L’associació de juristes International Trial Watch – Catalan Referendum Case (ITW) conclou que el judici als 12 dirigents sobiranistes celebrat al Tribunal Suprem és una “causa política” en la que s’han “criminalitzat” drets fonamentals com el de reunió, de participació política i llibertat d’expressió. Aquesta seria la tesi principal de l’informe preliminar de conclusions que ha presentat ITW, que va exercir una tasca d’observació durant totes les sessions del judici. Com ha reiterat en els informes setmanals previs, el grup considera que no existeix fonament per a condemnar els presos polítics pels delictes de rebel·lió i sedició, i que aquests s'han “recreat” per adaptar-los al Codi Penal.

Segons la catedràtica de Dret Constitucional de la UAB Mercè Barceló, les acusacions no han aconseguit demostrar elements bàsics per poder aplicar aquests tipus delictius: “Sense alçament no hi ha ni rebel·lió ni sedició. En cap moment, les acusacions han determinat quan i on es va produir”. “Com a molt, només han pogut demostrar que, durant els centenars de concentracions que va haver-hi entorn aquestes dates [de la tardor de 2017], es van veure cares d'odi, insults a agents, escopinades i puntades de peu”, relatava Barceló, per afegir que, en cas que fossin certes, “no poden ser aquests actes violents esporàdics imputats als processaments”.

ITW també defensa que les mobilitzacions ciutadanes no eren capaces de “transformar l'ordre constitucional ni d'impedir que l'autoritat pública legítima exerceixi les seves funcions”, ja que, en aquest cas, s'hagués aplicat l'estat de setge. Les conclusions de l'informe també fan un esment especial als casos de l'expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart i l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell: “La seva conducta no pot ser criminal perquè estava emparada en l'exercici de drets fonamentals”, tals com el dret de reunió o el de llibertat d'expressió.

Forcadell també estava emparada per la prerrogativa de la inviolabilitat parlamentària, tant com a presidenta del Parlament català com per les seves funcions en la Mesa: “Quan les conductes encausades dels nou presos són alienes al Codi Penal i s'han de forçar per a mantenir l'acusació, es produeix un senyal inequívoc que el que es persegueixen no són conductes criminals si no idees polítiques”, ha sentenciat Barceló.

Un judici amb "tracte desigual"

El professor en dret penal de la Universitat de Barcelona (UB) Iñaki Rivera, s’ha centrat en desgranar les crítiques al procés judicial en si, recordant que l'òrgan competent per a jutjar el cas era el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L'acadèmic també ha argumentat que la imparcialitat de la Sala s'ha vist afectada a partir de diverses decisions adoptades al llarg del procés pels jutges, però també per la pertinença de dos dels magistrats a la Junta Electoral Central, un òrgan que ha mantingut fortes discrepàncies amb el Govern català arran de la simbologia en suport amb els presos polítics, que considera partidista.

Rivera ha assenyalat com un fet especialment greu la prohibició d'exhibir vídeos durant l'interrogatori dels testimonis presentats per les acusacions: “No es van poder contradir declaracions de dubtosa versemblança”. Els experts també consideren que s'ha vulnerat de forma “flagrant” la llei d'enjudiciament criminal fent declarar els superiors jeràrquics dels cossos policials abans que els seus subordinats: “Hem detectat una falta d'espontaneïtat total i un ús del llenguatge estereotipat o entrenat. Comptem fins a 400 repeticions de paraules clau, com a ‘muralles humanes’ o ‘violència’”.

ITW també considera que s'ha demostrat que les recerques impulsades el 5 de novembre de 2015 pel fiscal Javier Zaragoza quan exercia en l'Audiència Nacional i conduïda pel tinent coronel José Daniel Baena, van posar en el centre tot el moviment independentista: “L'objecte era investigar de manera genèrica tot el moviment polític català. Es va obrir una causa general, prohibida en el nostre ordenament”.

Finalment, Rivera, ha estat especialment dur amb les desatencions als mandats emesos des de Nacions Unides, que han demanat des del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària que es posin en llibertat fins a set dels nou presos independentistes.

Més de 30 organitzacions pels drets humans recolzen els 20 punts amb els quals els observadors resumeixen les vulneracions més destacades del judici. Tot i no formar part del procés després que el Suprem els negués la qualitat d'observadors, el grup d'experts espera que els magistrats atenguin les crítiques de l'informe. També esperen que la seva anàlisi ajudi les defenses a continuar el seu camí cap a instàncies europees després de la sentència, que es coneixerà en els propers mesos.

Un informe sobre el judici al procés per l'ONU

En afegit, aquest mateix dimecres ITW també ha anunciat que presentaran un altre informe a l'Alt Comissionat dels Drets Humans de l'ONU de cara a l'examen periòdic universal al qual se sotmetrà Espanya el pròxim 2020. Es tracta d'un procés de debat sobre la protecció dels drets humans al país durant el qual els estats poden formular preguntes sobre la protecció d'aquests. Tot just després, les Nacions Unides emeten unes recomanacions de caràcter no vinculant que tornen a ser sotmeses a examen quatre anys després.

Prèviament, l'Estat analitzat presenta un informe propi, que pot ser rebatut i complementat per altres elaborats per la societat civil, com el que ha anunciat que presentaran aquest grup d'observadors. “Considerem que els fets succeïts en els últims temps i la resposta de l'Estat a l'1 d'Octubre ha de ser un tema protagonista en aquest examen”, el membre de l'Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans, Xavier Muñoz.

L'informe constarà de tres eixos: la violència exercida l'1 d'octubre; el tracte a la llibertat d'expressió, de reunió i manifestació mitjançant una conceptualització extensiva de què és violència i les qüestions relatives al judici. “Des de ITW volíem internacionalitzar un conflicte que és de preocupació global. Quatre mesos després, és lògic que portem les conclusions a un òrgan com el Consell de Drets Humans”.