L'aturada de l'activitat econòmica degut al confinament a Catalunya i arreu de l'Estat impacta tots els sectors econòmics. Tanmateix, n'hi ha un que resulta especialment afectat: el de la flor i la planta. El seu és un producte "no perible, sinó súper perible", tal com explica a Públic Ignacio Ruiz, membre de la junta rectora del Mercat Flor i Planta Ornamental de Catalunya. L'aturada provoca, doncs, no només que no percebin ingressos, sinó que incorrin en grans pèrdues. "L'únic que funciona es anar llençant productes", lamenta Ruiz.

"Estem enfonsats. Hem llençat tot el que tenim, tota la producció de flors i de plantes. Sense logística per distribuir, i a més sent primavera, els hivernacles estan plens. Les plantes se'ns estan podrint", explica el portaveu.

A més de les dificultats logístiques, també estan tancats els punts de distribució, els punts de venda i els gardens. "Hi ha un tancament total. Això no ens havia passat mai", assenyala Ruiz.

En els mateixos termes s'expressa Meritxell Fibla, de la Federació d'Agricultors Viveristes de Catalunya. "La situació actual està tenint un impacte molt gran en el sector, mai vist. S'ha passat de 100 a 0 d'un dia per l'altre". Fibla explica que la crisi ha arribat en un moment "molt sensible" de la campanya de producció, ja que en els mesos de març, abril i maig es poden arribar a concentrar entre el 50 % i el 70 % de vendes. Això pot repercutir en pèrdues que xifren en 125 milions d'euros, considerant també que "degut al pànic generat, part del que s'ha venut durant el gener i febrer no es cobrarà".

La Federació d'Agricultors Viveristes de Catalunya està formada per les quatre associacions de viveristes catalanes, una a cada província. Actualment agrupa més de 200 empreses productores de plantes vives que representen el 85 % de la producció de planta a Catalunya.

Tot i la crisi, la producció no s'atura. Fibla alerta que "sense vendre, els vivers no poden tancar totalment, perquè han de seguir regant i conreant les plantes o ho perdran tot". Per això, han seguit amb la producció, prenent mesures com un major distanciament entre treballadors, la reducció dels grups de treball i l'augment de la higiene.

Un impacte diferent en funció del producte cultivat

Vivers Cardedeu és una empresa d'una desena de treballadors que es dedica principalment a la producció d'arbres com pins, tilers, xiprers i magnòlies, entre d'altres. Marc Pons, el subdirector, explica a Públic que en estar especialitzats en planta gran, l'estoc que tenen el podran "mantenir bé", perquè no es fa malbé i aguanta millor. Tot i així, sí que patiran "una baixada de vendes brutal", sobretot perquè a l'abril i al maig és quan concentren la major part de facturació.

De moment, segueixen "oberts però a porta tancada", perquè cal continuar regant. Tenint en compte que alguns empleats no poden anar-hi per haver-se d'encarregar dels fills, la resta continuen fent el manteniment habitual de les aproximadament 30 hectàrees de plantació. 

Pons afegeix que al viver l'activitat continua perquè també estan en procés de plantar 4.000 arbres, una inversió que ja tenien plantejada i que no consideren aturar perquè si ho fan, d'aquí a tres o quatre anys no tindran gènere per vendre. "Mirarem d'aguantar la patacada com puguem", continua, i reconeix que està sobre la taula la petició d'algun crèdit. Tot i això, no consideren fer cap acomiadament, perquè "seria llançar-se pedres a la teulada". El personal és necessari per continuar mantenint el gènere i tenir-lo disponible per quan es reactivi l'activitat.

Pons admet, però, que tot depèn de quan duri la situació. "Si s'allarga, caldria plantejar-se mesures més dràstiques, fins i tot tancar directament", apunta, tot i que de moment no estan en aquest punt.

L'impacte de la crisi, doncs, és diferent en funció del producte cultivat. Ruiz diferencia entre l'afectació a la flor i la planta, d'una banda, i la jardineria, de l'altra. En el cas del Mercat de la Flor i Planta Ornamental de Catalunya, el percentatge de producció d'aquest últim producte és baix, i estan especialitzats bàsicament en la producció de planta de jardí. "La flor no té solució. O es ven, o es llença".

El Mercat de la Flor i Planta Ornamental de Catalunya, ubicat a Vilassar de Mar, agrupa uns 300 socis i dona feina a un miler de persones al Maresme. El dia 14, el Mercat va tancar per ordre del Departament d'Agricultura, i "des d'aquell dia s'ha parat tot". "Molta gent ja no tornarà a obrir quan tot això s'acabi", continua Ruiz, perquè després de llençar tot el producte i no poder vendre, estan "descapitalitzats".

Fibla afegeix que, en el cas de cultius llenyosos, com arbres, arbustos i coníferes, hi ha "un marge relativament més ampli per donar-hi sortida", tot i que degut a què a la primavera és quan es fan la major part de vendes, "les conseqüències poden
ser nefastes per a la totalitat el sector". A més, alerta que estan rebent la comunicació de l'ajornament de pagaments de vendes fetes abans de l'aturada de l'activitat.

A poc més d'un mes de la Diada de Sant Jordi, des del sector lamenten la manca de consens amb els llibreters. La Cambra del Llibre va anunciar aquest dimarts que ajornava la jornada dedicada al llibre i la rosa, i que celebraria una festa abans de l'estiu amb parades i signatures d'autors. Ruiz apunta que és una festa "molt important pel sector, i ens fa falta. Estem baixos de liquiditat. Però hem de ser realistes, pot ser que es perdi". Tot i així, afegeix que encara no és segur, i que estan revisant aquesta possibilitat amb base diària. La majoria de roses que venen aquest dia són importades de Colòmbia i el Perú, al voltant de 7,5 milions, i explica que necessiten al voltant de 10 dies d'antelació per poder fer les comandes. "Tenim una velocitat diferent que el Gremi de Llibreters", recorda Ruiz, de manera que encara no descarten cap escenari.

Demanda de solucions reals a les autoritats

Tant Ruiz com Fibla coincideixen en la demanda de suport a les autoritats. "La solució no són préstecs bancaris, és ajuda real", afirma contundent Ruiz, i afegeix que amb aquesta actuació es demostrarà si hi ha "interès en què hi hagi una pagesia al Maresme". Des del Mercat de Vilassar demanen "liquiditat, ajudes directes a fons perdut que serveixin per comprar materials, invertir i innovar, també per modernitzar els sistemes de distribució".

Des de la Federació d'Agricultors Viveristes de Catalunya van més enllà i demanen directament un "rescat financer per salvar el sector de la fallida total". Consideren que "les eines que s'estan oferint al sector a dia d'avui són totalment insuficients", ja que els préstecs s'ofereixen amb uns interessos massa alts i les empreses tenen una estructura que dificulta l'adopció dels ERTO.

Fibla recorda que el sector "no ha tingut accés a mesures de gestió de crisi com les que existeixen en altres sectors", i demana "un règim extraordinari de retirades de producte que siguin compensades a preus de mercat".