"L'anunci de plantejar una pista flotant per ampliar l'aeroport Josep Tarradellas- El Prat és una estratègia de globus sonda perquè la gent vegi menys malament la idea d'allargar-ne l'actual". La reflexió del consultor aeronàutic, Javier Ortega Figueiral, simbolitza el batec d'una part de la societat civil, entre la qual es troben entitats ecologistes i experts, que no veuen amb bons ulls cap plantejament que impliqui una ampliació de l'aeroport barceloní per les conseqüències que comportaria des del punt de vista ambiental, econòmic i social.

Ara, amb la presentació recent de la proposta de construir una pista sobre el mar per afavorir el trànsit aeri intercontinental, han reaparegut les veus que mediten i s'interroguen sobre fins a quin punt és necessari o convenient ampliar la capacitat de l'aeroport en un context de crisi climàtica, agreujada per l'energètica. Optimitzar les operacions o una reorientació del model de mobilitat, posant el focus en el decreixement i en la reducció de la xifra de vols, són algunes de les solucions que formulen.

Després que el pacte pels pressupostos de la Generalitat per al 2023, en un acord entre ERC i el PSC, establís un consens "molt rellevant sobre la modernització de l'aeroport i estudiar com ho fem perquè guany capacitat", l'esfera pública i política s'ha tornat a omplir de propostes sobre el futur de la infraestructura. La darrera és la d'un grup promotor, entre els quals s'inclouen personalitats com l'enginyer Joaquim Coello o els economistes Andreu Mas Colell i Guillem López Casasnovas. En aquesta, advoquen per aixecar una pista sobre el mar per evitar afectacions al paratge natural de La Ricarda i reduir el soroll que suporten ciutats com Gavà i Castelldefels pels vols intercontinentals. La proposta, presentada al Col·legi d'Economistes de Catalunya, contempla una pista de 3,5 km de llarg a 1.500 metres de la costa. Per evitar els efectes de l'onatge, preveu una plataforma ubicada 10 metres per sobre del nivell del mar, subjectada per uns pivots ancorats al subsòl. El projecte, que seria una realitat d'aquí a quatre anys, tindria un cost de 2.200 milions d'euros.

Davant d'aquest plantejament, el professor d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i a la Cranfield University britànica i expert en aviació, Pere Suau Sánchez, centra el problema en l'extensió del debat. "S'està produint en l'àmbit de l'esfera pública i mediàtica. Cal un procés estructurat en què ens preguntem quins objectius volem. Créixer o decréixer? Ampliar o millorar l'operativa actual?" De fet, Suau Sánchez recorda que un 80% dels visitants que acull Barcelona hi arriben per la via aèria. Aquesta xifra s'incrementaria amb una hipotètica ampliació de 500 metres de la tercera pista.

Marge de millora operativa

Suau Sánchez assenyala que, més enllà de les solucions tècniques que haurien de desenvolupar els enginyers, el futur de l'aeroport del Prat implica prendre decisions sobre el model de la instal·lació. "Es requereix un procés d'avaluació amb propostes i debats ciutadans en els quals estiguin implicats més actors de la societat civil, no només els empresaris". L'expert insisteix a anar un pas més enllà de les opcions tècniques i posar sobre la taula un plantejament polític.

En relació amb la iniciativa sobre construir una pista sobre el mar, Suau Sánchez comenta que "no respon a les necessitats del sector ni a les polítiques públiques d'infraestructures de la Unió Europea". Una possible eina a explorar, segons precisa, és aprofundir en l'optimització de les operacions aèries. En aquesta línia, explica que l'aeroport londinenc de Gatwick, amb una pista més petita que la de Barcelona, mou anualment més passatgers. "Hi ha marge per una millora operativa". L'especialista en aviació creu que una ampliació és més ràpida i dóna més rèdits socials i polítics a curt termini que un replantejament sobre el model de mobilitat.

Per part de les entitats ecologistes i veïnals es desconfia de l'acord per modernitzar l'aeroport del Prat i temen que augmentar-ne la capacitat comportarà una ampliació. És el cas de la plataforma ZeroportBcn, qui creu que la proposta per ampliar l'aeroport respon al negacionisme climàtic. L'entitat al·ludeix a què "la Comissió Europea ha obert un expedient d'infracció a Espanya per la gran desprotecció del delta del Llobregat, que està en marxa l'ampliació dels espais protegits del Delta i que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha condemnat Espanya per la pèssima qualitat de l'aire de Barcelona i Madrid. Una hipotètica ampliació agreujaria tots aquests problemes".

Decreixement de l'activitat de l'aviació

Des de ZeroportBcn es considera que "Catalunya no té un problema de falta de capacitat de les seves infraestructures aeroportuàries, sinó un dèficit de manca de polítiques per a un decreixement de l'activitat de l'aviació". Per fer-ho possible, insten a polítiques de regulació, gestió o fiscalitat per a reduir els costos socials, ambientals i energètics associats a la hipermobilitat global i el turisme de masses. A més, la plataforma adverteix que "mentre a Europa ja es comencen a fer polítiques de limitar l'activitat aeroportuària, com vetar vols curts, aturar ampliacions de grans aeroports o taxar el querosè, aquí s'aposta per estratègies contràries".

De forma més concreta, el col·lectiu 'Lluitem per la preservació de l'Olla del Rei', que reivindica la conservació d'aquesta zona humida de Castelldefels, en perill per la contaminació de l'aigua i la urbanització, ha respost a la proposta de construir una pista a sobre el mar amb un comunicat. "Un debat rigorós? Però a qui se li acut proposar una ampliació de l'aeroport sobre una zona marina protegida? O no saben que l'espai de la quarta pista el va protegir l'Estat en 2014 i correspon a la ZEPA Marina 513?".

Des de diferents òptiques es coincideix que més enllà de les opcions tècniques per abordar el futur de l'aeroport del Prat, la urgència més evident és definir el model. Com a exemple, indiquen que països de l'entorn com Holanda han decidit reduir un 12% els 'slots' (les franges horàries assignades a cada companyia aèria) i a França s'està legislant per limitar els vols curts. Aquesta realitat, marcada per l'emergència climàtica i energètica, és la que, segons diversos experts, s'ha d'abordar a Catalunya i a l'Estat espanyol.