Resolt el limitat misteri al voltant de la seva candidatura a l'alcaldia de Barcelona , a poc a poc transcendeixen alguns dels noms claus tant de l'aterratge polític de Manuel Valls a la capital catalana com del seu equip. Tot i presentar-se com a "independent", és obvi que l'exprimer ministre francès no deixa de ser el candidat de Ciutadans. El partit liderat per Albert Rivera és l'únic que li dona suport, ja que ni PP ni, encara menys, PSC semblen tenir cap intenció de sumar-se a la "plataforma ciutadana" que promou Valls. Per tant, Rivera seria el gran avalador polític de la seva arribada a Barcelona, si bé l'exdirigent del Partit Socialista francès ja ha mostrat que treballa per lliure i al marge del funcionament habitual d'una formació extremadament jerarquitzada com és Cs.

El seu discurs d'ahir, d'un to relativament conciliador i reivindicant un cert catalanisme cultural, serien impensables en qualsevol candidat ortodox del partit nacionalista espanyol. Amb tot, algunes de les peces claus de l'operació Valls estan molt ben connectades amb Rivera. Bàsicament, es tracta d'empresaris representatius de l'establishment barceloní, activistes de l'espanyolisme a Catalunya fonamentalment implicats a Societat Civil Catalana (SCC), representants clàssics de l'Upper barceloní, amb aversió a qualsevol temptació esquerranosa o sobiranista, i professionals antigament lligats al PSC però que ja fa molt de temps simplement treballen al servei del millor postor.

Luis Conde, Félix Revuelta, Josep Ramon Bosch, Núria Amat, Francesc Granell o Xavier Roig són alguns dels noms que ja es poden vincular a la nova aventura política de Manuel Valls. Conde és una de les figures habituals de tots els saraus de l'elit empresarial barcelonina i estar molt ben connectat a nivell estatal. Va ser una de les persones que va poder assistir a la conferència que Valls va pronunciar dimarts al CCCB. Conde és el fundador de l'agència de caçatalents Seeliger y Conde i hauria assessorat Valls en la selecció dels primers integrants del seu equip barceloní, però sobretot és un dels principals lobbistes de la capital catalana. Fa cinc anys va ser un dels impulsors de Barcelona Global, un grup de pressió que reuneix bona part dels principals empresaris de l ciutat -molts lligats al sector turístic- i que defensa la màxima liberalització econòmica i potenciar el turisme.

A més a més, Conde és un dels habituals del fòrum Puente Aéreo, que des de fa uns quants anys reuneix empresaris i alts executius de Barcelona i Madrid que privadament es troben amb dirigents polítics. Va ser ell qui el 2015 va encarregar-se del debut d'Albert Rivera al poderós lobby i també va assistir a la darrera trobada, que va fer-se fa uns dies a la seu de l'ambaixada dels Estats Units a Madrid. Que convidés Rivera no és casual, ja que Conde s'ha convertit en un dels avaladors empresarials del partit de dretes. En qualsevol cas, Conde està ben connectat amb tot l'espectre de l'establishment en el sentit clàssic i, per exemple, la seva firma va fitxar Esperanza Aguirra quan l'expresidenta madrilenya va deixar la política activa. També forma part de la junta de l'elitista Círculo Ecuestre, un dels espais de trobada de l'elit més furibundament espanyolista i conservadora de la ciutat.

Un altre dels empresaris que va assistir a l'acte del CCCB va ser Javier Juncadella, actualment vinculat a empreses tecnològiques. Portador d'un dels cognoms il·lustres de la burgesia barcelonina, només cal fer una ullada al seu perfil de Twitter per comprovar com, per damunt de tot, és un ferm opositor a la independència de Catalunya . Tot i que té un perfil diferent, en els cercles empresarials propers a Valls també s'ha de situar Félix Revuelta, propietari de Naturhouse. Va ser dels primers a traslladar la seu de la seva companyia fora de Catalunya -ho va fer mesos abans de l'octubre de l'any passat- i aquest estiu ha fet d'amfitrió de l'exprimer ministre francès a Marbella. Revuelta fa anys que és un ferm activista contra la independència, fins al punt que no ha amagat que és un dels patrons de Societat Civil Catalana (SCC), l'entitat que ha liderat les manifestacions espanyolistes durant el darrer any i mig del procés i que no destaca, precisament, per la seva transparència econòmica.

L'activisme espanyolista

Les manifestacions de SCC contra la independència, amanides gairebé sempre amb algun tipus d'agressions de grups més o menys ultres, van ser la pista d'aterratge de Valls a Barcelona. Centralista convençut -la mentalitat jacobina pesa, després de tres dècades fent política a França- Valls va convertir-se en un dels ponents estrella d'aquest tipus d'actes, juntament amb l'ara ministre d'Exteriors, Josep Borrell, o el premi Nobel de Literatura Mario Vargas Llosa. Precisament l'expresident de SCC Josep Ramon Bosch apareix com una peça destacada en l'operació Valls, ja que segons diverses informacions hauria estat un dels més insistents a l'hora de plantejar la seva candidatura, a banda de jugar un paper important per introduir-lo en determinats ambients de la ciutat. De perfil furibundament espanyolista i proper a la ultradreta, Bosch va dimitir del càrrec a SCC després que se l'acusés de penjar vídeos ultres a les xarxes i d'amenaçar diversos independentistes a través d'un perfil fals a Facebook. Sigui com sigui, ell era una de les persones que va participar en l'organització de l'acte del CCCB. L'historiador i exvicepresident de SCC Joaquim Coll és una altra de les persones que situa en l'equip proper de Valls a Barcelona.

També ha col·laborat amb SCC el catedràtic d'Economia i antic membre de la Comissió Europea Francesc Granell, que dimarts va ser un dels assistents a la conferència. Tot i la seva formació i trajectòria acadèmica, amb aquelles qüestions vinculades al procés Granell s'ha convertit en un hooligan acostumat a fer declaracions pel boc gros, d'aquelles que busquen l'aplaudiment dels convençuts, fins al punt que fa cinc anys assegurava que una hipotètica Catalunya independent seria "un Estat fallit com Somalilàndia". Entre el públic de dimarts també hi havia un altre clàssic de la jet-set barcelonina com és l'arquitecte Óscar Tusquets, que fa un any era dels que alimentava el discurs que els catalans no independentistes "havien estat abandonats".

La connexió amb Tusquets hauria arribat de la mà de l'escriptora Núria Amat, una clàssica de l'espanyolisme dur a casa nostra i exponent arquetípica de la burgesia barcelonina de l'Upper, sempre compromesa amb l'Estat espanyol. No es pot menystenir tampoc el paper que ha tingut Susana Gallardo, hereva dels laboratoris farmacèutics Almirall. La raó és que, segons nombroses informacions, Gallardo i Valls serien parella i l'empresària hauria aprofitat les seves bones connexions amb sectors econòmics de la ciutat per introduir-hi el polític.

Finalment, en l'àmbit estrictament professional cal situar-hi Xavier Roig i Albert Montagut. El primer té una consultoria i està molt ben connectat amb l'elit empresarial i política tradicional de la ciutat, després de ser entre 1983 i 1996 cap de gabinet de l'aleshores alcalde, Pasqual Maragall, a més de dissenyar-ne les campanyes electorals. Montagut, amb una àmplia trajectòria professional -entre moltes altres tasques va dirigir el fallit diari ADN-, també havia treballat amb Maragall, en el seu cas durant els Jocs Olímpics de 1992. Qui serà el cap de comunicació de Valls ha destacat els darrers anys pels seus articles contraris a la independència.

En resum, darrere de Valls hi ha un equip de persones d'edat força avançada i, en general, molt ben connectades amb l'elit econòmica i empresarial de la ciutat i amb determinats cercles espanyolistes. Ara bé, amb això en tindrà prou per captar el vot en barris populars en què les seves propostes socio-econòmiques difícilment afavoriran les persones que hi viuen? Aquesta és una de les moltes incògnites pendents de resoldre de l'operació Valls.