Público
Público

ENTREVISTA ANNA GABRIEL Anna Gabriel: "Si no es pot votar, potser cal tornar a dinàmiques de clandestinitat"

A quatre dies de l'1 d'octubre, la diputada de la CUP reflexiona sobre els possibles escenaris que s'obriran a partir de dilluns. "Si l’Estat calla la veu a tot un país, i no permeten a la ciutadania expressar-se, cal parlar de cop d’Estat perquè s’haurà intervingut a la ciutadania".

Anna Gabriel, aquest dimarts, a la seu de la CUP. GUILLEM AMATLLER

La trajectòria política de l’Anna Gabriel (Sallent, 1975) és àmpliament coneguda. Provinent d’una família de tradició militant i d’esquerres (el seu avi i besavi van pertànyer a la CNT; la seva mare, al PSUC) s’ha convertit, possiblement, en una de les veus més singulars de l’independentisme. Ens atén a la seu de la CUP, al carrer Còrsega de Barcelona, on es respira un ambient tranquil però tens. Parlem de l’1 d’octubre, de la CUP, dels Comuns i dels possibles escenaris que s’obren a partir del proper dilluns.

Vivim uns dies de gran activitat informativa, amb “últimes hores” constants i amb un ritme frenètic. Et preocupa que s’estigui parlant poc dels pros i contres d’una possible independència?

Sí. Em preocupa que s’hagin de destinar tantes energies, no només per part de forces com la nostra, clarament posicionada a favor del sí, sinó per part de la ciutadania i per part de les institucions que han hagut de dedicar-se al front antirepressiu. Ens encantaria tenir debats amb arguments pel sí i pel no, debats amplis sobre temes sectorials, si calen. Parlar, en definitiva, de política. De propostes i d’ ideologia.

Aquest diumenge és l’1 d’octubre. Posem un cas pràctic: La Guàrdia Civil entra a un col·legi electoral i intenta detenir els membres de la mesa. Com t’imagines aquest moment?

"Cridem la ciutadania a que vagi a votar, que voti el que vulgui, que tothom s’ho agafi com una jornada de mobilització"

El fet que hi hagi actes polítics amenaçats per l’extrema dreta, que ens prohibeixin concentracions o que haguem tingut la seu assetjada per la Policia Nacional ja és en sí mateixa una situació excepcional en l’exercici dels drets fonamentals. Per tant, el dia 1 no hem de descartar que puguin haver episodis que asfixiïn el referèndum. Cridem la ciutadania a que vagi a votar, que voti el que vulgui, i que tothom s’ho agafi com una jornada de mobilització. Així s’aconseguirà demostrar que les persones que volen decidir són moltes més que els guàrdies civils.

És possible, per remota que sembli la possibilitat, que l’Estat faci una proposta a favor del referèndum a última hora?

No trobaríem ni una sola declaració en tots aquests mesos en què l’Executiu faci una proposta de referèndum acordat. En una hemeroteca no hi ha ni un sol plantejament de cara a aquest referèndum. L’1 d’octubre el va convocar la Generalitat perquè va entendre que era la manera democràtica de resoldre la qüestió i això és el que compta. Ens sorprendria molt que ara el govern central digui que respectarà un referèndum.

L’Estat està accelerant les seves intervencions a partir de detencions, escorcolls i registres. És un símptoma de debilitat o demostra que el govern central és capaç d’impedir la votació?

Les dues coses. Si l’Estat tingués una fortalesa fundacional i si la idea d’Espanya fos tan forta que es pogués defensar a partir dels arguments, no caldria la força. El seu ús és proporcional a la debilitat argumentativa i a la debilitat que té un Estat que no pot defensar drets i llibertats de manera clara. Han imposat el concepte de nació per la força, perquè sense aquesta força podria haver-hi un debat tranquil on la idea de nació espanyola perdria.

Parlem de la CUP. Fa uns anys, quan encara tenia tres diputats, es percebia recel a ser dins les institucions. Ara la CUP és sòcia de JxSi. S’ha perdut el recel a assumir responsabilitat institucional?

"Mai hem tingut recel de les institucions, al contrari, hem apostat pel municipalisme"

Crec que naixem per irrompre en l’escenari municipal i contemplem des del primer moment la participació en els ajuntaments. Mai hem tingut recel de les institucions, al contrari, hem apostat pel municipalisme. En un determinat moment, s’obre un debat a l’organització que ajuda a clarificar el nostre paper. No anàvem a fer parlamentarisme, ni anàvem a captar recursos per l’organització, volíem identificar els límits de l’autonomia i posar el dret a l’autodeterminació en l’agenda política. L’objectiu que ens vam marcar l’hem aconseguit, tot i que el debat sobre els riscos de les institucions el continuarem tenint sempre.

Hi ha dues lectures dins l’independentisme del paper dels Comuns. Hi ha qui valora que no posin “pals a les rodes” i hi ha qui pensa que haurien d’haver donat més suport al referèndum.

Dins d’aquest espai hi ha diferents posicions. Depèn de si ens referim al que representa Joan Coscubiela o ens referim al que representa Àngels Martínez Castells. Ells mateixos ho reconeixen: tenen posicions diferents. Sempre hem dit que aquells que es diuen d’esquerres i sobiranistes han d’ajudar-nos, perquè en el marc actual és impossible recuperar totes les sobiranies. Per tant, ara és un moment esplèndid perquè facin costat a aquell gruix de la ciutadania que vol superar el marc autonòmic. Lliga amb el discurs que tenen i en política és recomanable que discurs i praxi vagin de la mà.

Hi ha sectors del No que no volen la independència de cap manera. Poden pensar que el més efectiu és no anar a votar perquè saben que molts “del no” no hi aniran. Això pot afeblir la participació.

"Els partits estatalistes pensen que anar a votar és fer el joc als independentistes i això és un error"

Dels contraris a la independència hi ha diferents posicions. Hi ha els feixistes que estan disposats a utilitzar la violència. Després hi ha els que volen fer boicot, com Ciutadans o el PSC. I després hi ha els que volen anar a votar i volen anar a votar que no. PP, Ciutadans i PSC treballen per altres objectius. Nosaltres ens hem de dirigir als que l’Estat els ha impedit l’exercici del vot. Tant de bo hi haguessin posicions polítiques sobre aquest debat que no estiguessin limitades pel boicot, però els partits estatalistes pensen que anar a votar és fer el joc als independentistes i això és un error.

Però hi ha sectors de la població que potser no estan gaire polititzats i que pensen en el curt termini: les meves opcions perquè Catalunya no sigui independent passen per no anar a votar.

Aquestes persones s’han convertit en ostatges del prohibicionisme de l’Estat i del boicot. Són hostatges i estan presos per la paràlisi que ha implantat l’Estat amb la connivència de determinats partits polítics. Quan diem que volem votar no pensem només en els independentistes, també pensem en persones que no ho són. Malauradament s’ha dibuixat un escenari on moltes persones es quedaran a casa.

Si la repressió per part de la policia impedeix la normal activitat en col·legis electorals, en què queda la jornada del dia 1?

Això només ho podrem valorar el dia 1. Dependrà d’on vulgui arribar l’Estat amb les forces repressives dels cossos de seguretat. No és el mateix que intentin assaltar el 50% dels col·legis que n’assaltin l’1%. Estem davant un escenari sense precedents, cada dia intentem analitzar què passa i com respondre-hi. Volem una gran mobilització diumenge, ens intentaran fer caure en provocacions per part d’actors feixistes i cossos policials, però fins que no arribi la data no sabrem què ens trobarem al davant.

Si guanya el Sí, es proclama automàticament la independència?

Això és el que preveuen les lleis aprovades al Parlament.

I si no es pot perquè l’Estat aconsegueix impedir el referèndum?

"Si no podem votar s’han suspès els drets polítics de tothom. Estarem parlant d’un cop d’Estat"

Hem plantejat incloure el referèndum en aquesta legislatura i pensem que aquest poble mereix expressar-se. Si no deixen votar, de poc serveix que deixin expressar els diputats o diputades. La democràcia popular no és substituïble, si l’Estat no permet que la gent s’expressi ens trobarem davant d’un escenari en què haurem de lluitar contra un cop d’Estat en tota regla i potser haurem d’adoptar tècniques i dinàmiques pròpies de la clandestinitat, és un escenari al que no se li està donant la rellevància que es mereix. Amb molta facilitat es diu “si no es pogués votar, què? Fem unes autonòmiques?”. Si no podem votar s’han suspès els drets polítics de tothom. Estarem parlant d’un cop d’Estat, perquè no afecta només càrrecs del govern o mitjans de comunicació. L’escenari ara ja és d’excepcionalitat, en aquest cas estaríem parlant d’una situació encara més extraordinària.

Estaries suggerint la conveniència d’una possible revolta?

No, dic que les institucions tenen sentit perquè tu hi portes la veu d’uns determinats espais polítics. Si l’Estat calla la veu a tot un país, i no permeten a la ciutadania expressar-se, cal parlar de cop d’Estat perquè s’haurà intervingut a la ciutadania. Això mereix un debat molt a fons sobre què hem de fer i com hem de reaccionar.

Quines accions concretes planteja la CUP? Una vaga general és una bona estratègia en cas que s’impedeixi el referèndum?

La vaga General ja s’està plantejant com una resposta massiva als fets que s’han produït, tant si hi ha incidents per part de l’Estat o com si no. Està molt bé que tinguem una resposta prevista. Si a més a més l’1 d’octubre hi ha una actuació repressiva, la vaga servirà pel que ha servit sempre, també servirà per denunciar l’actual situació de precarietat, privatitzacions i externalitzacions, per tant té sentit en sí mateixa.

Com valores la possibilitat d’una tercera via? És factible?

Penso que en aquest país no hi ha un suport massiu a la tercera via. El que hi ha és una reivindicació massiva al dret a decidir. L’Estat, i altres actors polítics, estan desitjosos de què es torni a l’escenari de pacte, però crec que això no té un suport popular significatiu.

Estem en un punt de no retorn?

Les majories d’aquest país parteixen de dos punts: el primer és que tenen dret a decidir el seu futur. I el segon, que l’actitud de l’Estat és inassumible. Nosaltres sempre hem constatat que el règim del 78 es basava en una negació dels drets i llibertats col·lectives i ara s’està comprovant que és així. Potser no s’havia manifestat abans amb tanta cruesa perquè no hi havia hagut una reivindicació tan forta com l’actual.