Els presos polítics independentistes seguiran amb un règim tancat a les presons de Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses, després que les juntes de tractament d'aquests centres penitenciaris hagin proposat classificar-los en segon grau. Segons ha anunciat el director de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, Amand Calderó, la decisió s'ha pres "després d’un intens debat i sense unanimitat". El segon grau és el règim ordinari i més habitual a les presons, que permet accedir a permisos a partir del compliment d'una quart part de la pena, un requisit que dels nous dirigents socials i polítics independentistes els primers a complir-lo seran Jordi Sànchez i Jordi Cuixart que ho faran durant el gener. 

Calderó ha volgut deixar clar que "la Generalitat no dicta les sentències", sinó que les "penes les imposen els jutges" i que, en darrer terme, "l'última paraula sobre la classificació [dels presos] sempre recau en el poder judicial". Després de l'informe de les juntes de tractament, s'obre un termini màxim de dos mesos en què Serveis Penitenciaris haurà de validar o no la proposta de classificació. A l'hora de la veritat, però, és inusual que Serveis Penitenciaris revoqui la proposta de les juntes, ja que segons el Departament de Justícia això només succeeix en el 5% dels casos.

La decisió final que prengui Serveis Penitenciaris pot ser recorreguda tant per la Fiscalia com per les defenses davant un jutjat d'instrucció en primera instància i, si ho volen, al Tribunal Suprem en darrera instància. En qualsevol cas, les juntes de tractament de les presons hauran de revisar la classificació en un termini màxim de sis mesos. 

La classificació en segon grau ja era la que preveien els presos polítics d'ERC, segons va avançar el partit aquest dimarts en un briefing amb periodistes. Ara bé, el partit ja va anunciar que recorreria aquesta classificació, amb la voluntat d'obtenir el tercer grau, és a dir, el règim semiobert, que implicava només anar a dormir a la presó. En canvi, l'advocat Jordi Pina, responsable de la defensa de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez va carregar contra la idea de "normalitzar" el segon grau, en considerar que els nou presos polítics complien els requisits d'entrada per accedir al tercer. 

La realitat, però, és que en poques ocasions les persones condemnades a unes penes tan elevades com els presos polítiques han estat classificades amb el tercer grau. En concret, segons va avançar el diari Ara citant dades del Departament de Justícia de la Generalitat, des del 2001 només nou presos amb una condemna a més de nou anys han rebut el tercer grau. 

Reaccions diverses

Com era previsible, la classificació penitenciària dels presos polítics ha provocat diverses reaccions. El president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià, ha afirmat que respecta la “decisió tècnica”, però que com a partit "batallaran" perquè surtin en llibertat. També ha llençat un missatge al PSOE, amb qui negocia la investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol per dir-li que el diàleg “no pot anar acompanyat de repressió”. Per part de JxCat qui n’ha fet la valoració ha estat el diputat Josep Costa, que s’ha mostrat crític: "El fet que hi hagi discrepàncies[en la Junta de Tractament] és la millor mostra que una altra decisió era possible i que s'hauria pogut donar el tercer grau als nostres presos polítics".

Segons ell, s’hauria d’haver optar per la forma “menys lesiva” per als condemnats.
El cupaire Carles Riera ha comentat que “l'únic grau que podem reconèixer és l'amnistia total per a totes les persones encausades per la causa contra el dret a l'autodeterminació”. Finalment, el vicepresident i portaveu d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha fet una crida que la classificació dels presos en graus o la futura concessió de permisos no desviï l’atenció de la petició de llibertat dels dirigents polítics i socials.