Público
Público
especulació immobiliària

“Em vaig quedar al carrer, sense roba, i quan van anul·lar el desnonament havien destrossat l'edifici”

La immobiliària israeliana UPL-Gràcia S.L. es nega a tornar-li el pis a Francisco Sánchez, un veí de Gràcia de 80 anys, després de declarar-se nul el desnonament. L'empresa, propietat de Michael Saidov, va destrossar l'immoble abans de la sentència "per evitar que entressin ocupes".

Francisco Sánchez, el veí a qui la immobiliària USL-Gràcia S.L. es nega a tornar-li el pis després de declarar-se nul el desnonament, a casa del seu germà, que viu a Madrid.
Francisco Sánchez, el veí a qui la immobiliària USL-Gràcia S.L. es nega a tornar-li el pis després de declarar-se nul el desnonament, a casa del seu germà, que viu a Madrid. Jairo Vargas

Francisco Sánchez va sortir de casa per gestionar l’ajuda social de la llum i quan va tornar ja no podia entrar al seu pis. Aquest veí del barri de la Salut, a Gràcia (Barcelona) havia estat desnonat sense que la immobiliària ni tan sols li ho comuniqués. Amb 80 anys es va quedar al carrer, i tot i que temps després va recórrer i va aconseguir que es declarés nul el llançament, la immobiliària li va destrossar la llar "per a evitar que l'ocupessin" fins a deixar-la inhabitable: parets amb forats immensos, vidres i rajoles trencades, terra perforat… L'empresa no només no vol indemnitzar-ho, sinó que es nega a retornar-li l'immoble. Francisco viu a casa d'un germà, a Madrid, i observa impotent com, malgrat donar-li la raó, la justícia assegura que no poden forçar a l'empresa a retornar-li el que ha estat la seva llar durant tota una vida.

Tot va començar el 2018 quan el fons d'inversió israelià UPL-Gràcia S.L va comprar l'edifici situat al carrer Maignon de Barcelona i va començar a pressionar el Francisco perquè abandonés casa seva, als baixos, que tenia arrendada des de 1975. El fons, propietat de l'empresari Michael Saidov, va denunciar Francisco perquè considerava que el seu contracte ja havia expirat i havia d'abandonar l'habitatge. El mes d'octubre de 2019, per un error en els tràmits, Francisco va trigar vuit dies de més en abonar el pagament del seu lloguer. "Van aprofitar per a denunciar-me per impagament".

L'immoble del carrer Maignon, a Barcelona, on vivia Francisco Sánchez abans que el desnonessin. Actualment es troba en runes. Maria Rubio
"Em fa molta por el virus, molt. I si em passa res, a sobre s'ho quedaran tot ells"

El 4 de febrer va sortir de casa. Mentre feia uns tràmits amb Endesa van notificar-li que la seva alarma antirobatoris estava sonant i que la policia era de camí: "Em van dir, vagi vostè, però no entri!", pensant que es tractava d'un furt. I així va ser, però no un de qualsevol: quan va arribar al seu portal, ja havien canviat el pany: "Em vaig quedar al carrer, sense roba. No em van deixar passar mai". Aquest veí assegura que la propietat havia instal·lat una càmera al portal i que sabia quan entrava i sortia de la finca: "Havia anat a l'ajuntament a denunciar-ho, però em van enviar a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, que és a Madrid. I jo per internet no els sé contactar, tinc 80 anys. Així que no vaig poder fer-hi res".

L'Ajuntament de Barcelona i el Francisco van aconseguir pressionar l'empresa perquè una treballadora del consistori pogués entrar al pis: "Em va agafar el que va poder amb un llençol. Li vaig explicar on estaven els papers del metge de damunt de la taula, els rebuts del banc, amagats a la cuina… I poc més". Tota la resta va quedar dins, les inversions que a poc a poc havia anat fent, els records de tota una vida. "Tinc 80 anys i en faré 81. Hauria d'estar tranquil després de tota la vida treballant, a la ciutat que vull i que m'agrada. Tota la meva vida és a Barcelona. Però la vida, me l'han destrossat ja".

Forats a les parets i al terra

El Francisco primer va anar a un hotel, i després a una pensió, fins que la pandèmia la va tancar. Després es va poder confinar a casa d'uns familiars a Mollet del Vallès, i finalment va marxar cap a Madrid on té un germà que l'acull. Mentre vivia com un nòmada, va recórrer per declarar nul el desnonament: "No tinc internet ni podia declarar en línia. Així que una vegada a Madrid, doncs d'aquí cap allà cada vegada que hi havia vista. I menjar, al carrer". El passat 25 de novembre, el jutjat de 1a instància 26 de Barcelona li dóna la raó a Francisco i anul·la el desnonament.

Francisco Sánchez al pis del seu germà a Madrid, on va anar després que una immobiliària li destrossés el seu pis de Barcelona. Jairo Vargas


La sorpresa va ser immensa quan UPL-Gràcia S.L. va presentar un informe segons el qual el pis estava inhabitable i amb els serveis tallats a causa de les destrosses que havien causat ells mateixos, diuen, "a fi d'evitar que l'edifici o part del mateix fos ocupat il·legítimament per tercers ocupes". La immobiliària va incloure fotografies on es veu l'estat de ruïna de l'immoble: el terra de les plantes absolutament destrossats, parets amb forats, finestres i rajoles esmicolats… Francisco no s'ho podia creure: "El que he passat no li ho desitjo a ningú".

Els pisos de l'edifici ara estan connectats per grans forats que ha obert la immobiliària.  Informe UPL-Gràcia S.L.
Els vidres i rajoles del pis, esmicolats a bocins. Informe UPL-Gràcia S.L.

La propietat no retorna el pis

Davant tal situació, el seu advocat, Lluís Humet, demana una indemnització per les destrosses i el retorn immediat de la propietat, una cosa lògica una vegada anul·lat el desnonament. Malgrat això, la propietat simplement es nega a retornar-li les claus a Francisco. I Humet es reconeix atònit en veure que el jutjat que va dictaminar a favor de Francisco assegura que "la propietat té l'obligació de retornar-li l'habitatge, però que el jutjat no pot fer-hi res": "Ho demanem al jutjat fins a quatre vegades. I el jutjat diu que sí, que la propietat té l'obligació de retornar-la. Però que el jutjat no té les eines per forçar a la propietat. Si tu treus a una persona per acte propi i anul·les l'acte propi, no hauríem ni d'estar demanant el retorn de l'habitatge", diu Humet. L'advocat ha rebutjat recórrer "perquè és més temps", així que ha obert un altre procés per a recuperar la possessió.

Guanys milionaris

Anunci al portal Idealista presentat de l'immoble on vivia Francisco Sánchez, propietat d'UPL-Gràcia S.L. Lluís Humet

I és que la propietat té molt a guanyar amb aquest immoble, encara que això sigui a costa de portar al límit un veí com el Francisco. L'amo del fons d'inversions, Michael Saidov, va comprar l'immoble amb UPL – Gràcia S.L. (abans dita Lysha Capital S.L.) per 450.000 euros a Masnoujardi S.A., una societat de la qual eren accionistes principals els nets de l'antic propietari de la finca, Antonio Carreras Verdaguer. En el document de compravenda consta que el baix està arrendat a Francisco, però que aquest veí encara residís a l'edifici no va ser impediment perquè l'empresa de Saidov oferís la finca pel portal Idealista amb un preu d'1.800.000 €, 1.350.000 més car que el preu de compra.

De moment, Francisco fa vida a Madrid, amb les seves pertinences repartides en cases de veïns i de familiars. Ha aprofitat algun dia de judici per a acostar-se al seu portal a veure com està: "No sé, és casa meva". Aquí s'ha trobat seguretat, tècnics fent obres o ha pogut recuperar algun objecte de casa seva que estaven a punt de tirar. I el seu malson personal l'ha viscut alhora que el malson col·lectiu que és la pandèmia, que afecta especialment les persones d'avançada edat com ell: "Em fa molta por el virus, molt. I si em passa res, a sobre s'ho quedaran tot ells".