el Parlament proclamarà la "república catalana" de forma immediata. Així ho han explicat aquest dimarts els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP, que han fet públic, en un acte a la Cambra, els detalls de la llei que regularà el referèndum.

Una llei que apel·la al dret a l'autodeterminació i als tractats internacionals per establir un "règim jurídic excepcional" que prevalgui sobre la llei espanyola. I que, a diferència de la consulta del 9N, contempla que el referèndum sigui formalment com qualsevol altra cita electoral: amb el mateix cens, als mateixos locals, i amb els integrants de les meses designats per sorteig.

Un projecte encara no tramitat

El projecte de llei -que encara no ha iniciat la seva tramitació parlamentària, per esquivar previsibles impugnacions per part del Govern central-, pretén també blindar jurídicament tant la convocatòria i celebració del referèndum com les persones que hi participin. I sempre des de la legalitat catalana. L'articulat proclama que el Parlament, actuant com a "representant poble de Catalunya", i emparant-se en els tractats internacionals que recullen el dret a l'autodeterminació, estableix un "règim jurídic excepcional", que "preval jeràrquicament sobre totes aquelles normes que hi puguin entrar en conflicte", i que regularà la convocatòria i la celebració efectiva del referèndum.

Així mateix, s'especifica que "totes aquelles autoritats, persones físiques i jurídiques que participin" en la "preparació, celebració i/o implementació del resultat del referèndum", tant de forma directa com indirecta, "queden emparades" per aquesta mateixa llei.

"Aquesta llei s'ha d'interpretar d'acord amb el drets humans i el dret internacional", ha explicat la diputada de Junts pel Sí i número dos d'ERC, Marta Rovira, en la seva intervenció en l'acte. "És un dret irrevocable. Aquest dret ja el tenim, i el que fem és exercir-lo", ha afegit.

El text dedica una especial atenció a regular els aspectes formals del referèndum, que no difereixen gairebé en res dels de qualsevol altra convocatòria electoral -excepte l'important matís que el convocarà unilateralment la Generalitat, com a "subjecte de sobirania", en paraules del diputat cupaire Benet Salellas-. Estaran cridades a votar "les persones que tenen dret de vot en les eleccions al Parlament de Catalunya", a més dels catalans residents a l'estranger -amb el darrer veïnatge administratiu a Catalunya- que ho sol·licitin "formalment".

Els ajuntaments, obligats a col·laborar

La llei també pretén descarregar les administracions locals de la decisió de participar o no en el referèndum, per la via de requerir directament que hi participin. Així, s'estableix que els ajuntaments hauran d'oferir "els locals de la seva titularitat que s’utilitzen habitualment com a centres de votació". Tot i que es contempla que, "en cas que no sigui així", la Generalitat "podrà habilitar locals alternatius per a garantir l’emissió del vot".

De la mateixa manera, el projecte de llei també vol evitar el recurs als voluntaris per formar les meses electorals. Aquestes es composaran d'un president i dos vocals, a més de dos suplents, que seran designats "per sorteig públic" entre els electors menors de 70 anys. I es deixa clar que "els càrrecs de president i vocal de les meses electorals són obligatoris", com en qualsevol convocatòria electoral, i es regula el procediment per al·legar la impossibilitat d'acudir a les meses. Igualment es regula el procediment perquè els partits puguin designar interventors als col·legis electorals.

La llei fins i tot regula la cessió d'espais de propaganda electoral gratuïta als partits als mitjans públics, en proporció a la seva representació al Parlament. Els partits tindran dret a un 70% d'aquests espais. El 30% restant es reserva per a "les organitzacions interessades, acreditades d’acord amb el nombre de signatures presentades", en una formulació que obre la a entitats com ara l'Assemblea Nacional Catalana o Òmnium Cultural. També s'explicita que es fomentarà "la presència d'observadors electorals internacionals".

La Sindicatura Electoral de Catalunya

Per fiscalitzar tot el procés, la llei contempla la creació d'un nou òrgan "permanent", la Sindicatura Electoral de Catalunya, que estarà integrat per "cinc vocals, juristes o politòlegs de prestigi experts en processos electorals" designats pel Parlament a proposta dels partits.

Així com el projecte de llei encara no s'ha començat a tramitar, l'acte d'aquest dimarts, tot i solemne i formal tampoc té cap validesa legal, i ha tingut lloc fora del ple, amb un format més semblant al d'una roda de premsa, i convocat pels grups de Junts pel Sí i la CUP. Amb una coreografia ben estudiada: vuit oradors, quatre de cadascun dels grups convocants, amb un repartiment del tems similar.

"Ens hauria agradat fer-ho d'una altra manera"

De fet, el diputat de Junts pel Sí i dirigent del PDECAT Jordi Turull s'ha excusat en part pel format de l'acte, atribuint-lo al paper dels partits no sobiranistes. "Ens hauria agradat fer-ho d'una altra manera", ha dit, i ha recordat que la idea primigènia era "una ponència conjunta" de tots els partits del Parlament. Però que "aquells que ara ens diuen que fugim endavant van anar al Tribunal Constitucional per fer que aquesta ponència conjunta no fos possible".

"No és una feina de tall gruixut", ha afegit Turull, al·ludint al nivell de detall de l'articulat. Una opinió que ha compartit Salellas, que ha assegurat que aquest està "construït d'una manera extraordinàriament tècnica". Sobre l'empara legal de la convocatòria, el mateix Salellas ha insistit que "ens emparem en el dret internacional a la autodeterminació".

Tot i això, la seva correligionària Gabriela Serra ha reconegut -i ha exhibit- que es tracta d'un "acte de desobediència". "Ens han dit per activa i per passiva que això no es pot fer, i que si ho fèiem ens castigarien", ha recordat. Per proclamar que tant el referèndum com el projecte de llei anunciat aquest dimarts són un "acte de coherència" per "obeir el mandat" dels ciutadans en les darreres eleccions al Parlament.

Absències i presències

A l'acte hi eren convidats "els 135 diputats del Parlament", segons han recordat els convocants. No hi han acudit, no obstant -i com era previsible- els representants dels partits que s'oposen al referèndum, C's, PSC i PP. Si hi han estat presents altres convidats que "han contribuït" al procés cap al referèndum, com ara els diputats d'ERC al Congrés Gabriel Rufián i Joan Tardà, i experts i juristes.

I també hi eren -en primera fila- alguns dels parlamentaris de Catalunya Sí Que Es Pot. En nombre de tres, concretament : Joan Giné, el líder de Podem Catalunya, Albano-Dante Fachín -que s'ha assegut al costat de la coordinadora del PDECAT, Marta Pascal-, i el dirigent d'EUiA -i secretari tercer de la mesa del Parlament- Joan Josep Nuet.

També hi han assistit alguns dels membres del Govern: el vicepresident Oriol Junqueras i els consellers Raül Romeva i Toni Comín. No hi ha participat el president Carles Puigdemont, que es reserva per un altre acte similar aquesta tarda, al Teatre Nacional de Catalunya. Un acte obert al públic, en què s'explicaran els passos concrets que donarà el Govern per convocar i celebrar el referèndum. Però que -i també per esquivar possibles impugnacions des de l'Estat-, ha estat convocat formalment per JxSí i la CUP, i no pas per l'Executiu.