Público
Público
ELECCIONS A PIMEC

Els empresaris catalans també passen per les urnes

La patronal Pimec celebra eleccions el 23 de febrer amb dues candidatures, la continuista d’Antoni Cañete i la de Pere Barrios, vinculada a l’ANC, entre acusacions creuades de "politització" i de "manca de representativitat".

La candidatura d'Eines Pimec amb Pere Barrios al capdavant.
La candidatura d'Activisme Empresarial amb Antoni Cañete al capdavant. Aïna Martí

En poques setmanes, després de l’anunci de Josep González que deixava el càrrec al capdavant de Pimec després de 24 anys, s’han convocat les eleccions per escollir el seu substitut com a president de la patronal. Els empresaris, després d’un procés electoral que es va iniciar el 3 de febrer, l’endemà de la decisió de González, també hauran de passar per les urnes el 23 de febrer, menys de 10 dies després de la cita amb les eleccions autonòmiques. Una vegada aconseguits els avals, establerts en un centenar, els empresaris podran escollir entre dues candidatures: la d’Antoni Cañete, fins ara secretari general de la junta presidida per González, i la de Pere Barrios, que amb la denominació Eines Pimec, es presenta amb el paraigua Eines de País, amb el suport de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i la Cambra de Comerç de Barcelona, entitats que aposten clarament per l’independentisme.

El paper de Pimec com a entitat representativa davant dels empresaris i la seva relació amb les altres patronals, amb la Llei de Cambres com a teló de fons, són alguns dels aspectes que enfronten les dues candidatures. Amb el lema de propugnar "l’activisme empresarial", Antoni Cañete ha presentat les seves credencials, uns 400 avals, acusant la candidatura sobiranista de Pere Barrios de "voler pervertir i instrumentalitzar el paper de la patronal".

Davant la proposta del seu rival, Pere Barrios, de reforçar el paper de Pimec i convertir-la en l’única patronal catalana, Cañete assegura que "parlar en aquests termes sona a altres temps, en què hi havia el sindicat vertical". Entre les seves propostes electorals, Cañete vol que l’entitat esdevingui un actor important en la construcció d’un nou model econòmic, lluitant contra la morositat i incrementant la col·laboració publicoprivada per impulsar la sortida de la crisi.

Pere Barrios durant la presentació dels avals de la candidatura d'Eines Pimec. Albert Cadanet

Objectius empresarials

Cañete: "Els nostres objectius són exclusivament empresarials"

Cañete reivindica que la seva candidatura "suposa una visió integradora i transversal", en la qual es vol representar i defensar els interessos de les pimes i els autònoms catalans. Insistint en la idea de l’activisme, el candidat destaca que "els nostres objectius són exclusivament empresarials, mentre que d’altres semblen moguts per interessos polítics". En aquesta línia, Cañete rebutja l’intent de Pere Barrios de "voler polititzar la institució".

Menys gestoria i més patronal. Amb aquest propòsit, l’empresari Pere Barrios ha presentat uns 200 avals a través de la candidatura Eines Pimec. Sota el lema ‘Rescatem Pimec’, Barrios promet que la patronal actuï com "una força representativa de les pimes per negociar". Barrios critica la forma en què s’ha portat a terme el procés electoral. "Ens ho han posat molt difícil i tot i això hem aconseguit el doble dels avals requerits. La primera barrera l’hem superat".

Barrios: "Cal una força representativa de les pimes per negociar"

La candidatura Eines Pimec posa en dubte el paper de la junta actual de la patronal, a qui incrimina per afavorir la candidatura. "Hi ha gent que ha delegat el vot sense conèixer qui es presentarà", assegura Barrios. Per aquest motiu, el candidat "apel·la a la consciència de qui ho ha fet perquè reflexioni i respecti l’ètica democràtica per escoltar la nostra proposta i decidir el seu vot". De fet, la candidatura analitza si aquest moviment és motiu d’impugnació de la candidatura i de les eleccions. Davant d’aquestes acusacions, Cañete defensa la tasca de la junta electoral.

Varoufakis i l’efecte Cambra de Comerç

Durant el procés electoral, com és habitual, les candidatures han cercat suports que reforcin els seus valors. En el cas d’Eines Pimec, la vinculació amb la Cambra de Comerç de Barcelona resulta evident. Pere Barrios és vicepresident de l’entitat, fins fa poc presidida per Joan Canadell, que va iniciar la seva aventura política. La presidenta en funcions de la Cambra, Mònica Roca, valora positivament que "se celebrin eleccions en qualsevol context per abordar la successió de qualsevol entitat". De fet, Barrios parla d’un efecte Cambra de Comerç, que "el volem replicar", referint-se al moviment que va aconseguir accedir a la presidència de l’entitat a través de la candidatura Eines de País. El candidat es mostra crític amb el fet que "el càrrec de president d’una patronal estigui remunerat i que un empleat hi pugui optar".

Per la seva banda, Antoni Cañete ha rebut el suport electoral de l’exministre grec d’Economia, Yannis Varouofakis. En un missatge a les seves xarxes socials, Varouofakis assegura que "és essencial defensar la independència de les petites i mitjanes empreses i dels autònoms del poder de les grans multinacional i el capitalisme neoliberal com fins ara. El meu suport a Antonio Cañete per mantenir aquest dur camí".

En cas que sortís escollida, la candidatura Eines Pimec aspira a erigir-se en l’única patronal catalana i garanteix que "ajudarem que tiri endavant la llei de cambres", congelada a la darrera legislatura a Catalunya per la manca d’acord. Cañete adverteix que aprovar la normativa, tal com estava plantejada, és un "intent d’usurpar i barrejar les funcions de cadascuna de les patronals per interessos extraempresarials".

Després de conèixer el resultat de les eleccions autonòmiques, el president en funcions de Pimec, Josep González, aposta per un pacte entre el PSC i ERC, els dos partits que més vots van aconseguir el 14-F. Per a González, els acords anteriors entre les dues formacions avalen aquesta possibilitat, ja que considera que és la fórmula més adient per gestionar els fons europeus de reconstrucció ‘Next Generation UE’.

El 23 de febrer, els empresaris catalans decidiran amb els seus vots per quina estratègia es decanten en un context marcat per les negociacions de la configuració d’un nou Govern a la Generalitat després dels comicis recents.