Público
Público

Els 'riders' responsabilitzen Glovo de la mort d'un treballador i demanen més prevenció

Desenes de repartidors es concentren davant la seu de l'empresa i cremen motxilles i pneumàtics. Riders per Drets denuncien que l'empresa no s'ocupi de la prevenció de riscos, les baixes laborals o les assegurances, i demana el reconeixement dels repartidors com a treballadors de ple dret.

Protesta dels repartidors de Glovo davant la seu de l'empresa per la mort d'un treballador el passat dissabte. @ridersxderechos

público

Els treballadors de Glovo, la plataforma de serveis de repartiment en bicicleta i moto, han tornat a convocar concentracions davant la seu de l’empresa per protestar per la mort d’un treballador que va ser atropellat aquest cap de setmana. Es tracta d’un jove de 22 anys que feia un trajecte de feina quan va ser atropellat per un camió d’escombraries. La falta de cobertura de drets laborals dels anomenats riders, els ciclistes de Glovo, engloben aquest accident laboral: l’empresa no els considera treballadors, sinó “col·laboradors”, fet que els deixa desemparats d’algunes prestacions bàsiques com la cotització, la seguretat social o la prevenció d’accidents laborals, com s'ha fet palès en aquest cas, asseguren.

Per segon dia consecutiu, la plataforma Riders per Drets ha convocat a la seu de Glovo, al carrer Pujades de Barcelona, aplegant a desenes de treballadors, com ja van fer el passat diumenge. Prop de les 13.00 h, un grup ha cremat unes motxilles de l’empresa i alguns pneumàtics, provocant un tall a les vies. Els concentrats també han llençat ous i tomàquets a la façana de la seu en senyal de rebuig. Poc després de les 13.30 h, els bombers han pogut apagar el foc i el trànsit ha recuperat la normalitat.

En una roda de premsa des de Madrid, el portaveu de Riders per Drets, Dani Gutiérrez, acompanyat per representants del Col·lectiu Ronda d’advocats, ha denunciat la manca d’estudis sobre prevenció laboral que l’empresa destina, ja que no s'ocupen dels ciclistes com si fossin treballadors en plantilla: “Fa temps que diem que passaria. No s’entén que una empresa de milers de repartidors dediqui zero euros en prevenció de drets laborals, cursos de formació en seguretat viària i indumentària de seguretat”. Gutiérrez ha demanat, per exemple, armilles reflectants, pagar les baixes o assumir les assegurances mèdiques.

Els activistes sospiten que el rider mort dissabte era un treballador sense papers que podria estar utilitzant un usuari de Glovo llogat. Els treballadors concentrats han denunciat que aquest cas és mostra de la precarietat laboral que viuen els ciclistes. Aquesta tarda, l'empresa ha confirmat que es tractava d'un "col·laborador" sense usuari  l'empresa, però que igualment assumirà tots els costos equivalents als que hagués cobert l'assegurança privada amb la que compten els repartidors de la plataforma".

En un comunicat emès el passat diumenge, l'empresa va lamentar la mort del repartidor i va expressar el seu condol a la família: "En quant s'esclareixin els fets, iniciarem els tràmits per activar l'assegurança privada que cobreixi l'activitat realitzada pel repartidor en cas d'accident". Els riders, però, denuncien que Glovo ha evitat fer servir els termes "treballador" i "accident laboral" per no resoldre allò que consideren el conflicte original: l'assumpció dels repartidors com a treballadors de l'empresa.

Els 'riders' denuncien ser falsos autònoms de Glovo

Les plataformes de Riders per Drets denuncien el model de Glovo, lligat a l'anomenada economia col·laborativa, un conflicte que també s'estén a altres multinacionals com Uber o Cabify. Els repartidors critiquen que l'empresa els obligui a fer-se autònoms per poder-hi treballar, carregant en solitari amb la cobertura d'algunes prestacions bàsiques dels treballadors al no reconèixer-los com a tals. 

Els riders diuen ser, en realitat, "falsos" autònoms, ja que mantenen una relació laboral continuada amb Glovo i no esporàdica, i denuncien que la intenció real d'aquest model és abaratir costos. La figura del fals autònom posa en especial vulnerabilitat els treballadors que no compten amb un sou fix, no han d'estar necessàriament afiliats a la Seguretat Social, o no tenen dret a demanar-se baixes, per exemple, ja que s'assumeix que treballen per compte pròpia.