Público
Público

Els experts volen recuperar varietats de raïm antigues de maduració lenta per fer front al canvi climàtic

L’avançament de la verema, que enguany ha sigut d’entre set i deu dies, i la caiguda del 15% de la collita per la sequera i les calorades posen d’acord productors i instituts de recerca en la necessitat d’investigar nous clons que substitueixin les tradicionals macabeu, pinot noir o chardonnay

07/2022 - La verema d'enguany a Raimat, al Segrià.
La verema d'enguany a Raimat, al Segrià. Salvador Miret / ACN

Les altes temperatures d’aquest any, unides a la manca de pluges, han generat episodis de sequera a les vinyes catalanes. Fruit d’aquesta situació, la verema s’ha avançat entre set i deu dies en funció de la zona, iniciant-se a finals de juliol i convertint-se en la més primerenca des de fa un segle. Tot i aquesta incidència, des de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), els seus tècnics destaquen que "gràcies a les tasques de maneig dels viticultors, que han llaurat amb més freqüència les vinyes per aprofitar la saó, els ceps tenen un bon desenvolupament i s’han equilibrat". Malgrat això, la reducció de la collita es preveu un 15% respecte a la de la campanya anterior.

Les dades de l’Incavi, recollides de forma conjunta amb les Denominacions d’Origen (DO), constaten que la maduració de la varietat chardonnay, una de les més presents al Penedès, s’ha accelerat entre set i nou dies en relació amb el 2021. En general, les veremes de les zones tardanes, que s’iniciaven a principis de setembre, ara tindran lloc a finals d’agost. Són els casos de les DO Alella, Conca de Barberà i Pla de Bages.

Davant d’aquest escenari, que sembla consolidar-se, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ja està treballant a recuperar varietats de raïms tradicionals, que s’havien rebutjat perquè maduraven lentament. "Amb el canvi climàtic, les característiques que abans eren un defecte, ara s’han erigit en un avantatge". Així ho explica Robert Savé, expert en viticultura i investigador de l’IRTA.

"Amb el canvi climàtic, les característiques que abans eren un defecte, ara s’han erigit en un avantatge"

Per combatre les altes temperatures constants, que fan madurar abans el raïm, l’Institut també analitza la possibilitat d’apostar per la combinació de clons o canvis genètics a les varietats. Des de la banda dels productors, la utilització del reg de suport, malgrat la menor disponibilitat d’aigua, o la poda selectiva dels ceps en són algunes de les alternatives plantejades.

Un testimoni il·lustratiu de l’afectació de les condicions climàtiques sobre les varietats primerenques es troba a Raimat. El celler lleidatà, subministrador del raïm que utilitza Codorníu per elaborar el cava, va iniciar la verema a finals de juliol, la més precoç del darrer segle. El seu director tècnic, Joan Esteve, indica que "la temperatura mitjana no ha estat excepcionalment diferent dels valors de l'última dècada, però sí que han afectat les onades de calor de juny".

Tot i que la vinya no requereix un consum molt elevat d'aigua, Raimat l'ha reduït més d'un 20% en els últims anys gràcies a sistemes de reg intel·ligents i de precisió. "El clima i la situació geogràfica fan que, des de fa anys, Raimat estigui innovant per reduir despesa d'aigua o combatre plagues sense químics", segons Esteve. "Això ens ha convertit en el centre de recerca i desenvolupament vitivinícola líder al país i un referent en programes de sostenibilitat i medi ambient". A més, el celler lleidatà té una de les majors superfícies certificades com a ecològiques de tot el món i actualment tots els seus vins sota aquesta denominació.

"Campanya desastrosa"

Les organitzacions agràries estimen que la collita d’enguany baixarà dels 400 milions de quilos, una minva que es notarà especialment a les zones de secà. Unió de Pagesos (UP) parla "d’una campanya desastrosa", ja que les pèrdues s’han vist agreujades amb els problemes per gestionar els atacs de la fauna salvatge, com els conills i els senglars.

La collita d'enguany baixarà dels 400 milions de quilos i la caiguda es notarà especialment a les zones de secà

Les anàlisis de l’Incavi certifiquen una davallada de la varietat macabeu, on s’ha vist una menor xifra de grans, alhora que aquests presenten un aspecte més petit. Les dificultats s’afegeixen en altres varietats primerenques, com la chardonnay, la moscatell o la pinot noir. Si no s’avança la recollida d’aquestes, els graus d’alcohol que oferirien serien excessius per produir vi o cava.

Atesa la caiguda de la producció, la sectorial de la vinya de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) ha dictat una sèrie de recomanacions a viticultors, cellers, Denominacions d'Origen (DO) i també al Departament d'Acció, Climàtica, Alimentació i Agenda Rural per evitar una distorsió en els preus del mercat.

L’entitat reclama als viticultors que cullin els raïms de les seves parcel·les i s'ajustin a les produccions de les diferents DO. D'altra banda, demana als cellers que respectin les normes de les Denominacions d'Origen, apel·lant aquestes perquè vetllin pel compliment de les normes de campanya aprovades als seus plens i a l'administració perquè extremi el control de la traçabilitat del raïm i del moviment del most i del vi durant la verema. JARC recomana als viticultors consultar sovint el registre vitícola de Catalunya per comprovar si són correctes les pesades, ja que s'ha de tenir en compte que aquest és el primer any que s'entra raïm de guarda superior i cal filar prim amb els quilograms registrats a cada categoria.

Estudi dels costos de producció

Poc abans d’iniciar-se la verema, el Departament d’Acció Climàtica va presentar el primer estudi dels costos mitjans de producció del raïm per a la campanya 2022. La consellera Teresa Jordà va reconèixer la necessitat que "els pagesos puguin viure dignament de treballar la terra i, per això, cal que es retribueixi la seva feina de manera sostenible econòmicament i socialment". L’estudi va determinar que els costos de producció de les tres varietats majoritàries en l’elaboració del vi base cava se situen en 40 cèntims per quilo en el cas de la macabeu, 46 en la parellada i 40 en la xarel·lo, preus per sobre del que cobren els productors.

Recuperar varietats tradicionals, obtenir una major disponibilitat d’aigua, fer un ús més eficient dels recursos hídrics a través de la tecnologia, gestionar els atacs de la fauna salvatge i assolir un preu digne per les seves produccions són els reptes amb els quals s’ha d’enfrontar el sector vitivinícola, que estarà acompanyat, ara sí com una realitat evident, pels efectes del canvi climàtic a les vinyes.