L'Estat espanyol acumula condemnes per valor de gairebé mil milions d'euros a favor de fons d'inversió i companyies elèctriques d'altres països per la frenada en sec que els governs de José Luis Rodríguez Zapatero i José María Aznar van aplicar al desplegament de les renovables amb una sèrie de decisions amb les que, a més d'impedir la irrupció d'un model que hauria tibat a la baixa del preu de l'electricitat, van curtcircuitar el desenvolupament inicial de l'energia verda i, amb ell, el de l'autoconsum.

Aquest frenada en sec va acabar sent un extravagant pròleg de la segona i actual etapa del desplegament de les renovables que han acabat liderant, o acaparant, les grans empreses de l'oligopoli que controla el mercat elèctric a Espanya, que ara mateix, tot i l'arribada de nous actors com Forestalia o Capital Energy i l'expansió d'altres com Total o Acciona, gestionen més de la meitat de parc d'energia de fonts netes que està en servei a Espanya.

La història arrenca a finals de la primera dècada d'aquest segle, quan, després de les advertències de Brussel·les per la magnitud del dèficit dels comptes públics en els inicis de l'anterior crisi, el Govern estatal va optar per ficar la tisora en les primes que havien estimular el primer desplegament de les renovables a Espanya: les retallades de l'etapa de Miguel Sebastián es van situar a l'entorn de mil milions d'euros, a les quals el seu successor, José Manuel Soria, n'afegiria 2.000 més, segons les estimacions de Greenpeace.

Eren temps de polítiques econòmiques austericides, sí, però també d'apogeu de l'anomenat lobby Magritte, el grup de pressió de les grans companyies elèctriques europees que es reunia al museu d'aquest mateix nom a Brussel·les i que va acabar imposant a la UE les seves tesis contra les renovables.
O, més aviat, contra un model que obria la porta del mercat energètic a nous actors i contra un format d'autoconsum que amenaçava amb restar-los clients quan estaven finalitzant un potent paquet d'inversions per instal·lar més de 20.000 Mw en centrals de cicle combinat davant unes disparatades previsions de creixement anual de la demanda del 6% que la crisi de 2008 va posar en evidència.

Aquestes retallades, avalades anys després pel Suprem, van tenir dues conseqüències destacades: provocar seriosos problemes econòmics a les més de 60.000 famílies que havien invertit els seus estalvis en horts solars o s'havien obstinat per participar-hi i van forçar-los a abanonar els seus projectes, en ocasions a mig construir, a inversors internacionals que s'havien interessat per fer negocis en aquest sector.

16 condemnes per 971,6 milions

Les regles de joc havien començat a canviar en els inicis del partit, quan tot just havien passat cinc anys des de la publicació del Pla d'Energies Renovables de 2005, per reduir els marges de les instal·lacions en funcionament i per alterar els plans financers de les que havien d'arribar. "No cabien tots en el mercat energètic i van acabar sortint d'ell els últims a arribar", apunta Sara Pizzinato, consultora especializada en temes energètics, mentre Domingo Jiménez Beltrán, president de la Fundación Renovables, anota que "els espanyols no hem pogut anar a reclamar a les corts internacionals" després aquesta frenada en sec.

Els inversors internacionals sí que ho van fer davant el CIADI (Centre Internacional d'Arranjament de Diferències Internacionals) del Banc Mundial i davant la Cort d'Estocolm, amb un balanç que fins ara, i segons les dades facilitades per l'ONG de transparència TNI (Transnational Institute) , inclou 16 laudes condemnatoris per a l'Estat espanyol per valor de 971,6 milions d'euros, interessos al marge, en unes xifres rebaixades en tres dels casos per la renúncia dels demandants després de tancar sengles pactes amb el Govern espanyol.

Hi ha pendents de resolució dues demandes més per 192 milions d'euros, mentre el CIADI va anul·lar un altre dels plets. El paquet de denúncies suma reclamacions per valor de 7.218 milions dels quals n'han estat substanciats 3.239,9. Algunes d'aquestes demandes, basades en les regles que marca la Carta de l'Energia i que no deixen de ser uns peculiars plets davant tribunals de caràcter privat, de vegades amb intervencions cridaneres com les del despatx per al qual treballa l'exvicepresidenta espanyola Soraya Sáez de Santamaría o d'algun exmagistrat del Constitucional a favor dels denunciants, han quedat en l'aire després que el Tribunal de Justícia de la UE hagi dictaminat en una recent sentència que els laudes del CIADI no són vinculants quan demandant i demandat són comunitaris.

Endesa, Iberdrola i Naturgy gestionen el 54% de l'eòlica i la solar operativa

Una dècada després que els governs prenguessin aquestes costoses decisions per a l'erari públic, la veritat és que les grans empreses elèctriques espanyoles han virat en rodó des les seves posicions inicials i han passat a controlar el sector de les renovables a Espanya: més de la meitat de la potència d'energia verda en servei està en mans d'Endesa, Iberdrola i Naturgy.

Les dades de Red Eléctrica, l'operador públic de les xarxes de transport i distribució de l'electricitat, comptabilitzava aquesta setmana un total de 24.268 megawatts de potència eòlica (17.804) i solar (6.464) en servei a Espanya. La filial de renovables d'Endesa, Enel Green Power, comptabilitza en la seva web oficial 2.422,9 megawatts d'energia eòlica i 624,85 de solar en servei, als que n'afegeix uns altres 180 i 249,45 en procés de construcció. Aspira a disposar-ne de 3.100 més en els propers dos anys. Iberdrola Renovables, per la seva banda, té instal·lats 6.269 MW d'energia eòlica i 1.429 de solar fotovoltaica mentre treballa en la construcció de parcs que sumen altres 1.700 i maneja projectes que sumen 5.400 més. Naturgy, que en l'última subhasta va obtenir permisos per explotar 235 Mw d'energia renovable, té en explotació una cartera del voltant de 2.000 d'eòlica i 400 de solar.

Aquests volums de potència instal·lada, sense tenir en compte els d'altres companyies energètiques històriques com Repsol, que gestiona 400 megawatts de plaques solars, sumen el 54% del total operatiu, amb un pes del 60% en l'eòlica i del 38% en la solar.

La bombolla posa més potència a disposició de l'oligopoli

"El negoci de les renovables els està anant molt bé", assenyala Jiménez Beltrán, que recorda com aquestes mateixes companyies "van torpedinar l'autoconsum fins que el van tombar, i ara oferir fer les instal·lacions".

A aquest viratge i aquestes xifres de parcs eòlics i solars en explotació i en projecte se li afegeix la disputa per conservar els canals d'accés a la xarxa de distribució que deixa el tancament de les seves centrals tèrmiques de carbó, cosa que només en el cas de la d'Endesa a Andorra (Terol) deixa un esvoranc de 1.725 Mw, i, també, l'ampliació del negoci que estan duent a terme mitjançant la compra de projectes i participacions aprofitant-se de la bombolla de les renovables, un procés al qual no és aliè l'enduriment de les exigències financeres per a l'accés a la xarxa de transport de les petites instal·lacions que el Govern espanyol va incloure en el mateix decret pel qual abolia l'impost al sol.

Les dades de Red Eléctrica registren instal·lacions que sobre el paper sumen 119.525 Mw més (37.829 d'eòlica i 81.696 de solar) i que ja compten amb autoritzacions de connectar-se a alguna de les xarxes però no han entrat en funcionament, i parcs amb capacitat per a 18.143 més (5.999 i 12.144), els permisos dels quals es troben en tramitació. Una altra coses és que tota aquesta energia acabi entrant en funcionament i una més, que, de fer-ho, vagi a parar a la xarxa.

"Les renovables s'han convertit en un producte financer", adverteix Jiménez Beltrán, que descriu una operativa que porta temps instal·lada en el sector: "Hi ha qui sense posar un euro a les instal·lacions obté els permisos de connexió a la xarxa i el compromís de propietaris de terrenys per instal·lar-hi les plaques o els aerogeneradors, i això ho ven. Molts dels projectes estan acabant en mans de les tres grans empreses i de fons d'inversió, molts d'ells d'origen xinès".

L'oportunitat de produir i consumir en xarxa es va perdent

La veritat és que les dades i la línia de temps revelen un viratge de les grans elèctriques des del rebuig a les renovables a la focalització del seu negoci en elles. "La situació ha canviat, i les companyies s'han adonat que les renovables són el futur", explica Pizzinato, que destaca apunta com a factors clau, a més de l'existència d'una demanda social, els elevats preus dels bons de CO2 que graven la producció energètica amb combustibles fòssils i la fi de la crema de carbó a la UE, que estan alliberant espai a la xarxa perquè entrin altres fonts.

"S'han preparat per a les renovables i han desenvolupat els seus propis models de negoci", afegeix. Tot i que aquest disseny replica el centralitzat i radial de grans centres de producció que històricament s'ha explotat a Espanya, tant amb la hidràulica com amb la nuclear primer i després amb el carbó i el gas, i que està provocant el rebuig a l'energia verda en els territoris que ja van ser víctimes de l'extractivisme amb les anteriors.

"El model centralitzat no té sentit amb les renovables", que permeten consumir l'energia on es produeix, i amb les actuals xarxes de transport i distribució intel·ligents, que "fan possible saber qui, quan i quant està produint i consumint". "Les renovables poden ser un tresor per a Espanya, però un sistema que va néixer per ser distribuït i amb una xarxa mallada s'està convertint en una cosa centralitzada i radial. El futur està servit, però s'ho volen quedar les grans empreses", coincideix Jiménez Beltrán .

El president de la Fundación Renovables troba a faltar un esforç de les comunitats autònomes, que són les que exerceixen les competències en matèria d'ordenació territorial, per afavorir l'autoconsum i la proliferació de grups locals en lloc de donar suport al model que s'està desplegant . "Tenen la possibilitat d'ordenar i planificar producció d'energia en els seus territoris i de potenciar el seu consum en xarxa mitjançant nodes", recorda.