Els perills del flirteig de Junts amb l'extrema dreta: "És un camí que si no es frena serà molt difícil de parar"

En les últimes setmanes Junts ha tornat a fer moviments que l'apropen a l'extrema dreta i el seu discurs, concretament, a Aliança Catalana, un dels seus principals competidors electorals en l'actualitat. En són exemples la retirada del suport a la moció de censura a l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, juntament amb iniciatives legislatives que criminalitzen l'ocupació i assenyalen la migració.

Tot i les diferències que ha presentat Catalunya i l'Estat respecte a l'evolució de l'extrema dreta parlamentària en altres països, tot plegat es pot relacionar amb el dilema a què s'enfronten les dretes conservadores arreu d'Europa. "Es plantegen si mantenir un cordó sanitari estricte o pactar i inclús assimilar les seves propostes. Sembla que Junts està en el camí de la segona", explica la politòloga experta en extrema dreta Anna I. López en conversa amb Públic.

Arreu d'Europa, les dretes conservadores "es plantegen si mantenir un cordó sanitari amb l'extrema dreta o pactar-hi"

Són uns moviments que s'emmarquen en un context de "competició electoral" i de fuita de vots de Junts cap a Aliança Catalana, segons evidencien diversos estudis i enquestes. Anna I. López adverteix dels perills de seguir comprant el marc establert per l'extrema dreta. "És un camí que si no es frena ara serà molt difícil de parar, per la viralitat del discurs d'extrema dreta i com impacta en l'electorat".

En el context actual, el vot a Aliança Catalana creixerà "pel malestar i la ira provocat per l'augment de les desigualtats i la crisi identitària pel factor multicultural català", adverteix la politòloga. "En la mesura que Junts no es distancïi, el vot a Aliança Catalana seguirà augmentant. Els indicis són que en aquest nou cicle electoral l'estratègia de Junts sigui fer una còpia d'AC per competir". Malgrat això, la politòloga assenyala els precedents i el camí que han seguit les altres dretes europees: "L'experiència ens diu que l'original s'imposa a la còpia quan es normalitzen les seves propostes".

Anna I. López: "L'experiència ens diu que l'original s'imposa a la còpia quan es normalitzen les seves propostes"

Estratègia a curt i a mitjà termini per la competició electoral amb AC i el PSC

Fa tot just deu dies Junts protagonitzava un canvi de guió a Ripoll quan anunciava que finalment es retirava de la moció de censura que, juntament amb PSC, ERC i CUP, es proposava destituir del seu càrrec l'alcaldessa, Sílvia Orriols. Aquest moviment inesperat, imposat per la direcció nacional sobre el grup local, donava aire al govern municipal capitenejat per la líder d'extrema dreta.

Segons la politòloga, es tractaria d'un moviment impulsat per una doble estratègia, a curt i a mitjà termini, explicada per la competició electoral tant amb l'extrema dreta com al seu principal rival de cara a governar a la Generalitat, el PSC. "Si Junts pacta amb el PSC això pot desmobilitzar el seu vot, de manera que aquest moviment s'entén per diferenciar-se del seu competidor [AC] però alhora per no aliar-se amb el partit amb qui es disputarà la governabilitat [a la Generalitat]", explica López.

Anna I. López: "Junts viu una petita crisi deguda a la pèrdua de poder en alcaldies i la Generalitat"

Segons dades recents, no es pot menystenir una frontera electoral cada vegada més porosa entre Junts i Aliança Catalana. Els darrers sondejos evidencien com la principal fuita de vots dels juntaires es dirigeix, precisament, cap a aquest partit, mentre, al mateix temps, antics simpatitzants postconvergents són el gran graner de suports de l'extrema dreta independentista.

La doctora en Ciència Política constata que, dins l'espai electoral de la dreta, amb qui Junts es disputa més vots és amb Aliança Catalana, que podria arrabassar-li fins a una quarta part de sufragis. "L'últim any ha demostrat que Junts viu una petita crisi deguda a la pèrdua de poder en alcaldies i la Generalitat, així com la proliferació de partits dins de la dreta, i està intentant sortir-ne".

Segons el darrer Baròmetre d'Opinió Política, publicat a finals de novembre pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), si se celebressin eleccions al Parlament Aliança Catalana podria multiplicar la seva presència al legislatiu, fins a arribar als sis o set diputats, un creixement que en part aniria associat a la caiguda de Junts, que passaria dels 35 escons a actuals a entre 30 i 32.

La criminalització de les ocupacions i la migració, dos temes centrals

Paral·lelament, en els últims dies Junts ha registrat una proposició de llei al Parlament per permetre a les comunitats de propietaris iniciar el procés per desnonar pisos ocupats que pertanyin a grans tenidors. Es tracta d'una proposta que ja va presentar el mandat anterior però que no va tirar endavant. El grup planteja que la comunitat pugui sol·licitar el desallotjament en casos d'"alteració de la convivència o l'ordre públic" quan el gran tenidor se'n desentengui.

Centrar l'atenció en les ocupacions és un dels altres bastions de l'extrema dreta, que ha assenyalat aquesta pràctica davant la manca de respostes a l'emergència habitacional. Segons el Departament d'Interior, el 98% dels habitatges que es van ocupar el 2022 eren pisos buits, principalment, propietat de bancs i fons d'inversió.

La politòloga considera que tant a Catalunya com a l'Estat s'ha acceptat l'agenda de l'extrema dreta en migració

D'altra banda, fa temps que el partit de Puigdemont posa a la diana la migració, i està pendent del traspàs de competències en aquesta matèria a Catalunya, que vol utilitzar per legislar sobre el model. És una qüestió sobre la qual ha fet moviments polèmics, com el discurs que relacionava migració i delinqüència per part de l'alcalde de Calella, Marc Buch, que posteriorment va ser avalat pel secretari del partit, Jordi Turull.

Per a Anna I. López és preocupant la similitud en aquesta matèria del marc que proposa Junts amb el de l'extrema dreta, i considera que tant a Catalunya com a l'Estat ja s'ha acceptat totalment la seva agenda. Una mostra és que es parla de la migració en termes d'"inseguretat i delinqüència" enlloc d'una perspectiva des dels drets humans. "Totes les enquestes ja confirmen la centralitat de la migració com a problemàtica pels catalans. Ja no parlem del dèficit de serveis públics, de feminisme o de pacte verd, i no es parla de la necessitat de la migració pel sosteniment econòmic sinó en termes d'inseguretat o ocupacions", afirma.

Una trajectòria diferent respecte altres països europeus

Acceptar l'agenda que planteja l'extrema dreta és un moviment en línia amb el que ha passat arreu d'Europa i del món. "La migració és el tema catalitzador de totes les extremes dretes", sosté la politòloga. Uns discursos que, a mesura que es normalitzen, fan créixer l'estigmatització, la discriminació i, també, la violència i els delictes d'odi.

Relacionado con este tema

Les creixents fuites de votants de Junts cap a Aliança Catalana

Marc Font

Malgrat això, la trajectòria de Catalunya i l'Estat pel que fa a aquests partits és diferent de països com França o Alemanya, ja que aquest discurs ha arribat més tard. "Hem tingut un partit conservador atrapalotodo, el PP, que agrupava famílies franquistes, liberals i catòliques, una de les principals raons perquè l'extrema dreta arribés més tard al centre del debat polític", apunta López.

D'altra banda, una història migratòria diferent també ha definit la relació amb aquest fenomen a nivell electoral. "Vam ser un país d'emigrants fins l'any 2000. La immigració va aribar de manera molt més tardana i es va distribuir de manera irregular per l'Estat", sosté López. La seva concentració principalment a Catalunya, Andalusia, Madrid i el País Valencià feia difícil que un partit estatal pogués capitalitzar el missatge antiimigració.

Una altra "anomalia" aquí és que l'esquerra, per ara, no està acceptant aquest desplaçament de l'agenda que sí que s'ha produït en altres països. "Quan s'inserta aquest tipus de marc es desplaça el debat i l'agenda de tots els partits cap a propostes més radicals, però aquí tenim una alternativa d'esquerres que no ha assimilat el missatge antiimigrants", conclou la politòloga