L'IPCC (el Panell d'Intergovernamental d'experts sobre Canvi Climàtic de l'ONU) ha publicat aquest dilluns el darrer informe sobre els riscos associats a la crisi climàtica i ha reclamat, una vegada més, que els dirigents mundials prenguin mesures per frenar la pujada global de temperatures. El text de la publicació, que recull el consens científic en la matèria, adverteix que l'escalfament del planeta "induït per l'ésser humà" ja genera riscos "inevitables" per a la població i el medi ambient.

Aproximadament, diuen els experts, entre 3.300 i 3.600 milions de persones viuen en contextos que són molt vulnerables als efectes de la crisi climàtica. La vulnerabilitat, però, es reparteix de manera desigual i atén raons històriques com el colonialisme o el repartiment econòmic desigual de la riquesa. D'aquesta manera, la publicació assenyala l'Àfrica Occidental, la Central i l'Orental, l'Àsia Meridional, l'Amèrica Central, l'Amèrica del Sud i els petits estats insulars com les zones més exposades a la pujada d'1,5ºC del termòmetre global.

Les sequeres i la baixa disponibilitat de recursos hídrics ja estan posant en risc la seguretat alimentària d'aquests territoris. Alguns d'ells, els ubicats a les zones costaneres, es veuran a mitjà i llarg termini assotats per la pujada del nivell del mar, cosa que podria desembocar en una onada migratòria sense precedents.

L'informe no sols mira al futur sinó que constata les evidències del present. La inseguretat alimentària aguda i la desnutrició relacionades amb inundacions i sequeres han augmentat a Àfrica i Amèrica Central i del Sud en els darrers anys. A més, les zones vulnerables del planeta registren ja una mortalitat fins a 15 vegades més gran per sequeres i tempestes –associades a la crisi climàtica– que les regions més desenvolupades, habitualment ubicades al Nord Global.

S'estima que actualment prop de 1.000 milions de persones habiten zones costeres que estan en risc d'inundació. Aquest nombre de població podria elevar-se un 20% a finals de segle si el nivell del mar augmenta tan sols 0,15 metres respecte als nivells del 2020.

Respostes desiguals

Els científics reconeixen a la comunitat internacional certs esforços per adaptar la vida a aquesta conjuntura de crisi. Almenys 170 països i milers de ciutats inclouen l'adaptació a les seves polítiques climàtiques. Tot i això, l'informe destaca que la desigualtat segueix llastrant la lluita contra el canvi climàtic, ja que la majoria de les respostes s'estan donant de manera "fragmentada" i a "petita escala".

"L'adaptació observada es distribueix de manera desigual entre les regions i les bretxes es deuen en part a les disparitats creixents entre els costos estimats de l'adaptació i el finançament documentat assignat a l'adaptació", indica la publicació, que assenyala que les desigualtats no només tenen un impacte per regions sinó per classes socials, ja que la manca de mecanismes de resiliència per afrontar la crisi climàtica afecta sobretot els grups de població amb ingressos més baixos.

L'IPCC alerta de la falta de temps, que és una finestra que es tanca per a l'acció, i assenyala que alguns ecosistemes ja han arribat al límit per a la seva possible adaptació a la crisi climàtica. En el moment en què se superi el llindar d'escalfament de 1,5ºC, les possibilitats d'actuar es veuran cada cop més limitades. Els experts assenyalen directament les persones i les llars de les zones costaneres que habiten als petits Estats insulars d'Oceania i les comunitats agropecuàries d'Amèrica Central o Àfrica, cada vegada amb un marge d'actuació menor per adaptar les seves economies als riscos de la crisi climàtica (inundacions i sequeres extremes que dificulten la supervivència física de cultius i infraestructures).

Els fluxos de finançament que es destinen a transformar les economies són insuficients, diuen els experts. Si bé, es registra una alça a les inversions públiques per a la resiliència, aquestes no arriben al mínim per implementar l'adaptació d'infraestructures i indústries. Sobretot als països en desenvolupament, cosa que enllaça directament amb l'aportació que els països desenvolupats, principals emissors de CO2 històrics, destinen als països del Sud Global per millorar les seves economies en termes climàtics. Aquest és un tema que durant les últimes Cimeres del Clima (COP) s'ha anat ajornant.

"L'evidència científica és inequívoca: el canvi climàtic és una amenaça per al benestar humà i la salut del planeta. Qualsevol retard addicional a l'acció global concertada suposarà perdre una finestra de tancament breu i ràpid per assegurar un futur habitable", ha dit Hans-Otto Pörtner, copresident del Grup II de l'IPCC encarregat de fer aquest sisè informe.