Els embassaments de les conques internes acumulen la meitat d'aigua que fa un any

Tot i que sigui benvinguda, cap previsió apunta que la pluja d'aquesta setmana serveixi per revertir la greu situació de sequera que pateix Catalunya des de fa uns mesos. Amb més de la meitat dels municipis i al voltant del 90% de la població sota una situació d'alerta des de, com a mínim, novembre, les dades són contundents i els embassaments de les conques internes tot just acumulen la meitat d'aigua que fa un any. I si es compara amb la mitjana de la darrera dècada, la realitat encara és més contundent i tot just contenen poc més d'una tercera part de l'aigua del que era habitual.

En concret, segons el darrer balanç de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), els embassaments de les conques internes tot just contenen 198,47 hm3, és a dir, el 28,6% de la seva capacitat total, que és de 694,45 hm3. Fa un any, estaven al 56%, ja que emmagatzemaven 388,84 hm3 d'aigua, mentre que la mitjana de l'última dècada s'enfila als 500,65 hm3, és a dir, més del 72% del total.

Els embassaments van caure per sota del 30% el 20 de gener i des d'aleshores la situació s'ha agreujat encara més. El nivell més baix el trobem als de Siurana (7,67%), Riudecanyes (10,45%) i Sau (17,77%), mentre que el de Foix supera el 71%. El major embassament de la conca interna, el de Susqueda, està al 36,3% de la seva capacitat, és a dir, que només té 84,61 hm3.

El balanç és una mica millor entre els embassaments de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) que estan a Catalunya, que acumulen 739,9 hm3 d'aigua, el que suposa el 39,7% del que poden emmagatzemar. Ara bé, fa un any superaven el 56%. Els més buits són el de Rialb (10,9%) i Guiamets (11,08%), mentre que el més gran, el de Canelles, té 182 hm3 de líquid, tot just el 26,8% d'una capacitat total de 679 hm3 i menys de la meitat que fa un any, quan arribava als 399 hm3.

Risc d'entrar en "excepcionalitat"

L'escassetat de pluges que s'arrossega des de fa mesos ha provocat que es potenciïn vies alternatives per garantir el subministrament d'aigua, com ara la recuperació de pous, l'aigua regenerada o l'ús gairebé al màxim de les diverses plantes dessalinitzadores que hi ha a Catalunya. De fet, fa uns dies l'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'ACA anunciaven que el 20% de l'aigua que es consumeix a la capital i al seu voltant ja és regenerada.

Amb tot, el Govern ja ha advertit que si la sequera no es reverteix en el març i l'abril haurà d'aplicar mesures més restrictives en el consum, ja que es passaria de l'actual situació d'alerta a bona part dels sistemes hídrics -començant pel Ter – Llobregat, el que abasteix a més població- a una d'excepcionalitat.

La situació d'alerta és la tercera de les cinc en què l'ACA classifica l'estat hídric dels municipis catalans, per sota de les d'excepcionalitat i, la més greu, la d'emergència, que comporten restriccions importants en l'ús de l'aigua. En el cas de l'alerta, les mesures impliquen una sèrie de limitacions en alguns usos, com la reducció d'aigua per a reg agrícola (25%), per a usos ramaders (10%), per a usos industrials (5%), per a usos recreatius que impliquin reg (30%) i altres usos recreatius (5%).

A nivell domèstic, les restriccions comporten limitacions en usos com el reg de jardins i zones verdes, la prohibició d'ompliment de fonts ornamentals, la prohibició a particulars de la neteja de carrers amb aigua de xarxa, les limitacions en l'ompliment de piscines, la limitació en la neteja de vehicles, entre d'altres. Així mateix es fixa un màxim de 250 litres per habitant i dia per al consum global d'aigua. L'ús de boca, però, segueix garantit.