Perdre la casa és una situació dramàtica que des de l'anterior crisi econòmica -la que va arrencar el 2007- han viscut centenars de milers de persones a Catalunya. Qui són els responsables dels desnonaments? La banca? Fons voltor? Particulars que acumulen un bon nombre d'habitatges? Petits propietaris? Les administracions públiques? Per intentar posar una mica de llum a la qüestió, l'Observatori DESC acaba de publicar l'informe Qui desnona a Barcelona?.

El treball se centra en la capital catalana i conclou que actualment més de la meitat dels desnonaments són responsabilitat de grans tenidors, que fonamentalment són persones jurídiques, és a dir, empreses, ja siguin fons d'inversió -també anomenats voltor- o entitats financeres. És un volum molt superior al pes que tenen en el parc d'habitatges de la ciutat, de manera que es pot concloure que clarament tendeixen més a optar per aquesta via que no pas els petits propietaris o les mateixes administracions públiques.

D'entrada, l'informe recull les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que mostren com entre el 2013 i el 2021 es van produir 22.130 desnonaments a la ciutat, 1.755 dels quals l'any 2021. Per tant, en cap cas s'han aturat i segueixen representant una de les cares més crues de l'accés a l'habitatge. L'Observatori DESC calcula que haurien afectat unes 55.325 persones en tot el període analitzat. En la majoria de casos -més del 80%- va fer-se fora els residents per impagament o finalització de contracte de lloguer. Tot plegat significa que, almenys el 2021, Barcelona concentra gairebé un de cada cinc desnonaments (18,7%) que es van portar a terme a Catalunya.

Després de denunciar que "no existeixen dades oficials publicades ni gaires estudis centrats en identificar els fons d'inversió i altres operadors globals que actuen a Barcelona i són darrere dels desnonaments de veïnes de la ciutat", a partir dels registres als quals ha pogut accedir l'Observatori conclou que entre el 2020 i el 2022 els grans tenidors van ser els responsables del 51% dels desnonaments de la ciutat. Són deu punts més que en el període 2018-2019.

En concret, el sector financer -banca i fons oportunistes o voltor- sumen el 39,7% dels desnonaments entre 2020 i 2022 -14,2% bancs i 25,5% fons d'inversió-, als quals afegir l'11,3% de la Sareb, també anomenat banc dolent. La resta de desnonaments tenen darrere particulars (35,8%), empreses immobiliàries (10,3%) i entitats públiques (2,9%). A més a més, pràcticament sis de cada deu processos d'expulsió tenen darrere una empresa, mentre que les persones físiques són el 39%.

El paper de Blackstone

El retrat és sensiblement diferent del que hi havia entre 2018 i 2019, atès que més enllà del creixement del pes dels grans tenidors a l'hora de desnonar, s'ha produït en certa manera una transferència de les expulsions portades a terme per la banca -cau del 25,3% al 14,2%- cap als fons voltor -del 10,7% al 25,5% del total-. Una dada que demostra la major presència que aquests darrers tenen en el conjunt del parc immobiliari barceloní.

L'informe posa noms i cognoms als principals responsables dels desnonaments -sempre a partir dels registres als quals ha tingut accés, com estudis acadèmics o de la PAH- i al capdavant del rànquing hi apareix el fons Blackstone, per davant de la Sareb -que té el Govern espanyol, a través del FROB, com a accionista majoritari-, i de dos fons més: Cerberus i Lone Star.

Aquestes dades contrasten força amb la distribució de la propietat dels habitatges a Barcelona. Segons la informació publicada en d'altres estudis per l'Observatori Metropolità de l'Habitatge (OH-B), el 2021 a Barcelona hi havia tot just 4.391 grans propietaris (10 immobles o més), que acaparaven 115.971 pisos, és a dir, el 14,7% dels pisos de la ciutat -que sumen més de 785.000-. Si el focus es posa en els habitatges de lloguer, l'OH-B assenyala que a la ciutat n'hi havia 202.393 el 2021, el 23,2% dels quals (47.003) estaven en mans de 1.726 grans propietaris, que de mitjana tenen 29,3 immobles per cap. És a dir, que tot i acumular menys d'una quarta part dels pisos de lloguer de Barcelona i tot just un de cada set immobles que té la ciutat, els grans propietaris estan darrere de més de la meitat dels desnonaments.

Per tot plegat, l'Observatori DESC defensa la "necessitat de regular l'activitat d'aquests tipus d'actors a les ciutats" i afegeix que "les administracions públiques no poden restar immòbils davant les males praxis dels fons oportunistes". Amb tot, admet que és un "repte majúscul", "atès el poder, els recursos i els vincles que tenen aquestes corporacions". L'entitat posa el focus en les vulneracions de drets humans que impliquen, en molts casos, els desnonaments i recorda com el 2019 l'aleshores Relatora Especial de Nacions Unides pel Dret a un Habitatge Adequat, Leilani Farha, va denunciar les "vulneracions de drets de Blackstone en matèria habitacional" en diversos estats, entre els quals l'espanyol.

Posteriorment, Farha i altres experts han recomanat als poders públics mesures com ara "assegurar un compromís" dels fons "respecte els drets humans", "fixar un percentatge d’habitatge assequible en els seus negocis o limitar els increments dels lloguers". Mentre això no passi, la realitat és que el seu pes en el mercat del lloguer a Barcelona no deixa d'augmentar i, massa sovint, això es tradueix en encariments desbocats dels preus, desnonaments i pràctiques abusives.