Jordi Borràs (Barcelona, 1981) és fotoperiodista especialitzat en l'extrema dreta. Des de fa anys, però, no pot cobrir manifestacions i actes d'aquests grups a Catalunya per les amenaces i agressions que ha patit. El juliol de 2018, mentre sortia de cobrir un acte a l'Ateneu Barcelonès, al barri Gòtic de Barcelona, un agent de la Policia Nacional fora de servei, afiliat a Vox, el va agredir a crits de "Viva España" i "Viva Franco". Després de tres anys i mig, Borràs ha aconseguit que es tanqui la causa.

Aquest dimarts, en l'últim acte de conciliació previ al judici, el policia -que és inspector de la Brigada d'Informació- va admetre l'agressió i la motivació ideològica, i haurà de pagar 7.000 euros a Borràs. La pena d'un any de presó ha quedat suspesa amb la condició que l'inspector segueixi un curs de drets humans i de contenció dels impulsos violents. El policia va denunciar que Borràs l'havia agredit inicialment, però finalment va retirar la denúncia, que la Fiscalia tampoc es creia.

Borràs es mostra escèptic sobre que aquesta "victòria moral" li repercuteixi a l'hora de sentir-se més segur davant les cobertures de l'extrema dreta, i també sobre que tingui conseqüències sobre la presència de grups d'extrema dreta a l'interior de les forces de seguretat. Tot i això, afirma que arribarà fins al final per tal que aquest agent no pugui tornar a exercir: "Qualsevol estat amb vocació democràtica no es pot permetre tenir una persona així exercint de policia".

Com et sents després d'haver tancat aquesta causa, que ha durat tres anys i mig?

Estic molt content. Després de tot aquest temps, la veritat és que no m’esperava aquest gir de guió.

L'acceptació del que demanàveu no estava acordat prèviament?

Els últims dies les parts havien parlat i no volia accedir a cap de les nostres demandes. Jo ahir anava convençut que ens assenyalarien data pel judici.

I què és el que creus que ha motivat el canvi?

Ha estat sorprenent, no ens ho esperàvem. Van entrar les defenses i va venir la Carla [Vall, la seva advocada] i em va dir que acceptaven la nostra acusació, el que demanàvem, i retiraven la denúncia. Està clar que si ho han acceptat és perquè no tenien res a fer. Afortunadament vaig tenir testimonis, sense ells estic convençut que la meva paraula no hagués valgut res davant la d’un policia.

Creus que això et servirà de punt d’inflexió per tornar a cobrir actes i manifestacions de l’extrema dreta?

Ho dubto molt. Durant tots aquests anys no he pogut. Segueixo rebent amenaces. De fet, aquests dies mateix, en alguns tuits sobre això. De forma totalment impune. És una cosa habitual, normalitzada. No se m’ha ofert mai cobrir actes d’extrema dreta i que la policia garanteixi el meu dret a la cobertura periodística. No estan ja només vulnerant el meu dret, sinó el de la ciutadania de tenir una informació lliure. Els últims cops he hagut de marxar tot i que hi hagués cordons policials: se m’ha agredit davant la policia i no ha actuat. Tenim un problema greu. Malauradament, ara la meva cara tornarà a ser titular i tornaré a rebre amenaces. I tot i això, el que ha costat arribar a una condemna d’aquest estil. No és el primer judici ni serà l’últim; en tinc dos de pendents. Però les victòries es compten cares.

Creus que aquest resultat pot tenir repercussions per la garantia del dret a la informació?

No ho sé. Trobo que és més aviat una victòria moral. A mi se’m va acusar de mentir, presumptes mitjans de comunicació van dir que havia agredit un policia mentre cridava "puta policia" i "puta Espanya". I no han rectificat. Això deontològicament és criminal. El que sí que trobo que senta un precedent important és que s’hagi demostrat que es va tractar d’una agressió de caràcter ideològic d’un agent de la Policia Nacional contra un fotoperiodista. És important i és el que volia, volia batallar-ho fins on fes falta.

L’agent estava afiliat a Vox quan et va agredir. Això pot marcar un abans i un després sobre la vinculació de la policia amb l’extrema dreta?

Crec que si no han fet un pas fins ara no el faran. És que no és un cas, és una pluja de casos. I no només a la Policia Nacional sinó a la Guàrdia Civil, a l’exèrcit… Només cal tirar d’hemeroteca per veure com ho han gestionat, negant aquesta realitat. Hi ha vídeos en què militars canten cançons de la División Azul… I no hi ha conseqüències. A Alemanya sí que n’hi ha, l’Estat se n’ha fet un fart, allà, de desmuntar unitats vinculades a l’extrema dreta. Aquí això no passa perquè vam estar subjectes a 40 anys de dictadura i a una transició que va garantir-ne la impunitat. No hi va haver un sanejament de l’exèrcit i cossos policials, i els agents o bé es van jubilar amb honors o es van morir de vells. Ningú va ser apartat, i això té conseqüències. Ara bé, que a més això ho blanquegi un govern que es pretén progressista és el súmmum del cinisme.

A nivell personal, a partir d’ara, amb aquesta victòria, et sentiràs més segur?

Jo fa molts anys que no puc fer vida normal. He d’anar a cobrir actes d’extrema dreta fora del meu país, a casa meva no puc exercir la meva feina en depèn quins temes. No em sento més segur. Desgraciadament, cada cop que el meu nom surt relacionat a un tema, em ve una onada d’amenaces, per xarxes, correu… Això no ho atenua, sinó que ho augmenta. Però havia d’arribar fins aquí, i arribarem fins on calgui perquè s’aparti aquest policia.

Reclameu que no pugui tornar a treballar de policia. Confieu que realment acabi sent així?

Ho hauran de demostrar. Aquest senyor porta tres anys i mig exercint mentre pesava sobre ell una acusació molt greu, haver agredit un fotoperiodista per motius ideològics. Amb l’agreujant d’haver cridat consignes franquistes com "Viva España" i "Viva Franco". Si fins ara Interior no l’ha amonestat, ara ja no té cap excusa. A més, no és un agent ras, sinó inspector de la Brigada d’Informació, és a dir, la branca política de la policia espanyola. Qualsevol cosa que no sigui expulsar aquesta persona del cos vol dir que l’Estat té un problema greu d’extrema dreta dins el cos. Qualsevol estat amb vocació democràtica no es pot permetre tenir una persona així exercint de policia. Batallaré fins on pugui, fins on calgui. Em remeto a les paraules de [l’exdelegada del Govern espanyol a Catalunya] Teresa Cunillera, que va dir que com que hi havia acusacions creuades, no se’l podia expedientar. Ara s’ha demostrat que em va posar una denúncia falsa i em va agredir per motius ideològics. Qualsevol cosa que no sigui l’expulsió deixarà en entredit el govern de torn.