Público
Público
PAÍS VALENCIÀ

Els interins de les administracions valencianes exigeixen l’estabilitat laboral: ‘el moment és ara’

Milers de treballadors públics de totes les administracions es troben en frau de llei per excés de temporalitat segons una sentència del TJUE. Ara inicien una ofensiva per passar a condició de fixos.

Treballadors públics d'una administració valenciana atenent als ciutadans per tràmits.
Treballadors públics d'una administració valenciana atenent als ciutadans per tràmits. europa press

Malgrat haver aprovat dues oposicions, Jesús fa 15 anys que és interí. Primer sis a la Diputació, en una plaça que, tot i haver estat creada nova i ser estructural, mai va eixir a concurs, vulnerant la legislació. Ara fa nou anys que és uixer a les Corts, en una plaça, la titular de la qual es troba treballant en una categoria més alta en una altra plaça que tampoc ha pogut consolidar, en una dinàmica anomenada en l’argot ‘efecte cascada’ i que cronifica aquesta temporalitat a tots els estaments. Durant tota aquesta dècada no s’han convocat noves oposicions, negant-li a Jesús el dret a poder estabilitzar la seva situació. Si ara es convoquessin i no aprovés l’examen se n’aniria al carrer, sense cap indemnització per acomiadament.

Aquest cas és sols un exemple d’una situació que té tantes casuístiques com persones afectades, però serveix per entendre com la precarietat i la temporalitat s’han anat solidificant en l’administració en les dues darreres dècades, si bé el procés s’ha accelerat i massificat en els darrers anys, a causa de la limitació de les taxes de reposició i les retallades. Al País Valencià cal sumar-hi l’anomenada "administració paral·lela" que el PP va anar edificant per limitar el pes del funcionari, molt més independent, en favor d’un treballador públic en precari amb menys drets i molt més controlable.

Si bé no hi ha xifres exactes i aquestes poden canviar molt per administracions i, fins i tot, per departaments, des del sindicat STAS calculen que un 35% de la plantilla de la Generalitat es troba en una situació de temporalitat, un percentatge que es pot duplicar en col·lectius com el de l’educació especial. A l’Ajuntament de València, Interins en Acció assegura que poden representar la meitat de la plantilla efectiva si es descompten els cossos de bombers i policies, on tothom és funcionari. A tot l’Estat espanyol es dóna per bona la xifra de 800.000 interins.

"Al País Valencià, la temporalitat a l’administració és una herència que el Botànic ha rebut del PP, però la valentia per a enfrontar el problema i resoldre’l és cosa seua"

"Al País Valencià, la temporalitat a l’administració és una herència que el Botànic ha rebut del PP, però la valentia per a enfrontar el problema i resoldre’l és cosa seua", resumeix Salva Sanmartín, responsable d’acció sindical de l’STAS. Sanmartín apunta la gravetat de la situació de gent que "porta vint o trenta anys treballant a força d'encadenar contractes temporals, a voltes amb menys drets laborals, i que si ara suspèn un examen, es pot trobar, no ja sense feina, sinó directament abocada a l’exclusió". És per això que des del seu sindicat demanen un sistema d’accés diferenciat per aquells interins que es troben en frau de llei com "una forma de reconèixer els mèrits prestats, perquè hi ha gent que s’hi ha deixat la pell en el servei públic, i més en el darrer any, i per no deixar ningú enrere". Sanmartín recorda que a Catalunya el Parlament està tramitant per llei, a proposta de la CUP, l’estabilització de tots els treballadors públics.

Interins en Acció: "La nostra proposta passa per un concurs excepcional de mèrits"

Des de la plataforma Interins en Acció de l’Ajuntament de València –un dels molts grups similars que existeixen- han demanat a diferents catedràtics en dret un dictamen sobre la viabilitat jurídica de la seua proposta. "La nostra proposta passa per un concurs excepcional de mèrits que hauria de ser aprovat per una llei expressa i única, una opció que fins i tot està prevista a l’article 61.6 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP) i que permetria fer fixos desenes de milers de treballadors públics precaris", explica Diana Vázquez, portaveu de la plataforma. Una llei, en aquest cas, de competència estatal.

Ultimàtum europeu

Tant la proposta de l’STAS com la d’Interins en Acció estan trobant amb moltes resistències, tant polítiques com també sindicals. Ni CCOO ni UGT han volgut fer bandera d’aquesta reclamació –si bé aquest segon comença a flexibilitzar la seua postura-, l’impuls de la qual ha quedat en mans de les plataformes autònomes d’interins i de sindicats més menuts. Darrere aquesta postura hi ha, a banda de càlculs comptables en una època d’austeritat i control del deute, la por que una solució excepcional poguera danyar els principis «d’igualtat, mèrit, oportunitat i publicitat» que la Constitució marca per accedir a la funció pública.

"Nosaltres vam accedir a la feina complint amb les condicions de mèrit i igualtat i no és culpa de l’interí si la seua plaça no ha eixit a concurs –argumenta Vázquez-. I en tot cas tots aquests treballadors estem en frau de llei, no perquè ho diguem nosaltres, sinó perquè hi ha una sentència europea que així ho indica. Ara és el moment d’acabar amb aquesta anomalia".

La sentència a la qual fa referència Vázquez és la que va fallar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), el passat 19 de març, on condemna l’estat espanyol per l’abús de la temporalitat en el sector públic i deixa palès el frau de llei de l’encadenament perpetu de contractes. La sentència, però, no imposa cap sanció ni obliga a cap solució concreta. Les diferents administracions poden optar per l’acomiadament amb indemnització o per estabilitzar les plantilles amb la fórmula que decideixin.

"La solució no és senzilla, la casuística dels interins és enorme i no és el mateix aquell que està cobrint una baixa que el que està en frau de llei des de fa vint anys perquè mai s’ha convocat la seua plaça", explicar el senador de Compromís Carles Mulet, que aquest dijous ha presentat una proposta al Senat per tal que s’obriren processos de selecció extraordinaris en la línia que defensen els Interins en Acció de València. La proposta ha estat aprovada amb els vots a favor de tots els grups excepte PSOE, PNB i PAR. "Pense que aquesta fórmula és la més justa per a la més gran quantitat de gent, però segur que no cobreix tots els casos", admet el senador.

Una altra alternativa és la judicial. Al juny, poques setmanes després de la sentència del TJUE, un tribunal va condemnar a l'Ajuntament d'Alacant a fer fixa una interina que feia 13 anys que encadenava contractes. La fallada estipula que el consistori haurà de fer-la fixa "com si fóra funcionària". Un centenar d'interins de l'Ajuntament de València també han acudit als tribunals a la recerca d'una solució similar. Un moviment que podria desencadenar un autèntic tsunami que amenaçaria de col·lapsar els tribunals del social.