Els espais educatius petits reclamen canvis per poder ser homologats com a escoles

Ca l'Aulet és un espai educatiu autogestionat de Sant Cebrià de Vallalta (Maresme) on hi ha 93 infants d'infantil i primària. Malgrat la seva funció educativa, no està homologat com a escola per les traves que els posa la normativa. Així ho ha explicat a l’ACN el seu director i president del Centre d'Assessorament i Educació Viva (CAIEV), Jordi Mateu.

Mateu constata que la normativa està pensada per a escoles grans, i detalla que els obliguen a complir amb un reguitzell de condicions –com tenir una sala polivalent de 100 metres quadrats, una biblioteca de 45 metres quadrats o un determinat número d'aules per etapa– que no necessiten i fan "econòmicament inviable" el projecte. El director del CAIEV també lamenta que la normativa "penalitza" els espais educatius que volen ser petits per poder fer un treball "molt proper" als infants i a les seves famílies –a Ca l'Aulet hi ha 14 acompanyants, és a dir, un adult per cada set infants aproximadament–.

Per aquesta raó demanen a l'administració modificar la normativa i que se'ls permeti el mateix que a les escoles rurals públiques: "instal·lacions adequades al nombre d'infants". Si una escola rural no està obligada a tenir 400 metres quadrats "perquè no tindria sentit si té 40 infants", el mateix s’ha de poder fer en el cas d'espais educatius d'iniciativa popular, defensa Mateu. "Que sigui possible crear escoles petites".

Tancar per les dificultats

La realitat, segons la CAIEV, és que existeixen centenars d'espais educatius de les característiques de Ca l'Aulet en l'etapa infantil que funcionen com a espais de criança. Els problemes acostumen a arribar quan s'arriba a primària, ja que es veuen abocats a tancar o a continuar funcionant, però sense estar "emparats" per la llei. "Es donen situacions molt dramàtiques", assegura.

Mateu defensa el model diferencial que aporten aquestes "escoles" petites: pedagogia activa i relacions "de qualitat". Defensa que, per aconseguir-ho, fan falta grups petits, molta presència dels educadors, molta relació amb les famílies i atendre molt bé la diversitat. A més, argumenta que la proposta va en la línia dels criteris que defensa actualment el Departament d'Educació i posa en valor l'aportació que centres com el que ell dirigeix han fet en la nova pedagogia.

Defensa del model competencial

En ple debat pedagògic sobre quin tipus d'educació s'ha d'oferir, Mateu sosté que hi ha molta investigació que avala que els infants aprenen millor a través de fer "coses reals i competencials". Per això, veu amb bons ulls que des de l'administració s'aposti per una educació que no es basi en la retenció d'informació.

En el cas de Ca l'Aulet, explica que els infants tenen moments en què trien a quin espai o ambient volen anar entre opcions com fusteria, tecnologia, art, jocs de taula o horts. També hi ha moments de treball de les competències acadèmiques estratègiques com matemàtiques o lectoescriptura i altres on fan tallers "perquè descobreixin altres possibilitats". Per a Mateu, ofereixen un "equilibri" entre totes les opcions.