Carme Valls Llobet (Barcelona, 1945) és metge i directora del programa "Dones, Salut i Qualitat de vida" a l'ONG Centre d'Anàlisi i Programa Sanitari. També va ser diputada del Parlament de Catalunya pel PSC- Ciutadans pel canvi (1999-2006) i va rebre la Creu de Sant Jordi aquest any per haver treballat tota la vida per revertir la desigualtat estructural en la salut de les dones. De fet, la seva ONG imparteix un curs de cicle de menstrual de 60 hores, mentre a Medicina només se'n fa una hora en tota la carrera. Amb el seu darrer llibre Mujeres invisibles para la medicina (Capitán Swing, 2020), Valls recull gran quantitat de documentació sobre les malalties que pateixen les dones -i que normalment no s'expliquen- i les impulsa a empoderar-se de la seva salut.

El primer que he vist llegint 'Mujeres invisibles para la medicina' és la falta d’autoconeixement sobre la pròpia salut. Vostè quan es va adonar d'aquesta falta d'informació?

Quan estudiava no em vaig adonar que quan ens ensenyaven anatomia ho feien a partir d'un cos d'home. No vaig percebre que hi hagués cap diferència. Amb la pràctica professional, cap als 37-38 anys, vaig començar a veure que hi havia diferències. Per exemple, em vaig fixar que a la sala d'espera de l'endocrí s'esperaven moltes més dones que homes. Hi ha més diabetis i problemes de tiroides entre dones? Em vaig començar a fer preguntes que no m'havia fet a la carrera.

Què és el que va descobrir primer?

Existeixen més patologies cròniques en dones que en homes, i aquestes obliguen a tenir un abordatge diferent de la medicina. La medicina ha nascut als hospitals i allà majoritàriament hi ha homes. Quan arriben a l'hospital estan molt malament: hi van vomitant sang, amb pulmonia doble, amb infarts.... no demanden coses que els hi semblarien "menors" perquè el patriarcat també els afecta. No ploren i no es queixen... i això és dolent per a qualsevol ésser humà. Per tant, no s'ha visibilitzat la patologia crònica, que sobretot la pateixen dones i s'atén a l'atenció primària. De fet, el dolor i el cansament són les primeres causes de demanda a l'atenció primària.

Al llibre explica que mentre les dones tenen 42 entitats que poden produir dolor, els homes en tenen 18. Això suposa que tenen més malaties que impliquen dolor crònic. Quines?

Hi ha moltes carències que produeixen dolor: la síndrome Sjögren, la falta de ferro, la falta de Vitamina D, el lupus, i la tiroïditis autoimmune, que pot generar hipotiroïdisme i produeix dolor muscular. Hi ha 50 dones amb tiroïditis autoimmune per cada home. En el cas del lupus o l'artritis reumatoide, serien 9 dones per un home. Sempre hi ha un predomini femení, i són les malalties que tenen pitjors tractaments. De les malalties agudes, la que té més mortalitat de predomini femení és la cardiovascular.

Com es va arribar a la creença que la "pròpia biologia de les dones" les protegia de les malalties cardiovasculars?

Quan busques no trobes cap article que et digui que la biologia de la dona la protegeixi de res. Els estrògens a la dona li provoquen trombosis, no s'entenia que diguessin que estaven protegides. Si tu vols saber una cosa, l'has de buscar, no pots fer un prejudici com ara dir que els homes no tindran càncer de mama. De fet, els homes tenen càncer de mama, sobretot els que treballen en camps electromagnètics.

Aquesta creença ha tingut efectes molt greus, com ara que mentre que només el 33% dels homes morien després d’un infart, en el cas de les dones arribava al 68% a Catalunya.

La dona arriba més tard a l'hospital i se li apliquen menys tractaments adequats perquè ni ella identifica el símptoma, i potser ni el seu metge. La dona té un mal darrere l'estèrnum molt fort i a sobre les mandíbules, que no és ben bé al braç esquerre, tot i que n'hi ha que sí. Des de l'ONG tenim una revista que es diu Mujeres y Salud i hem explicat aquests símptomes. Moltes dones ens ho han agraït perquè quan elles van anar a l'hospital, van mantenir el símptoma i van demanar un electrocardiograma.

Quins altres efectes té la manca d'interès per la investigació de la salut de les dones?

L'interès de medicalitzar la menopausa va venir abans d'estudiar què passava amb la menopausa. Un laboratori va vendre uns pegats que asseguraven que anirien molt bé pels ossos i protegiran a les dones de l'envelliment. Què va passar? Que els primers treballs seriosos que es van fer sobre els pegats demostraven que acceleraven els infarts a les persones amb afectacions coronàries. Allà no hi havia només la idea ancestral en la que es pensaven que a la dona no li passava res, sinó que hi va haver una operació de màrqueting.

El síndrome premenstrual, entre altres coses, pot arribar a produir ansietat si després de l’ovulació no s’ha modulat l’efecte dels estrogens. Una altra cosa que no se'ns explica.

L'ovulació queda parada a l'hipotàlem i deixes d'equilibrar les hormones. Hi ha coses que no han de passar quan tens la regla: No pots perdre més de 80 cm cúbics de sang en una menstruació -que són uns vuit tampons-. Les que en perden més ja els hi falta ferro la resta de l'any. La regla no t'ha de fer mal, no ha de tenir coàguls, i no has de passar-te mig mes pensant que vindrà la menstruació. És a dir: tenint molèsties als pits, al baix ventre... tot això és dissociació hormonal. I si es tingués més consciència d'això, els metges s'espavilarien a manegar el cicle menstrual i no a donar anticonceptius, que al final aboleixes el cicle i res més. La falta d'informació ens ha fet molt mal, però també del personal sanitari i de les matrones i les infermeres.

Moltes vegades es donen els antinconceptius sense tenir en compte els efectes secundaris.

La doctora del món que més ha estudiat el cicle menstrual és una endocrina de Vancouver que es diu Jerilynn Prior. Ella té l'únic centre del món per estudi del cicle menstrual, i va demostrar al Canadà que les noies joves que havien pres més de sis anys d'anticonceptius ja tenien osteoporosis més elevades que les altres, depenent de les seves condicions genètiques. Això no s'ho mira ningú. 

Quines altres causes poden provocar alteracions menstruals? I quins remeis hi ha?

La microbiota intestinal també té molta importància en l'absorció de vitamines i minerals. Quan la menstruació té una disfunció s'ha de buscar tot, inclús si hi ha alteracions a la flora, però el més fàcil és que falti progesterona, i aquesta es pot donar o estimular amb vitamines. El dolor és una disfunció hormonal. Amb la vitamina B6 per equilibrar el cicle menstrual... hi ha moltes maneres d'ajudar.

A les dones se les acusa de somatitzar (tenir dolor a causa dels nervis) molt més que als homes, sense que hi hagi una anàlisi amb detall.

Si tu tens un símptoma i dius "potser això és que són nervis". I nervis en tenim, perquè viure en una societat androcèntrica, i estar sempre treballant en precari, i tenir dificultats de fer sempre totes les feines et posa ansiosa. Són condicions psicosocials que s'haurien de millorar les condicions de vida i treball, no amb una pastilla. És molt més fàcil receptar una pastilla que resoldre els problemes concrets que et portarien a fer una ciència que també abordaria l’ansietat.

Els estudis que s’estan fent sobre el coronavirus tenen en compte les dones?

Després de 30 anys de dir que s'han d'incloure les dones a les investigacions, ara se saben el número d'infectats de dones i homes. Però si no es fa una anàlisi amb perspectiva de gènere del resultat de les investigacions, les dones queden invisibles. Per exemple: qui s'infecta més són les dones. Durant la primera onada, el 56% dels infectats eren dones i el 44% homes. A la segona onada, el 52% eren dones i el 48% eren homes. Però, quan ingressen els hospitals i després van a l'UCI, el predomini canvia: majoritàriament són homes, que també tenen més taxa de mortalitat. Ara bé, les seqüeles de la infecció, que pot provocar la síndrome de la Covid-19 persistent, és probable que siguin superiors entre dones. Les dones tenen unes defenses millors contra les infeccions, però són més vulnerables a malalties autoimmunes que els homes.

Com creu que s’ha gestionat la pandèmia a nivell català?

Hem mantingut una situació una mica erràtica fins ara. Crec que no hem reforçat prou l'atenció primària a Catalunya. A més, el 75% del personal sanitari eren dones, i és un sector que es va infectar molt. L'extensió de la infecció, que està sent molt persistent, ens indica que teníem la població poc informada i sobretot que vam desescalar molt de pressa. Hem patit el purgatori d'aquesta situació, i hem hagut de tancar bars i restaurants i això també repercuteix a l'economia.