Entitats memorialistes reclamen al Govern que la llei de memòria sigui la primera de la legislatura a debatre's al Parlament

Unes 25 entitats memorialistes reclamen al nou Govern de la Generalitat, encapçalat pel socialista Salvador Illa, que la nova llei de memòria sigui la primera a debatre's al Parlament de Catalunya. En una carta oberta del Consell de Participació del Memorial Democràtic, demanen mantenir l'equip i les polítiques d'aquesta institució: reivindiquen que en l'etapa Gemma Ubasart com a consellera de Justícia, Drets i Memòria s'ha intensificat la relació i s'han fet avenços en les polítiques de memòria.

En la missiva dirigida a l'executiu i al seu cap, recorden que la llei no va ser aprovada en l'anterior legislatura per l'anticipació de les eleccions, per bé que la seva tramitació "estava molt avançada i tenia el consens polític necessari per ser aprovada de manera immediata". Segons detallen, només restava resoldre les aportacions fetes per experts i expertes es, entitats i víctimes del franquisme perquè pugui ser una realitat.

Durant la tramitació d'aquesta llei, les entitats memorialistes van posar especial èmfasi en la necessitat que la memòria democràtica "entri a les aules a través dels currículums en l'ensenyament obligatori i postobligatori". També han demanat que el Memorial Democràtic sigui l'entitat que gestioni totes les polítiques públiques amb relació a la memòria democràtica i que aquesta depengui del Parlament de Catalunya.

Demanen mantenir equip i polítiques

D'altra banda, reclamen que es mantingui l'equip i les polítiques del Memorial Democràtic fins que no s'aprovi i es desplegui la llei, recordant que un dels "articles consensuats" s'especifica que a la direcció s'hi accedirà mitjançant concurs públic. "En aquesta última etapa, presidida per la consellera Gemma Ubasart i pel director del Memorial Jordi Font, s'ha intensificat la relació amb les entitats memorialistes i s'han fet avenços en les polítiques públiques de memòria que voldríem que es continuessin", diuen.

Finalment, la carta enviada al Govern i al president Illa assegura que les entitats memorialistes continuaran reivindicant a les institucions "unes polítiques públiques de memòria que serveixin per fer efectius i de manera urgent els principis de Justícia Transicional". I també per posar en valor les lluites democràtiques per la llibertat i la justícia social.

Entre alguns dels signants hi ha entitats com l'Associació del Banc d'ADN de familiars desapareguts a la Guerra Civil i Postguerra Espanyola, Irídia, Fundació Cipriano García CCOO, l'Ateneu Memòria Popular, l'Associació Catalana de Persones Ex Preses Polítiques del Franquisme, l'Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya, la de Mauthausen, i la de Ravensbruck, l'Associació Buchenwald o la Fundació Neus Català. La carta resta a l'espera de noves adhesions per actualitzar un llistat i la signa Carles Vallejo Calderón, president del Consell de Participació del Memorial Democràtic.