Público
Público

Entrevista a Marcel Vivet "Els indults no suposen cap avenç real per al moviment per l'autodeterminació"

Parlem amb el jove independentista, recentment condemnat a cinc anys de presó. Vivet denuncia deixadesa a l’hora de fiscalitzar males practiques als Mossos d’Esquadra i es mostra preocupat per la situació dels represaliats durant la resposta a la sentència del judici del Procés

El jove independentista Marcel Vivet el 17/6/2021 a plaça Sant Jaume
El jove independentista Marcel Vivet el 17/6/2021 a plaça Sant Jaume. Blanca Blay / ACN

Entre la sentència a cinc anys de presó contra el jove independentista Marcel Vivet i els indults als presos polítics només ha transcorregut una setmana. La foto del moment que travessa la repressió a l'independentista deixa un amarg final de cicle de més de tres anys d'empresonament per a uns, i l'inici a comptagotes del que podria ser un tsunami repressiu cap a la base mobilitzada al carrer. Hi ha unes 3.000 persones represaliades, de les quals una part s'enfronta a processos judicials que poden acabar en condemnes.

Parlem amb Vivet per telèfon pocs dies després de la decisió de la sala 21 de l'Audiència de Barcelona, que l'ha condemnat per la seva participació en una mobilització de 2018 contra el sindicat policial Jusapol, on es va celebrar un Holi que va acabar pintant de colors els Mossos d'Esquadra de l'operatiu. El jove va ser condemnat pels delictes de lesions lleus, atemptat contra l'autoritat i desordres públics, després que el tribunal el considerés culpable d'una suposada agressió a un agent antiavalots dels Mossos, tot i que no s'han pogut provat els fets. Vivet es reconeix impactat per la decisió judicial i es mostra preocupat per als encausats durant mobilitzacions més massives, com van ser les de la resposta a la sentència contra els presos indultats, el 2019.

Com valores els indults als dirigents independentistes?

Considero que els anomenats indults en realitat són poc més que una maniobra d’imatge de l’Estat espanyol de cara a la comunitat internacional. No proporcionen cap avenç real al moviment per l’autodeterminació. Ja s’ha dit repetidament: aquest suposat perdó, que es tracta d’un perdó amb una falsa magnanimitat del Govern espanyol, és una mena llibertat vigilada, si se’n pot dir llibertat. Aquesta gent que va entrar a la presó per la seva activitat política com a presos polítics que eren, surten sota llibertat vigilada i en cas que tornin a emprendre activitats polítiques els tornaran a empresonar. Això no constitueix cap mena de llibertat ni cap passa pel procés democràtic. Els indults, al final, el que fan és rentar la cara al Govern espanyol, mentre paral·lelament continuen processos judicials injustos com el meu o els d'altres persones, perseguides per participar de protestes legítimament exercint el dret a manifestació.

La Generalitat va ser acusació particular en el teu cas. Després de la teva condemna, ERC, Junts i la CUP van fer una declaració simbòlica contra la sentència. Com encaixes aquesta dualitat?

"No hauríem de tenir un país governat pels cossos policials"

No crec que sigui una dualitat. És una forma d’actuar que es dona des de fa molts anys. La repressió i també la repressió exercida per les institucions catalanes, com a institucions autonòmiques espanyoles, fa molts anys que es dona. Hem vist moltes declaracions institucionals, molta retòrica, però poca activitat real basada en la desobediència. Al cap i a la fi, si els presos polítics han estat empresonats fins avui, ha estat per mirar de fer accions reals i avançar en el procés d'autodeterminació, però fent-les a mitges.

En el meu cas, tot i que també hem aconseguit un ressò mediàtic molt gran, a toro pasado arriben els principals partits del Govern i la CUP i es posicionen en contra de la meva condemna, però la condemna ja ha existit, i ha existit perquè un cop la Fiscalia i Mossos posen en marxa un procés d’investigació d’espionatge i m’acusen falsament, es posen de costat i deixen passar aquesta repressió.

Creus que la Generalitat hauria de fiscalitzar millor als Mossos en aquests processos?

Si no fem alguna cosa per aturar la repressió espanyola a Catalunya, serà cada cop més dura. Durant els darrers anys, els atestats policials no s’han revisat de cap manera, ni se’ls posa cap control. Cada cop s’endureixen més i descriuen les manifestacions de forma criminalitzadora, posant al punt de mira els drets socials i nacionals. N’és exemple l’atestat sobre la manifestació contra Jusapol i el Holi Festival, on asseguraven que s’hi havien aplicat tàctiques de guerrilla urbana quan, al contrari, va ser pacífica i festiva. Al cap i a la fi, són relats que compren les institucions, però que els compren per omissió, no activament, perquè les institucions actuen amb tan poca força i esma que ho deixen passar i es deixen pressionar pels sindicats de Mossos quan qui governa hauria de ser qui manés a la policia.

No hauríem de tenir un país governat pels cossos policials. O fem alguna cosa o tindrem uns cossos policials descontrolats. Ja ho vam veure durant la resposta a la sentència de l’1 d’octubre o durant les manifestacions pel Pablo Hasel, quan el cos va amenaçar en convertir-se en ingovernable. Són gent amb sous públics i que porten armes. Han d’estar al servei del poble, no el poble al seu servei. Es pot constatar que hi tenen elements feixistes i espanyolistes. S’ha de donar un cop a la taula i emprendre accions contundents per netejar els cossos de policia.

La teva condemna, així com la d’altres independentistes ja condemnats, és l’avantsala del que passarà amb els més de 3.000 represaliats pel procés?

"L'objectiu de l'Estat espanyol és noquejar-nos com a moviment, escapçar-nos amb totes les armes possibles al seu abast"

Efectivament. La manifestació del Holi festival, el 2018, no es va fer en un període de mobilitzacions especialment intens. Quan comencin a venir tots els casos repressius lligats a la resposta a la sentència de 2019 ja veurem què fem. Què passarà quan sota institucions governades per partits independentistes es comencin a empresonar desenes d’independentistes? De gent que lluita per drets socials, ja que se suposa que estem reclamant una república per assolir drets socials. Ja veurem. I repeteixo: s’ha de fer buscar l'arrel de tot plegat. No són només els cossos policials, és l’objectiu polític de l’Estat espanyol, de noquejar-nos com a moviment, escapçar-nos amb totes les armes possibles que tinguin al seu abast. I les armes que tenen són molt violentes, com ara la persecució, l’espionatge i fins i tot tortura, que ja es va donar durant la resposta a la sentència i es repetirà si no aconseguim derrotar-los trencant aquest estat corrupte.

El teu judici s’havia de celebrar al voltant de les eleccions del 14 de febrer, però es va ajornar. Què creus que va passar?

Aquesta és una part més de tot un muntatge. Va ser bastant evident que en aconseguir certa volada mediàtica i poc després de la condemna de l’Adrià Sas, que es conegués tant el cas d’un jove independentista que havia anat a la manifestació que convocaven multitud d’entitats independentistes, i que a sobre el condemnessin a cinc anys de presó, no era bo per a la imatge de la Conselleria d’Interior governada per Miquel Sàmper, que suposadament és independentista. Després d’intentar per totes les vies que pactés amb la Fiscalia, pressionant a ma mare i al meu advocat perquè acceptés un pacte i de no aconseguir-ho, dos Mossos d’Esquadra es van donar de baixa per una malaltia lleu, un refredat o pel que fos. Es posen malalts immediatament i així aconsegueixen que el judici s’ajorni una setmana després de les eleccions.

T'han condemnat a cinc anys de presó. T'ho esperaves?

"La resposta del poder judicial davant un govern progressista és el d’endurir més la seva repressió"

Per a mi va ser un xoc. No ens esperàvem una condemna tan dura. Al cap i a la fi, és quasi la sentència màxima, ja que ens demanaven cinc anys i nou mesos i al final me n'han caigut cinc. El poder judicial és un poder de l’Estat espanyol que s’escapa del poder polític. Escapa del seu control, i sí, en un Estat democràtic hauria de ser així, però el que fa realment és exercir política des del seu poder. I és que el poder judicial no s’ha democratitzat mai, sinó que ha estat hereu del franquisme. Es podria analitzar fins i tot amb herències familiars. Hi ha llinatges que fa molt de temps, més d’un segle, que estan dins del poder judicial i que els seus objectius són els de l’Estat espanyol. La resposta d’aquest poder judicial davant un govern progressista és el d’endurir més la seva repressió i la seva força contra els enemics de l’Estat espanyol. I per tant, en aquests dies i anys vinents, si no es fa res per afeblir aquests interessos, augmentarà el poder repressiu de l’Estat.

Heu denunciat que un agent dels Mossos t'acusa a tu i a un altre activista, l'Adrià, dels mateixos fets. Heu tingut alguna reacció per part del Govern?

Va haver-hi una mena de resposta de la Conselleria d’Interior dient que això no era cert molt vagament. Els advocats d’Alerta Solidària han confirmat amb els escrits d’acusació tant de l’Adrià com el meu que es tracta d’una duplicitat d’acusacions. No ha arribat una resposta real i seriosa. També et diré que probablement no arribi, perquè com dic, no es tracta d’una institució seriosa. Esperem que tant el meu cas com el de l’Adrià serveixin per fer trontollar aquestes pràctiques i anul·lar els processos. S’emprendran accions per depurar les responsabilitats que calguin. Al cap i a la fi, espanta que aquesta pràctica s’hagi dut a terme amb lleugeresa. Si no hagués estat perquè teníem advocats conjunts, no ens n’hauríem adonat. Ens preguntem quantes vegades s’ha pogut repetir un fet així.

L'independentisme manté la majoria al Parlament, però la mobilització al carrer ha caigut molt i no únicament per la pandèmia. Què creus que s'hauria de fer per reactivar-la?

És veritat que ara estem en un punt baix. És una cosa que als moviments populars els passa constantment. Hi ha moltes causes, probablement la decepció cap als representants polítics n’és una d’elles, que potser no van saber estar a l’altura, i també la pandèmia. Són molts factors els que han afectat la mobilització popular. Hem d’anar treballant de mica en mica, i hem de treballar per tornar a teixir xarxa, per desfer tensions que hagin pogut créixer en els últims anys i tornar a tenir objectius comuns tan bàsics com el dret a l’autodeterminació, autodeterminar-se en una república amb drets socials. Hi ha molts moviments dispersos que treballen cada dia, molts moviments que cada cop prenen més importància, com el del dret a l’habitatge, que està en estat de setge a Catalunya i als Països Catalans. Tots aquests actors tenen un paper clau. Si volem tenir alguna mena de futur el que tocarà és això, tornar a teixir aliances, engegar motors, i preparar-nos pel proper embat a l’Estat espanyol, tenir lideratges forts i capaços de respondre a les demandes del poble i arribar per fi a un moviment rupturista per aconseguir la victòria.