Després de dures i tenses negociacions, els països han aconseguit tancar un acord històric en el marc de la Cimera del Clima (COP27) per crear un fons sobre pèrdues i danys. Aquesta nova eina anirà destinada directament als països més vulnerables i exposats a la crisi climàtica, aquells que ja pateixen els seus efectes en forma d'inundacions, pujada del nivell del mar, onades de calor extrema o sequeres que assolen les collites.

Es tracta d'un reclam pel qual els països més vulnerables fa dècades que lluiten en el marc dels cims climàtics i al qual es negaven les grans superpotències. Fins ara la major part dels diners mobilitzats pels països rics estaven destinats a l'adaptació dels països en desenvolupament a la nova conjuntura climàtica. La pujada global de temperatures, però, ja deixa poc marge i les regions del Sud estan veient com les seves economies queden llastrades per fenòmens meteorològics extrems. Al Pakistan, per exemple, aquest any la crisi climàtica ha estat darrere d'unes inundacions sense precedents que han generat pèrdues per valor de 30.000 milions. Aquest fons no només ajudarà a pagar aquesta factura i altres, sinó que reconeix que el repte climàtic ja és aquí.

La discussió sobre aquest fons ha estat intensa pel fet que s'entenia per regions vulnerables. L'annex de l'ONU dissenyat a principis dels anys 90 del segle passat qualifica com a països en desenvolupament alguns països que avui tenen economies robustes i emergents, com la Xina o les nacions del Golf, amb una riquesa generada a través dels combustibles fòssils. Aquesta ha estat una línia vermella d'Europa que finalment ha estat escoltada, de manera que els beneficiaris del fons seran només pels països "particularment vulnerables" a l'escalfament accelerat del planeta.

D'altra banda, en els propers mesos caldrà perfilar quins països aportaran diners al fons. L'acord de Xarm al-Xeikh deixa entreveure que no només hi podran contribuir els governs rics, ja que se cita explícitament organismes financers com l'FMI. Caldrà veure també si s'obligarà les entitats privades a aportar diners a aquesta causa, tal com demanava la Unió Europea. La idea és que tot això quedi resolt com més aviat millor perquè aquesta nova eina pugui funcionar el 2023.

Sense crida a reduir els combustibles fòssils

Tot i el contingut històric de l'acord, el text també presenta algunes ombres relatives a l'ambició per reduir les emissions de CO2 del planeta. Els països no han aconseguit acordar una crida per reduir l'ús i la crema de combustibles fòssils, cosa que a principis de setmana semblava probable que passés a causa del suport mostrat per l'Índia.

La decisió final només inclou una menció expressa a reduir "gradualment" l'ús de carbó, però no hi ha cap menció a la resta d'hidrocarburs; el gas i el petroli. Això no suposa un retard com a tal, ja que és un text molt similar a l'acordat a Glasgow, però sí un estancament dels objectius.

El consens de les parts va aconseguir reafirmar l'objectiu de París de mantenir l'escalfament del planeta per sota de l'1,5 ºC. Europa va estar a punt d'aixecar-se de les negociacions i fer que la COP27 se suspengués després que es qüestionés aquest punt del text, però finalment s'ha mantingut. Tot i això, simplement s'ha inclòs una menció breu que no detalla com s'aconseguirà mantenir els termòmetres globals estables.

Segons la mateixa ONU, hi ha una bretxa entre els plans de descarbonització dels països i les emissions d'efecte hivernacle que generen, cosa que faria que la Terra es precipités fins als 2,5ºC. Els governs haurien de reduir un 45% les seves emissions de CO2 d'aquí a 2030 per aconseguir mantenir l'equilibri climàtic i no assolir l'anomenat punt de no retorn, però l'acord final de Sharm el-Xeikh no sembla avançar en aquesta direcció, ja que no es reforça l'obligació d'actualitzar els NDC (els fulls de ruta nacionals per deixar enrere les energies contaminants).