El Departament de Justícia ha anunciat aquest dimecres que reformarà la llei perquè els veïns d'un pis ocupat puguin instar el desallotjament judicial si en aquest hi ha activitat delinqüencial o si els seus ocupants alteren la convivència de l'edifici, sempre que l'habitatge sigui propietat d'un gran tenidor. La comunitat haurà de demanar primer al propietari de l'immoble que ho faci, i si en el termini d'un mes no ho ha fet, els veïns estaran legitimats a demanar al jutge el desallotjament. Aquesta facultat també la tindran els ajuntaments.

També es modificarà la Llei de l'Habitatge per poder multar els grans tenidors que no actuïn enfront dels seus pisos ocupats conflictius i se'ls podrà obligar a cedir l'habitatge a ús social. 

A través d'una roda de premsa celebrada al districte administratiu de la Generalitat, les conselleries de Justícia i Drets Socials han anunciat un paquet de reformes legislatives per lluitar contra les ocupacions que generin problemes de convivència i la vulneració del dret a l'habitatge. "L'objectiu és que els veïns i els ajuntaments tinguin un instrument per restituir la convivència quan el propietari no fa res", ha detallat Ciuró, que ha precisat que tampoc entren en aquesta modificació legislativa els pisos ocupats que no siguin motiu de conflicte. "Volem solucionar un problema de convivència. No anirem més enllà", ha dit.

El que volen solucionar són les situacions en què una comunitat de veïns o un ajuntament volen actuar contra un pis ocupat en el que hi ha delinqüència i que genera mala convivència, però el propietari, l'únic a qui la llei permet fins ara demanar el desnonament, se n'ha desentès.

El procediment, pas a pas

El procés serà el següent: quan una comunitat de propietaris detecti que un immoble ocupat il·legalment genera problemes de convivència o s'hi cometen delictes, haurà de demanar al propietari que iniciï l'acció judicial de desocupació de la finca. Si en el termini d'un mes aquesta acció no ha estat presentada a cap tribunal competent, els veïns quedaran immediatament habilitats per posar al jutjat una demanda de desallotjament.

Aquesta facultat també la tindran els ajuntaments, que hauran de seguir el mateix procediment. Quan els veïns hagin posat la demanda, aquesta es tramitarà com qualsevol altra demanda de desnonament. Segons Ciuró, actualment el termini mitjà d'execució d'un desnonament és de vuit mesos des que s'interposa la demanda judicial.

També serà en el tràmit judicial quan el jutge decidirà si l'activitat denunciada pels veïns mereix el qualificatiu d'activitat delinqüencial o de pertorbadora de la convivència i, per tant, si autoritza el desallotjament. Per decidir-ho prendrà en consideració les proves, testimonis i documents que els veïns o l'ajuntament hagin presentant, com en qualsevol judici de desnonament.

Segons Ciuró, aquesta reforma arriba com a resposta a les queixes de molts ajuntaments, alcaldes i veïns, que han traslladat al departament en nombroses ocasions "un sentiment d'impotència" en no tenir eines per desallotjar ocupes que dificulten la convivència. Aquesta possibilitat només es donarà, però, quan els pisos ocupats que provoquen problemes pertanyin a grans tenidors com bancs, immobiliàries o fons voltor. Segons Justícia, no es podrà demanar en el cas de propietaris convencionals perquè aquests ja tendeixen a resoldre aquesta mena de problemes quan són avisats pels veïns.

Multes i cessió de l'habitatge ocupat

D'altra banda, el Govern impulsarà la modificació de la Llei de l'Habitatge per sancionar els grans propietaris que s'hagin desentès de les ocupacions amb activitat delinqüencial. La idea és reformar l'article 41 de la llei, el que regula el règim sancionador, per afegir com a conducta sancionable la passivitat en aquests casos. L'import de la multa anirà des dels 9.000 euros fins als 90.000.

A més, també s'inclourà com a sanció la obligació al gran tenidor de cedir els pisos ocupats que generin alarma social a l'administració pública per utilitzar-los com a habitatges d'ús social.