Una identificació de la Policia per perfil ètnic és la primera parada en el llarg recorregut que una persona migrant pateix fins que és retornat al seu país d'origen. A partir d'aquí, comença un periple de durada indeterminada que acabarà amb l'expulsió d'Espanya del migrant, que potser ni tan sols serà retornat al seu territori original a causa d'acords bilaterals entre diversos Estats africans. Fa uns dies es va dur a terme el primer vol de repatriació de migrants, amb destinació a Mauritània, després de la reobertura dels centres d'internament per a estrangers (CIE) un cop tancats durant els pitjors moments de la pandèmia. Però, com és aquest trajecte? Els tanquen a tots als CIE fins que són deportats? Què passa una vegada arriben als seus països?

Adrián Vives és el portaveu de CIEs No València, i així explica l'inici de la travessia que un migrant experimenta fins que és repatriat: "Quan els para la Policia i veuen que no poden identificar-se, els traslladen a comissaria i allà, a estrangeria, els incoen un procediment sancionador administratiu per estada irregular, i es proposa l'expulsió. Aquesta persona es va al carrer però el procés continua, fins que la Subdelegació del Govern del territori resolgui l'expulsió del territori nacional". No serà fins a una segona parada, també per perfil ètnic, segons remarca Vives, quan la Policia demani l'internament del migrant, sobre el qual ja consta una ordre d'expulsió, en un CIE.

Però a aquests centres també hi ha persones que no estan en situació irregular, sinó que han entrat a Espanya per un lloc fronterer no habilitat. És el que succeeix amb les pasteres. "En aquest cas, se'ls fa una ordre de devolució, que és igual que la d'expulsió però amb la diferència que no té aparellada una prohibició d'entrada a Espanya posterior. La devolució també es dóna quan un migrant, que ha estat expulsat d'Espanya i té prohibida l'entrada, aconsegueix entrar de nou en territori nacional", explica l'activista. És en aquest moment en el qual, a poc a poc, els CIE es van omplint de migrants que no han comès cap delicte però als quals se'ls priva de llibertat.

Macrodevoluciones, vols comercials i Frontex

"A vegades ens hem trobat que el Govern espanyol preparava un avió de devolució al Senegal, per exemple, amb 100 places, però en tota la península tan sols tenien retinguts a 70 d'ells, així que buscaran 30 persones més amb suposats trets senegalesos per omplir el vol. Per això, des del perfil Stop Deportación de Twitter donem avisos perquè les persones migrants tinguin més cura del que és habitual, perquè les batudes es donen per tota Espanya", continua explicant Vives. Aquests casos acostumen a ser freqüents en els macrovols o vaixells, tots ells pagats amb diners públics a empreses privades per contractes amb el Ministeri de l'Interior, que es dirigeixen cap a l'Àfrica subsahariana ja que el major nombre d'interns dels CIE procedeixen del Marroc i Algèria.

Frontex, l'Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes, també disposa de vols per a les devolucions. "En ells acostumen a intervenir diversos països, i fan escala. Per exemple, un que parteix de França, per Espanya, i d'Espanya va al país de destinació. En aquests casos, treballen conjuntament l'Agència Europea i les policies dels diferents països", desenvolupa el valencià. Ell mateix afirma que la regulació recull que per cada persona deportada han d'acompanyar-lo dos agents de Policia, així que al vol hi ha més policies que migrants.

Molts d'ells també són retornats en vols comercials. De fet, la protesta contra les deportacions d'estrangers que intenten dur a terme des del compte de Twitter esmentada està orientada a aquests vols, "perquè la resta de passatgers sàpiga el que està succeint i vegi la barbaritat que és", en termes del portaveu, qui agrega que "si els CIE són una cosa opaca, les deportacions són un altre nivell". En el que concerneix a Algèria i el Marroc, les devolucions s'acostumen a dur a terme mitjançant vaixells i en les mateixes condicions que en els vols.

Irene Carrión, membre de la Plataforma estatal pel tancament dels CIE i perquè no es facin més deportacions, indica que tenen diverses maneres de conèixer si pròximament es realitzarà una devolució. "Si a una persona que coneixes i que ja pesa sobre ella una ordre d'expulsió la criden de comissaria per signar alguna cosa, sabem que el més probable és que serà mentida i només volen que vagi perquè la detinguin, i que en aquestes 72 hores com a màxim que pot estar en els calabossos sigui deportada. Per això és tan important el treball en xarxa que tenim a nivell estatal, perquè el que succeeix en un lloc pot també succeir en un altre", comenta sobre aquest tema.

Desemparament al país de destinació

Més enllà que uns certs periodistes avisen al col·lectiu dels vols de repatriació, els activistes de la Plataforma estan pendents de les actuacions per part de Grande-Marlaska, ministre d'Interior. "Hi ha vegades que no sabem la data però si que succeiran. Fa unes setmanes el ministre va fer una visita a Mauritània i en l'agenda estava la cooperació, i al final ha sortit un vol amb aquest destí, així que quan passen aquestes coses ens comencem a preocupar i estar més atentes", agrega l'activista. Ella mateixa remarca que no sols es deporten migrants a països d'Àfrica, sinó que també s'han donat casos de vols amb destinació Romania i Amèrica Llatina, fonamentalment Colòmbia i l'Equador, i Centreamèrica.

Per als migrants expulsats, el no arribar al seu país d'origen és un altre dels grans problemes als quals s'han d'enfrontar. Carrión ho exemplifica: "Espanya té un acord bilateral amb Mauritània per aquestes deportacions en el qual el país africà accepta qualsevol persona que, en teoria, hagi passat pel seu territori durant el seu periple migratori, per la qual cosa es donen situacions en les quals un estranger és retornat a un país que no coneix ni té cap mena de xarxa creada". Vives afegeix que "quan arriben, la Policia espanyola els lliura a les autoritats d'aquest país, com un traspàs".

Una de les denúncies principals d'aquests col·lectius és el que està succeint amb les persones de Mali que són retornades a Mauritània. "Com Espanya, en ratificar la Convenció Europea de Ginebra, no pot retornar als malians al seu país a l'ésser una zona en conflicte, el que fa és portar-los a Mauritània sense importar-los si, al seu torn, Mauritània els deixarà tirats a Mali, que és el que estan fent", aclareix Vives. Quelcom semblança succeeix amb el Marroc, qui també rep migrants que no són d'origen marroquí: "Aquí el que fan és portar-los a la frontera del desert i els abandonen", aclareix Carrión.

La política d'externalització de fronteres permet que països com Mauritània, el Marroc i el Senegal hagin establert un acord mitjançant el qual accepten migrants que no són nacionals propis però que sí han transitat per aquestes regions en el trajecte migratori. Carrión puntualitza que "a vegades no existeixen proves fefaents que hagi estat així, però el Govern espanyol s'aprofita d'això. Són acords bilaterals lligats a l'accés d'ajudes al desenvolupament per als països receptors, per això accepten aquests convenis que no els interessen".

Sobre el tracte que reben els afectats a l'arribada del país, la integrant de la Plataforma explica que, al cap i a la fi, ells no han comès cap delicte, però "a Algèria si que passen dos o tres dies a comissaria i per això ells sempre tenen molt més por a la devolució que altres estrangers". D'altra banda, si tenen la fortuna de no ser castigats a la seva tornada, se'ls presenta un nou problema: han pogut ser retornats a una ciutat desconeguda, llunyana de la seva regió d'origen, sense diners i sense pertinences. "Et detenen pel carrer a Espanya i en menys de tres dies estàs ficat en un vol sense saber a quina zona del país de destinació et portaran i sense haver pogut agafar cap de les teves pertinences. Imagina't com se sent aquesta persona", s'esplaia Carrión.

Salvaguarda dels seus drets

Però, qui vigila que es respectin els drets humans dels migrants? D'això s'encarrega el mecanisme per a la prevenció de la tortura adscrit al Defensor del Poble, els qui de vegades de manera sorprenent o avisant acompanyen als migrants en els trasllats. Les seves resolucions no deixen lloc a dubtes: "Sempre detecten irregularitats, com que no estan emplenats els comunicats mèdics necessaris per emprendre el viatge, que no se'ls ha explicat tota la informació necessària en un idioma que els afectats entenguin o que se'ls ha fet esperar en una sala durant hores. Això és el poc que podem saber", determina l'activista de CIEs No València.

"Es tracta de recomanacions. El Defensor del Poble insisteix molt en la subjecció mecànica, les esposes que els posen als migrants, perquè hi ha hagut casos que s'han vist emmanillats amb les mans enrere durant llargs recorreguts, sobretot quan els traslladen en un furgó policial des del CIE en el qual es troben a la ciutat de la qual partirà el vol o el vaixell de deportació", agrega Carrión. D'altra banda, també s'han donat situacions en les quals al migrant no li han permès anar al lavabo durant tot aquest trajecte, que sol ser d'hores. La integrant de la Plataforma apunta algunes pautes establertes en un protocol per evitar el maltractament més enllà del físic, com que a l'afectat l'hagin d'avisar amb unes hores pautades abans del vol perquè puguin enviar la seva roba o avisar a algun contacte que tinguin a la regió a la qual arribaran. "Els casos més extrems són les morts, que també les hem documentat, com l'asfíxia que es va produir per una bena amb el qual una persona estava emmordassada", incideix Vives.

Sobre el present més immediat de les devolucions de migrants en situació irregular, la pandèmia no permet conèixer moltes certeses. "El Govern espanyol ha prioritzat aquestes deportacions, malgrat que existeixen molts tancaments de fronteres internacionals, perquè considera que són una solució al que pensa que és un problema. Que tanquin als algerians sense saber si els podran deportar és, com a mínim, depriment", conclou la mateixa Carrión.