Público
Público
PAÍS VALENCIÀ

Els requisits ambientals de la ramaderia divideixen el Botànic

El PP aconsegueix que els socis voten per separat amb una esmena sobre els llindars de les instal·lacions ramaderes.

Imagen de archivo de una granja porcina.
Imatge d'arxiu d'una granja porcina. EP

Quina és la definició exacta d’una "macrogranja"? El concepte, òbviament, no té una definició tècnica ni legal i és, bàsicament, una definició política que depèn molt del punt de vista de l’interlocutor. Aquest ha estat també el primer punt de desencontre entre els diferents socis del Govern valencià a l’hora de votar una esmena presentada pel PP a la Llei d’Acompanyament dels Pressupostos per tal d’eliminar el requisit d’una Estimació d’Impacte Ambiental (EIA) per a les granges porcines de menys de 2.000 caps, i d’una Declaració d’Impacte Ambiental (DIA), per aquelles de més de 2.000. Unes mesures que les organitzacions agràries, especialment la Unió de Llauradors, feia anys que reclamaven, mentre que el moviment ecologista s’hi oposava de forma frontal.

Finalment, l’esmena –amb algunes modificacions incloses pel PSPV- ha estat aprovada amb els vots a favor de socialistes i populars, a més de Ciutadans i Vox, mentre que Compromís i Podem s’hi han oposat.

Pep de la Rubia, responsable d’agroecologia d’Ecologistes en Acció del País Valencià, parla d’una "jornada negra" quan fa referència a l’aprovació de la mesura i denuncia que s’aprofités la Llei d’Acompanyament per a fer-ho: "Cada any ens trobem algun desastre mediambiental en aquesta llei, modifiquen articles sencers d’altres normatives i sempre a pitjor", assegura. Per a aquest activista el procediment d’aquesta llei és molt més opac, amb terminis de debat més curts i amb molts temes sobre la taula que permet passar desapercebudes coses com aquesta.

"Les granges intensives són la primera font d’emissió de gasos com l’amoníac"

Des d’Ecologistes en Acció es denuncia la instal·lació de granges cada volta més i més grans, ja que les menudes "no són rendibles", totalment automatitzades i que a penes generen ocupació però en canvi són molt contaminants. "Les granges intensives són la primera font d’emissió de gasos com l’amoníac, que Europa està collant perquè es reduïsquen, i la gestió ambiental de les granges en realitat es queda en el paper perquè no hi ha inspectors i la competència és molt dura. A la pràctica, el que passa és que qui contamina guanya".

Rigorositat ambiental

A l’altra banda de la barrera, David Calvo, responsable d’agricultura i ramaderia del Grup Socialista a Les Corts, defensa la rigorositat de la normativa ambiental aprovada que, al mateix temps evitaria el dumping ramader per part d’altres autonomies. "Hem fet un llistat de condicionants ambientals molt exhaustiu –defensa Calvo- com la geolocalització de les cubes per controlar els purins o la valorització dels residus, però provocar que les empreses ramaderes se’n vagen a Aragó no és cap solució, ja que la contaminació no s’aturarà a la frontera". Per al diputat, no tenia sentit que al País Valencià, el límit per ser considerat macrogranja foren 400 caps –en el cas de les instal·lacions d’engreixament- mentre que a l’Aragó foren 2.000 i que la proposta d’harmonització que feia el PP "tenia tot el sentit", si bé defensa que les aportacions del seu grup ofereixen suficients garanties ambientals.

En la mateixa línia se situa la Unió de Llauradors, que ja fa anys que demanava la reducció de "traves burocràtiques" per a una activitat econòmica que consideren indispensable al ser de les més rendibles en zones d’interior, pel que és una ferramenta clau a l’hora de frenar el despoblament. De fet, el sindicat agrari va enfrontar-se molt durament a l’anterior consellera d’Agricultura, Elena Cebrián, precisament per aquest tema.

Divisió limitada

"No es té en compte el perill d’acumulació de granges en una mateixa zona"

La diputada de Compromís, Graciela Ferrer, va votar en contra de les esmenes del PP i el PSPV, ja que considera molt perillós el possible impacte dels purins en aspectes com la contaminació de l’aigua, la mineralització dels sòls o les olors, ja que "no es té en compte el perill d’acumulació de granges en una mateixa zona –assegura- i representa, a deu o quinze anys vista, un risc molt gran d’accés a l’aigua potable en zones d’interior que depenen dels aqüífers subterranis". Si bé reconeix que la tramitació de llicències ambientals és pesada, en culpa a la "depauperació de l’administració" provocada per la Llei Montoro i la taxa de reposició de funcionaris.

Per a Ferrer, la Llei d’Acompanyament tampoc era la millor norma per a introduir el canvi, però amb tot, li lleva importància al desacord: "es tracta d’una esmena concreta a un article concret, l’excepció a la regla, ja que en la resta ho hem consensuat tot". La diputada també recorda que les diferents formacions de la coalició "tenen diferents punts de vista i que és saludable que puga’m plantejar les coses que no compartim".

David Calvo, en canvi, considera la llei d’Acompanyament un mecanisme "plenament vàlid", ja que "permet donar una resposta ràpida a demandes de col·lectius que sovint fa temps que reivindiquen".