Público
Público

Els treballadors del Metro convoquen noves aturades per la crisi de l'amiant

Faran vagues parcials, de quatre hores per torn, els dies 8 i 29 d'abril. Reclamen que TMB reconegui que tots els treballadors han estat exposats al material, que pot provocar càncers i diverses afectacions pulmonars.  

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

L'assemblea dels treballadors del Metro que ha convocat noves aturades per l'amiant. CGT METRO

L'assemblea de treballadors del Metro de Barcelona ha aprovat la convocatòria de noves aturades per la crisi de l'amiant que viu la companyia. En concret, s'han convocat vagues parcials pels dies 8 i 29 d'abril, que seran de quatre hores per torn, però s'ha descartat convocar vagues de 24 hores pels dies 26 d'abril i 24 de maig. És la segona convocatòria de vaga des que va esclatar la crisi, perquè ja van fer-se aturades parcials durant la celebració del MWC, al febrer.

Entre d'altres qüestions, l'assemblea reclama que TMB reconegui que tots els empleats del Metro han estat exposats a l'amiant, mentre que la direcció considera que això només ha estat així en el cas del personal de manteniment i magatzem. De moment, la companyia ha inclòs 1.482 treballadors al pla de prevenció per l'amiant, 418 dels quals ja estan jubilats. No es tracta d'una qüestió menor, perquè si es reconeix l'exposició al material s'obre la porta perquè els empleats -o antics treballadors- puguin optar a demanar prestacions, prejubilacions, baixes o, si arriba el cas, reconeixement de malalties professionals.

De moment, de tots els reconeixements que s'han fet, s'han detectat 22 casos de treballadors que pateixen afectacions pulmonars lleus, com a conseqüència de l'exposició a l'amiant, mentre que n'hi ha dos més que estan de baixa a l'espera que s'aclareixi si pateixen o no una afectació greu que pugui ser reconeguda com a malaltia professional. La setmana passada, el comitè d'empresa, juntament amb el Col·lectiu Ronda, va denunciar que un empleat pateix asbestosi, una afectació pulmonar greu vinculada al contacte amb l'amiant.

El comitè ha denunciat les darreres setmanes l'opacitat de TMB amb el tema i ha comptabilitzat 94 cotxes i 61 elements de trens que contenen amiant. TMB assegura que mantindran informats als treballadors a través d'una web monogràfica amb informació sanitària. A més, destaquen que les condicions ambientals de la xarxa "són segures per als usuaris i els treballadors", i que TMB ha iniciat el procés d'adquisició de 42 trens que substituiran els més antics de les línies 1 i 3, en els quals "s'ha detectat pintura antisoroll amb contingut d'amiant molt difícilment eliminable".

Riscos de l'amiant

L’amiant és un producte mineral d’una gran durabilitat i de cost reduït, molt resistent a la calor, a l’abrasió i a la tracció. Les seves característiques el van convertir en un material molt utilitzat en la construcció i en la indústria i avui encara se’n fa un ús habitual en països del sud. Alguns dels seus derivats, com el fibrociment, van fer-se omnipresents durant dècades a casa nostra. El 2000, la UE va decretar la prohibició de la producció i la comercialització de l’amiant i de productes que en continguin, però el Govern d’Aznar va demanar una moratòria de dos anys i a l’Estat espanyol no va aplicar-se fins al 2002. Ara bé, encara avui arreu es troben productes que contenen amiant, per exemple en nombroses teulades o canonades o, com s'ha comprovat, en vagons del metro. 

Els riscos per a la salut apareixen amb la inhalació de les fibres d’amiant
. Les afectacions que provoca són fonamentalment respiratòries i les principals poden agrupar-se en tres tipus: l’asbestosi o fibrosi pulmonar, que és una malaltia dels pulmons d’evolució lenta i que ocasiona insuficiència respiratòria; el mesotelioma o tumor de pleura, que és un càncer exclusivament derivat de l’amiant i que té una esperança de vida molt curta, i el càncer de pulmó. Ara bé, nombrosos experts també vinculen l’amiant amb l’aparició d’altres formes de càncer. Les fibres poden estar dècades allotjades a l’organisme abans que es desenvolupi una d’aquestes patologies, que tenen un període de latència d’entre 20 i 40 anys. Això explica per què encara avui apareixen nous casos de persones afectades.