"En general tot aquest assumpte m’ha fet perdre molta confiança en la Justícia". Ens ho diu Jaume Alonso-Cuevillas, advocat i catedràtic de Dret Processal, a propòsit d'una pregunta, en el context d'una llarga conversa, sobre la utilitat d'aportar al Tribunal Suprem o a l'Audiència Nacional proves evidents per desmuntar acusacions, per defensar els processats implicats en la causa  sobiranista.

"Jo fa 35 anys que em dedico a això i sempre dic que els 34 primers no compten. Que el que ha passat aquest últim any compta del tot. Tenim un sistema judicial imperfecte. He estudiat a fons acadèmicament, doctrinalment, el sistema judicial espanyol, conec en general com funciona a altres llocs del món, i en dret comparat, la justícia no és perfecta enlloc, perquè la justícia és impartida per humans i per tant és imperfecta per definició, però més o menys teniem un sistema de justícia que amb les seves imperfeccions, lentituds, errors, hi podies confiar amb una certa raonabilitat. Amb aquest assumpte l’he perduda per complet".

L'advocat de Puigdemont està suposadament  de vacances, en un poble de l'Empordà, però la seva intervenció en aquest cas l'ha convertit en una personalitat coneguda entre bona part de la ciutadania i això li genera nous compromisos. La gent el saluda, li fa preguntes, participa en bona part del reguitzell d'actes que s'organitzen a la comarca, on se li demana que expliqui el que sap i pot preveure, professionalment i política, sobre el desenllaç del procés.

"M’he tornat una cara molt coneguda". Hem vist aplaudiments alguna vegada quan entra als llocs, li diem, i riu.  "Que la gent em saludi, les mostres d’afecte, que rebo moltíssimes, això em dóna energia", reconeix. La seva relació amb el cas va molt més enllà del que acostuma a ser la d’un advocat amb els seus clients. Li preguntem per com ho viu:

Un repte que li ha canviat la vida

"Encara no tinc prou perspectiva, perquè ha estat tot tan intens... Mira jo tinc una filla que va nèixer el 29 de setembre, dos dies abans [de l'1 d'octubre]. Quan tens un bebé a casa, mesures molt el pas del temps. Quan tens un fill de disset, quan té 17 i deu mesos el veus igual, no? Amb una nena tan petita ho veus molt. I malgrat que tinc aquest paràmetre tan fiable per mesurar el temps, quan penso en l’1 d’octubre, tenim la sensació que han passat anys, no? I ha sigut un curs només. Fa just un any, el juliol, alguns alts càrrecs de la Generalitat, arrel que algun d'ells havia estat alumne meu a la facultat, em van fer consultes, em vaig reunir amb alguns d’ells, alguns dels que van anar a declarar a la caserna de la Guàrdia Civil, a la tarda venien a fer-me consultes... Vaig marxar a l’agost de vacances".

"Conscient, em vaig agafar llibres de Penal per començar a mirar coses, pensant que el curs següent tindria actuació amb aquestes persones, però ni se m’havia passat pel cap que jo pogués ser advocat del Govern ni del president. No milito enlloc i no coneixia gairebé ningú. El Puigdemont el coneixia només perquè me l’havien presentat... en algun còctel o cerimònia d’aquestes, però no el coneixia, i quan el 7 de setembre em diuen, 'escolta, tu estaries disposat a defensar el govern’, vaig tenir un impacte emocional. Pensa-t’ho, em van dir, perquè demà et trucarem. És clar, amb un repte professional així és que ni t’ho penses, no? És evident que és que sí, conscient que això em canviava la vida, però llavors estàvem parlant d’un partit de regional. Tribunal Superior de Justícia, malversació... estàvem parlant d’una cosa més light. Dic que sí, i el dia 11 rebo un missatge, el dia de la mani, per a que a l’endemà, dimarts 12, anés a la sortida de la reunió de Govern. Ja m’havia estudiat la querella, la primera, la de malversació. Els explico com ho veig, amb tot el Govern, em fan preguntes i quan acabem el Puigdemont diu: 'contractat, doncs’".

Un assumpte jurídic singular, internacionalment

A partir d'aquest moment parla amb l'aleshores conseller de Justícia, Carles Mundó, sobre la necessitat de formar un equip d'advocats, sobre la col·laboració amb l'Andreu Van den Eynde, advocat de confiança d'ERC, i mentre pensaven en com diversificar la seva tasca, va arribar "aquell mes d’octubre, d’una intensitat tremenda".

"Això és l’assumpte jurídic més important no només meu personal de la meva vida, sinó de la meva generació i probablement de tres generacions de juristes abans, i a Espanya sens dubte, i a Europa hauriem d’anar al cas Dreyfus, o internacionalment al cas Mandela... És a dir, és un d’aquells casos singulars, internacionalment. Per tant, haver tingut l’ocasió, professionalment, d’haver tingut un assumpte de tanta transcendència, entitat.... és una realització professional... Si ho pogués mirar en perspectiva, que no tinc encara, perspectiva temporal i emocional, que no tinc cap de les dues, doncs és la màxima realització com a professional...".

Vocació política

"Crec que la meva vocació política ha quedat evidenciada", afirma quan parlem d'un possible canvi de camí. "De fet en aquesta causa, la línia de defensa s'ha mogut a la frontera entre el dret i la política, cosa d'altra banda lògica quan davant un conflicte polític, la única resposta és judicial i es vulneren de forma tan flagrant els drets fonamentals", afegeix.

A l'advocat li han fet arribar propostes per intervenir en política municipal i reconeix que el tema li agrada. "Ser alcalde de Barcelona és de les coses més maques que es pot ser", confessa, però en cas de ficar-s'hi ens diu que es veu més en política europea. "El tema de les euroordres ha deixat clar que queda molta feina per fer. És la meva especialitat acadèmica".

Tot i així, al llarg de la conversa manifesta un cert rebuig pels problemes derivats del que anomena "partitocràcia", per contraposició amb la "democràcia". "M'agradaria fer política si no hi haguessin partits com els actuals", ens diu.

L'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, en una cafeteria de la costa catalana / M.D.

Persones de diferents edats s'acosten a la taula de la cafeteria on estem xerrant. Bàsicament per expressar el seu suport al personatge. Una parella li pregunta per la possibilitat que Puigdemont es desplaci fins Andorra.  "Més val que no, perquè el Rajoy es va ocupar de cultivar molt les relacions amb Andorra, precisament per això", contesta Alonso-Cuevillas. "A Andorra no el deixarem. Una altra cosa és que després ell fa el que vol", reconeix.

Li demanem que ens parli una mica sobre com veu la conjuntura:
"Les euroordres totes retirades. Amb el sistema que tenim d’euroordres, les podrien reactivar en qualsevol moment. A Allemanya està clar que no ho farien, perquè comportaria un no a la rebel·lió. A Bèlgica veig difícil que ho facin, perquè recordem que quan van  retirar la primera euroordre, era perquè tenien coneixement que no els sortiria cent per cent bé. A Escòcia també l’han retirada, perquè suposo que tenien la filtració o la sospita que no els aniria bé, i per tant, als països on han estat cursades fins ara no crec que es reactivin. Ara bé, sí que suposo que estaran molt vigilants, quan es produeixin, si es produeixen viatges, per intentar reactivar-les. Les euroordres es poden reactivar a qualsevol moment amb molta celeritat, a més".

Justícia espanyola, "en mode autàrquic"

"La justícia espanyola ara està en mode autàrquic i s’ha tancat més", explica, però insisteix en que li agrada diferenciar la cúpula de la base, "perquè és molt diferent".  "A Espanya es cursen unes 35 euroordres diàries, des dels jutjats d’instrucció i la majoria es concedeixen sense més problema, i per tant el que és la base del poder judicial a Espanya està acostumada a actuar com espai judicial europeu. Per exemple, tota la normativa hipotecària espanyola ha evolucionat gràcies a que molts jutges de primera instancia de molts llocs d’Espanya han anat plantejant qüestions prejudicials perquè la legislació d’execució hipotecària que tenien no concordava amb la normativa europea sobre protecció de consumidors. El jutge de base és més jove i té consciència de formar part d’un espai judicial europeu, però la cúpula del poder judicial no la té, i està en mode autàrquic. A banda que a molts casos no s’ha fet la Transició democràtica, a la cúpula del poder judicial tenen encara la concepció autárquica basada en un concepte obsolet de ‘soberanía nacional'".

"Sí que saben que de tant en tant arriba d'Estrasburg una sentència al cap d’uns quants anys i pot pegar una 'cleca', però no tenen consciència de pertànyer a un espai judicial europeu, i si això ja era visible fins fa poc, ara s’ha evidenciat molt, perquè arrel de les resolucions belga i alemanya el Suprem espanyol s'ha posat de manifest encara amb més contundència la seva concepció autàrquica: 'Un tribunal regional, lo que diga no nos condiciona...”, etc. I per tant la primera brotxada  d’aquesta configuració seria que per part del Tribunal Suprem segueixen amb el mateix: “'rebelión, no importa lo que haya dicho un tribunal' de fora i aquí ho tenen molt clar i segueixen ...".

"Això li passa la patata calenta al Govern, perquè la querella aquesta l’activen, la va presentar [José Manuel] Maza, fiscal general, però va anar de la mà del Govern, que en aquell moment era la Soraya [Sáenz de Santamaría] i l’equip jurídic que dirigia, que es coneixia com la “Brigada Aranzadi”, i el ministre de Justícia, etc. Hem de recordar que tenien el fiscal general reprovat, un ministre de Justícia [Rafael Catalá] reprovat, i ells ho posen en marxa. ... Mentre això va estar dins els confins espanyols, ningú ho va qüestionar, ningú, ningú del poder. Sí que hi ha la immensa majoria de catedràtics de dret penal espanyol que diuen que aquí no hi ha ni rebel·lió ni sedició, a tota Espanya això ja és un cosa coneguda, però a partir d’ara que ho diu un tribunal alemany, que Alemanya és el bressol del Dret Penal i per tant tenen molta autoritat científica en matèria de dret penal ... a partir que diu això, això li donaria marge a la nova fiscal general de l’Estat [María Jose Segarra]".

L'advocat de Puigdemont rebutja rotundament qualsevol oferta de pacte amb la Fiscalia, peró creu que el més lògic "seria que la fiscal de l’Estat retirés les acusacions de sedició i rebel·lió, mantingués la desobediència, això ho entenc. Ja ho discutirem jurídicament si hi ha hagut o no desobediencia al Tribunal Constitucional, però tindria una lògica que això ho mantingués. També tindria lògica que investiguin si hi ha hagut malversació o no, però amb els elements que hi ha a sobre de la taula no es pot mantenir avui una acusació de malversació ... perquè documentalment no hi ha res. Hi ha informes de la Guàrdia Civil, en els que especulen que això podria haver costat no se sap què, però no hi ha una sola factura directament atribuïble i per tant la lògica seria que la nova fiscal general de l’Estat intentès retirar aquestes acusacions".

Què pot fer la Fiscal General?

L'advocat Alonso-Cuevillas creu que la fiscal general voldria retirar les acusacions de rebel·lió i sedició, però no se li escapa que té més d'un problema d'ordre polític: "El que li puguin deixar fer per dalt, que l’autoritzin, i un problema per baix. Ha de fer quadrar els fiscals de sala. Al Tribunal Suprem hi ha quatre fiscals i entre ells el que és més beligerantment agressiu i actiu és el fiscal Zaragoza, que es el que també havia liderat d’alguna forma ideològicament tota la lluita jurídica contra ETA en el seu moment, i recordem que els fiscals de sala, amb el [Julián Sánchez] Melgar, desobeeixen. Quan el Melgar els va dir 'no us oposeu a la petició de llibertat del Forn', el fiscal de sala corresponent va dir que per imperatiu del meu superior 'no me opongo',  donant peu al Tribunal per a mantenir Quim Forn a presó".

"Fer quadrar els fiscals de sala seria un primer problema, però això ho pot fer, pot donar instruccions, però queda la part política i seguiria quedant VOX. Si al final la Fiscalia, de forma contundent retira aquestes acusacions, el Tribunal Suprem es trobaria en la tesitura de quedar totalment radicalitzat al costat de VOX. La lògica en un assumpte d’aquesta entitat seria posar-se al costat de la Fiscalia", assenyala Alonso-Cuevillas.

"Si abans de la resolució alemanya, la Fiscal General, que a mi m’arriba que ella creu que no hi ha sedició ni rebel·lió, hagués retirat això, s’hauria muntat un ciri aquí ...: 'El precio que Sánchez paga a los independentistas por la investidura...'. Després de la resolució alemanya és molt més fàcil fer-ho. Veurem si s’atreveixen, per les repecussions que pot tenir, principalment dintre del propi PSOE".

"Crec que ella voldria, per les informacions que m’arriben", insisteix. "Una altra cosa és que li deixin fer. Ella ha d’arribar, ha d’assentar-se, ha de conèixer bé la causa, que són milers de folis, ha de poder quadrar els fiscals de sala,... Jo crec que podria fer-ho, però això no és una cosa que pugui fer la Fiscal sense anar de la mà del Govern", precisa l'advocat del president exiliat.

Anàlisi política

A l'advocat de Puigdemont li arriben informacions segons les quals Pedro Sánchez ara estaria intentant ajudar per buscar solucions polítiques. "Ja veurem què és el que fa", diu, però segons la seva anàlisi política, no jurídica, basada en el que veu i escolta, creu que "si els estudis demoscòpics el segueixen afiançant, ell hauria de ser conscient de que si vol passar a la història, ell ha de solucionar aquest problema", "amb una solució radical que concordi amb el sentit comú". "És clar que aquí vivim en partitocràcia més que en democràcia, sempre he pensat, i com que tenim quatre eleccions cada quatre anys, estem en campanya permanent, i al final els estudis demoscòpis d’intenció de vot acaben influint de forma excessiva sobre les polítiques.

En Sánchez ha arribat ara de forma inesperada al govern i el que sembla és que pretén consolidar-se i per tant no fer gaires moviments dins d’aquesta legislatura, entre altres coses perquè no te quadrat ni el seu partit ni el seu grup parlamentari. Em diuen que només vuit dels vuitanta i pico diputats són fidels al Sánchez de debó, tot i que el poder genera fidelitats. Per tant és possible que ara vulgui esperar aquesta legislatura i deixar-ho passar per afrontar-ho si torna a guanyar".

Però Alonso-Cuevillas també adverteix que "si no retiren això [acusacions de sedició i rebel·lió], el Suprem acabarà fent condemnes duríssimes. Duríssimes vol dir lustres de condemnes" i aleshores també hi ha aquest altre factor que els responsables polítics hauran de calibrar, que són les conseqüències socials que això pot provocar a Catalunya. Si hi ha condemnes dures, el clima pot ser insostenible, amb totes les derivades que això té".

"Un judici just no el tindrem"

"Un judici just no el tindrem, malauradament", pronostica l'advocat. "La instrucció ha estat un cúmul d’irregularitats. Tot. Des de l’atomització de la causa, la delegació de la instrucció en la Guàrdia Civil, el posicionament ideològic del propi instructor com a víctima del delicte, la privació de dret de defensa, expulsant-nos a qui teniem els clients a fora, que els vam oferir declarar per videoconferència i ens van expulsar de la causa, la denegació sistemàtica de diligències a les defenses, les resolucions sobre llibertats.... l’empresonament de Turull a mitja investidura... És un cúmul que el dia que arribi a Europa es posaran les mans al cap. I és clar, això no és només una cosa del senyor [Pablo] Llarena, perquè tot allò que ha estat recorregut ha estat sistemàticament avalat per la sala i de vegades de forma més contundent. Per tant no és el senyor Llarena o el senyor Marchena...".

"Vull pensar que no són tots els magistrats però sí d’una majoria de magistrats de la sala segona del Tribunal Suprem. I per tant, per les resolucions que han dictat, quan hem tingut ocasió de fer apel·lacions, que no és la pròpia sala que jutjarà, perquè la que jutjarà és la que va admetre a tràmit la querella, però que està també contaminada i per això l’hem recusada. Tot apunta a que tenen la sentència dictada".

Per això l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas recorda que, quan el van deixar actuar, en l’apel·lació del processament va acabar el seu informe "apel·lant al prestigi històric dels magistrats de la sala. "Les resolucions que dicteu seran objecte d’estudis durant dècades a les facultats de dret de tot el món, perquè això no és una causa local i per tant apel·lo al vostre prestigi històric", els va dir sense gaires esperances de ser tingut en compte, perquè el van expulsar de la causa i perquè els veu "molt tancats a pinyó amb aquesta doctrina Maza".

Té marge d'actuació el govern?

Mariano Rajoy es va atribuir el 'mèrit' d’haver impedit que els membres de l’anterior Govern de la Generalitat formin part de l’actual. Pedro Sánchez afirma que no vol portar més temes de Catalunya als tribunals. D'alguna manera tots dos han reconegut que tenen o han tingut marge d’actuació en temes judicials, encara que després diguin el contrari. Intentem que el jurista ens tregui de dubtes:

"Sí. La política criminal d’un govern la marca la Fiscalia. La marca el Govern però l’exercita a través de la Fiscalia", diu sense ambigüitats. "Formalment el Govern es limita a nomenar el Fiscal General de l’Estat". I "no hi ha una dependència jeràrquica Govern-Fiscalia, no hi és, però sí que és obvi que com a ens que determina la política penal i criminal de l’Estat el Govern pot parlar i parla amb la Fiscalia. De fet hi ha molts llocs on la Fiscalia forma part del propi Govern. Per tant és legítim que el Govern doni instruccions a la Fiscalia. El que no pot fer un Govern és prevaricar. El que no pot es demanar a la Fiscalia que no actuï quan és obligatori actuar o que actuï quan és inviable actuar. Però com que en dret sempre hi ha molt marge interpretatiu, sí que el Sánchez pot dir ‘no volem criminalitzar més’, però si hi ha algú que mata, el Sánchez pot dir el que vulgui que la Fiscalia hauria d’actuar".

"El Rajoy presumia d’haver aturat nomenaments, prosegueix Cuevillas, però el Govern va posar una querella per prevaricació.  No hi havia jurídicament cap argument per impedir que poguessin prendre possessió els consellers que estaven cessats per un 155 que també era il·legal. De fet, si avui el Quim Torra volgués podria cessar un conseller i nomenar el Turull. Bé avui no, perquè estan suspesos pel 384 bis per a exercir qualsevol càrrec o funció pública. Abans d’això ho podria haver fet".

"El Rajoy tenia el control del BOE, però ell no ho podia impedir, perquè era una competència del president de la Generalitat, no? I per tant era una actitud sense cap cobertura legal. Amb el 155 tampoc tenia cap cobertura legal. El 155 el que permet és donar instruccions a les autoritats. De fet el tenim recorregut. Jo tinc un recurs d’empara en nom de tot el Govern anterior al Constitucional sobre l’abast del 155. Podien posar els Mossos d’Esquadra sota el comandament del ministre de l’Interior, però el que no podien fer era cessar un Govern ni dissoldre el Parlament.

El que passa és que com que tot això, al final, quan s’impugna acaba essent resolt per un Tribunal Constitucional o per un Tribunal Suprem que estan absolutament polititzats, doncs no sortim d’aquí. I t’estic dient coses que també ha dit el Consell d’Europa als informes GRECO. És el problema de la contaminació política amb el nomenament de les cúpules judicials, tant al Suprem, que els nomenen tots un a un en funció de l’Associació a la que pertanyen, no no més pels seus mèrits i capacitats sinó tenint en compte el seu perfil, com els magistrats del Tribunal Constitucional.

Llarg camí fins Estrasburg

Jaume Alonso-Cuevillas ha desqualificat rotundament la instrucció del jutge Pablo Llarena, de dalt a baix. L'ha deixat internacionalment gairebé en ridícul, però tot i així veu molt difícil una impugnació de la seva instrucció dins l’Estat espanyol.

"El primer pas és el judici al Suprem. Al Suprem les defenses plantejaran el que s’anomena qüestions prèvies al judici, sobre la vulneració de drets fonamentals, començant per la pròpia competència del Suprem, que és manifestament incompetent, però això malauradament em temo molt que ho desestimarà. Respecte la competència ja s’ha pronunciat la sala d’admissions, en base a que la querella del fiscal Maza segons la qual hi havia elements que es podien haver produ¨¨it fora de Catalunya... L’acte de processament no descriu ni un sol fet fora de Catalunya, però malgrat això diu que es pot tèmer... i a la sala se li han plantejat també totes les qüestions de les diverses vulneracions de drets fonamentals, però no tinc cap confiança en la sala segona. Després haurem de passar pel Tribunal Constitucional, però en l’actual Constitucional tampoc tinc cap confiança. Recordem que es va reunir d’urgència un dissabte per després de moltes hores de deliberació va admetre un recurs que era clarament inadmissible, va dictar unes mesures cautelars que ningú li havia demanat, una cosa totalment insòlita i que després està congelant tots els recursos. Jo crec que juguen molt amb això. Els àmbits de les cúpules de la Justícia a Espanya, el Suprem, el Constitucional, tenen clar que tot això no resistirà l’anàlisi del Tribunal d’Estrasburg, però saben que això va per anys.

La solució arribarà d'Europa

Alonso Cuevillas, però, no és pessimista i transmet a qui l'escolta la idea segons la qual les coses es solucionarien molt abans. "Hi ha moltes vies", ens diu:

"Crec que hi haurà una pressió gran d’Europa, que no sé ni si veurem. Els ciutadans corrents potser ni ens assabentem, però de la mateixa manera que l’1 d’octubre va començar amb una contundència policial que es va aturar de cop i ningú reconeix que ningú fes una trucada a ningú, de la mateixa manera tinc el convenciment que hi hauran pressions europees".

"Europa està escandalitzada, això em consta, amb el que està succeint, i no s’ho pot permetre.... que aquest conflicte no es soluciona de forma judicial, que si hi ha condemnes dures, el conflicte no s’apagarà, al revés, creixerà, i això s’ha de solucionar, per tant, segur, segur, però tinc el convenciment absolut que hi hauran pressions d’Europa cap a l’Estat espanyol. L’Estat espanyol pot actuar de moltes formes. Primer a través de la Fiscalia, després pot actuar legislativament. Legislativament es poden fer coses, per exemple. Amb això potser n’hi hauria prou", afirma.

Referèndum, aviat

És més, Jaume Alonso-Cuevillas pensa que a Catalunya hi haurà referèndum acordat ben aviat.

"Sí. Això va lligat al que et deia d’Europa. Jo crec que serà imposat. No sé si per la via directament política o vestit d’intervenció econòmica".

"Això és insostenible. Si això segueix al ritme del no passa res, la fiscalia no canvia, la justícia espanyola segueix ... amb la màxima contundència, la tensió política i social a Catalunya no es calmarà, sinó a l’inrevés, augmentarà". 

"Una cosa es que a nivell de club d’Estats de la Unió Europea no facin declaracions, però em consta que estan molt preocupats, que forma part de les agendes dels temes d’observació de totes les cancelleries i per tant Europa no es pot permetre un conflicte d’aquesta entitat amb un Estat tan important com Espanya. Alló de l’efecte dominó que es diu tant ... no hi ha cap moviment com el català a tot Europa. Un moviment tan multitudinari i absolutament pacífic. No hi ha un altre. Quan parlem dels corsos... no són comparables. I jo tinc el convenciment que Europa acabarà imposant a l’Estat espanyol que això es solucioni".

"Europa pot actuar de moltes formes. Té una molt dràstica, que és aplicar l’article 7 del Tractat i suspendre de drets a un Estat. Això no ho farà, però aquesta seria una via. Una altra que sí faran és la de la pressió diplomàtica, que probablement ni veurem. Aquesta segur que s’està produint ja, com es va produir l’1 d’octubre i se seguirà produint".

"Però després hi ha una altra via a observar que és l’econòmica. Et parlo com economista també ara. Espanya té uns nivells de deute impagables i hi ha estudis independents que el situen al 170% del PIB espanyol". "Els tipus d’interès pujaran en breu. El 31 de desembre, el Banc Central deixa de comprar deute, la qual cosa produeix un encariment del diner i dels tipus d’interès. Per tant el deute i els interessos del deute seran difícilment assumibles per part de l’Estat espanyol, i això pot comportar una intervenció econòmica, però a la grega, no com aquella intervenció bancària que vam tenir, sinó una intervenció econòmica rotunda. Llavors un factor d’inestabilitat política i social com és el conflicte català també és un factor d’inestabilitat econòmica.

Seria una altra via per obligar a reparar això. Jo tinc el convenciment que la solució arribarà d’Europa. I és més ... per a la solució d’Europa ajudarà molt el Pedro Sánchez, que si pogués ho solucionaria. Tu intentes posar-te a la pell del president del Govern i és clar que vol dues coses: Una, perpetuar-se al poder, que l’ha agafat d’una manera... i guanyar les pròximes eleccions. Peró també suposo que qualsevol que arribi a la presidència del Govern té una vocació de perpetuació històrica, de passar a la història com el personatge que ha resolt".

L'advocat de Puigdemont també explica les vies de solució que veu en l'ambit legislatiu espanyol:

"Tant el Sánchez com el PP, el Casado, van dir que s’havia de reformar el codi penal, que s’hauria de reformar la rebel·lió, no? Doncs potser el que caldria fer és clarificar que la rebel·lió exigeix el recurs a les armes. El que ha passat deixa de ser rebel·lió. Modificant el tipus penal pots desactivar el Tribunal Suprem. Perquè, quin és el problema?  Jo entenc que un Estat com l’espanyol vulgui defensar la seva integritat territorial de forma jurídica, això té lògica, i de fet l’Estat espanyol quan tenia el pla Ibarretexe a la vista, el 2002, va tipificar el codi penal, va introduir tres delictes, tres conductes, que eren convocar per part d’un govern o un Parlament un referèndum il·legal, col·laborar amb la seva organització, o col·laborar amb el seu finançament. Aquestes tres conductes, que podrien comportar penes de presó, es van tipificar amb una llei orgànica de l’any 2002, que era la llei contra el pla Ibarretxe, i una vegada acabat el pla Ibarretxe l’any 2005 es va destipificar, i aquestes conductes van eliminar-se".

Cuevillas diu que es va haver d'estudiar a fons el diari de sessions del Congrés i recorda que  tant des del PP, com Rosa Díez, per exemple, i algunes veus acadèmiques del PSOE, van dir que l’Estat estava quedant desprovist d’armes jurídiques enfront d’una declaració pacífica d’independència. "Llavors, clar, com que alló es va destipificar, la única reacció que tens és el delicte de desobediència, i encara amb matisos, perquè el delicte de desobediència és desobediència a resolució judicial i les del Tribunal Constitucional sempre s’havia entès que no eren judicials, perquè de fet el Constitucional l’havia desobeït tothom, començant pel Govern, la Fiscalia General de l’Estat, el Tribunal Suprem, tothom havia desobeit el Tribunal Constitucional sense conseqüències penals fins el 9N, que van fer un canvi de regles".

L'advocat Jaume Alonso-Cuevillas, en una cafeteria de la costa catalana / M.D.

"Per tant, no té instruments jurídics, com a molt la desobediència, i té un marge d’interpretació. I com que no té instruments jurídics, llavors forcen. Forcen tant el dret com les normes penals, per intentar encabalcar això amb la rebel·lió i la sedició. Una rebel·lió és un aixecament públic i violent. Recordo que el Maza, el 7 de setembre posa la querella per malversació; desobediència, prevaricació i malversació, i a mitjans d’octubre anava dient: 'si aquest ple que teniu divendres 27 declareu la independència, us posaré una querella per rebel·lió', cosa que fa i posa la querella, ... els fets constitutius de la rebel·lió és el que va passar el 27 d’octubre, perquè abans la tenia i no la posava. Amenaçava que la posaria?, sí"

"El 27 d’octubre hi ha una declaració pacífica dins d’un parlament. Això no és un aixecament públic i violent. Això és insostenible", insisteix. Aquesta querella era un avís per navegants, era un escarment i també era un avís per navegants de futures generacions tant de catalans, com de bascos, com de canaris com del que sigui, però és evident que no hi hagut rebel·lió, que no hi ha hagut sedició".

"En clau política i político-jurídica tindria molt més sentit reformar el codi penal, anem a tipificar ben bé què s’entén per rebel·lió. És evident que és una altra cosa", argumenta el jurista i recorda que "Espanya és un país que en sap de rebel·lions, en les quals intervé l'Exèrcit. Tots els ‘pronunciamientos’ del segle XIX eren rebel·lions. El Primo de Rivera, el Franco, el 23F...  Anem a tipificar què és la rebel·lió, anem a crear, jo ho entenc, un delicte de ‘secesión pacífica’, no? Ells ho demanen, sí, i té una lògica. Des de la clau d’un Estat, que vol protegir jurídicament la seva integritat territorial té tota la lògica del món. Seria una forma de reaccionar. Llavors també seria interessant que algú es plantegés limitar per llei el temps de resposta del Constitucional, que operés com una mena de silenci negatiu que permetés accedir a Europa. El Tribunal Constitucional, normalment, admet, hi ha estudis, hi ha un amic meu, un professor de processal, Joan Picó, de Tarragona, ha fet estadístiques. Admet molt menys del 10 per cent de recursos d’empara. La majoria diuen que no es qüestió de constitucionalitat. En canvi contra nosaltres els estan admetent tots. Perquè han vist que mentre facin això allà ho tenen congelat, i això ens bloqueja l’accés cap a Europa. Justament una mesura d’higine democràtica seria limitar el temps de resposta del Constitucional, que si el TC en un any no ha respost doncs que això et deixi ... com passa amb l’Administració, sens perjudici de la seva obligació de resoldre, això et permeti anar a les instàncies internacionals".

Puigdemont davant la justícia espanyola?

L'advocat del president exiliat no contempla la possibilitat que comparegui davant els tribunals espanyols.  "Avui per avui no ho contemplo", diu, "però Puigdemont és molt Puigdemont", afegeix,  "i si en algun moment ell creu que ... Ell ha sigut en tot moment conscient dels riscos que assumia. Quan va marxar, ho va fer, amb el 155 declarat, per poder tenir veu mentre hi havia la campanya electoral. El nostre objectiu prioritari era poder mantenir-nos fins la campanya, fins el 21 de desembre. I després, a veure si ens podem mantenir fins la investidura, i aquí seguim...".

"Es a dir que ell en tot moment, fins i tot quan el vaig visitar a la presó de Newmünster, ell em va dir que sabia que allà podria ser que estigués dues setmanes com va ser, o els dos o quatre mesos que podia ser que durés la tramitació de l’euroordre, o que si l’enviaven a Espanya podia estar més de 20 anys a la presó... Ell ho té molt clar, i jo tinc el convenciment, per les converses que he tingut amb ell que farà en tot moment alló que pugui ser més profitós per la causa, fins i tot si això comporta un gran sacrifici personal. Ell no està de farol. Per tant avui per avui no li veig la lògica. Venir aquí és anar directe a Estremera. Que deixi de tenir veu no té cap sentit, però si en algun moment pogués... no ho descarto. En absolut".

La seguretat de Puigdemont

El Govern espanyol va denegar a Carles Puigdemont l'escorta de Mossos que havia sol·licitat des de l'exili. Alonso-Cuevillas coincideix amb els serveis jurídics de la Generalitat, però a banda dels arguments jurídics ja va dir que hi ha arguments de seguretat. "Hi ha desenes de denúncies sobre amenaces contra Puigdemont i la seva familia. El clima està molt crispat i hi ha molt desquiciat que pot tenir un incident com el que va tenir a Dinamarca, que no va passar res però ... És públic i notori on viu, hi ha gent molt violenta, i per tant ningú es pot permetre que el president Puigdemont tingui un problema de seguretat. No s’ho pot permetre ni l’Estat espanyol ni l’Estat belga".

L'escenari més dur

Li plantegem a l'advocat la hipòtesi de l'escenari més dur. La fiscalia no retira les acusacions. El TS té la composició que té. Hi ha condemna . En quina situació quedarien els exiliats?

"Igual que estan ara", ens diu. "Exactament igual. En situació de llibertat formalment absoluta, però materialment només segura en els països que ja s’han pronunciat. De fet quan el Puigdemont va fer viatges a Suissa i a Finlàndia ja va estar advertit que corria riscos. A Dinamarca ja era conscient. Malgrat això ell va creure que en aquell moment era internacionalitzar més el conflicte i va assumir els riscos. Doncs a partir d’ara, exactament igual. L’Estat espanyol ha retirat les euroordres, però pot tornar-les a cursar en qualsevol moment, i llavors malgrat la directiva que és comuna a tota la UE cada país té la seva legislació processal i la seva pràctica i la seva forma de fer per aplicar-les".

Marge jurídic per no obeïr

A curt termini es plantegen altres dilemes, com el dels diputats suspesos. Preguntem com veuria la possibilitat que el Parlament digui que no els considera suspesos, si ERC i PDeCAT resolen els seus problemes... :

"Aquí hi ha més que marge jurídic per no obeir", diu, però té poques  esperances, a la vista del cas que li han fet qual ha plantejat altres recursos. Tot i així ens explica perquè pensa que la suspensió no és aplicable:

"Primer, la llei d’enjudiciament criminal parla de càrrecs de funció pública..., però la suspensió de diputats té una norma que és el reglament del Congrés dels Diputats o el del Parlament de Catalunya i el reglament del Parlament de Catalunya forma part del que es considera bloc de constitucionalitat amb els estatuts. Per tant haurien d’aplicar la norma especial que és el reglament del Parlament de Catalunya que preveu una altra cosa".

"Segona, ... la interpretació conforme al Tribunal Constitucional diu que aquest article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal (el que utilitza el Suprem), quan fa referència a rebels, s’ha d’entendre rebels en la mesura que estiguin integrats a bandes terroristes. Hi ha una resolució recent del Suprem que ha dit que no, perquè ha agafat atomitzadament les dues sentències del Constitucional que parlen d’aquest tema i ha dit que d’una no podia parlar... per treure-s’ho de sobre sense més".

I en tercer lloc. "L’acte de processament hauria de ser ferm i no ho és encara, perquè tot just l’accaben de recòrrer Comín i Serret, que no el tenien notificat. No pot ser ferm per uns y no per uns altres. És ferm o no és ferm. L’acte és un únic acte que afecta una quantitat de persones, mentre hi hagi una que el pugui recòrrer, potser el senyor Boye és més convincent que tots els altres i aconsegueix que la sala deixi sense efecte l’acte. No és ferm. No pot ser parcialment ferm".

"I encara respecte Puigdemont i el Comín, no estan a la presó. La llei exigeix que s’hagi declarat presó. Hi ha una sentència del Tribunal Constitucional, que ho emfasitza", recorda Alonso Cuevillas. Per tant, no suspendre aquests diputats seria jurídicament el més raonable, i si el Parlament ho fes no seria per una decisió capriciosa, si no en aplicació d’uns arguments jurídics més que sòlids. Al meu entendre més sòlids que els que ha aplicat la sala segona del Tribunal Suprem, i per tant aqui es tornaria a veure novament fins on vol arribar el nou Govern, a través de la Fiscalia, criminalitzant o no ...

Què pot esperar l'ex-major Trapero?

A banda del Tribunal Suprem hi ha la causa oberta a l’Audiència Nacional, que afecta l’ex-major Josep Lluís Trapero i altres persones que depenien del departament d'Interior. 
 
"Jo en aquella causa porto el cas de César Puig, que era secretari general d’Interior. Jo estic personat en aquesta causa i dins l’Audiència Nacional hem trobat una linia absolutament similar a la que hem vist al Suprem, tant per la magistrada instructora (Carmen Lamela) que ha estat premiada amb una plaça al Suprem, com per la sala, la posició de la fiscalia, duríssima fins ara, i es basa tot en suposicions, Suposen que Trapero i els Mossos estaven conxorxats amb el Govern per fer el 'paripé' i no evitar el referèndum. Si això fos cert seria una desobediència, però es que a més a la famosa Moleskine que després fan servir com element incriminatori al Suprem consta que, a una de les reunions, Puigdemont va dir expressament que els Mossos, com a policia judicial, sempre farien cas als jutges i als fiscals. Consta i en canvi això ho ometen, i presumeixen que no, que es va muntar un dispositiu que tenia per objecte aparentar el compliment però no complir. Ignoren que quan el Pérez de los Cobos va agafar el comandament d'aquest dispositiu abans de l’1 d’octubre. L'agafa des del 20 de setembre, i ell tenia el comandament en el sentit militar de la paraula. Si algú va desobeir va ser el Pérez de los Cobos", assenyala.
"Després tampoc es pot oblidar la resolució de la magistrada.... “preservando la convivencia ciudadana”... Sería com a molt una desobediència. Consta que Puigdemont va dir que els Mossos sempre farien cas a la justícia i que Trapero va demanar instruccions a la jutgessa i al Pérez de los Cobos, És d’una injustícia absoluta", lamenta l'advocat i catedràtic, molt decebut amb el funcionament de la Justícia a l'Estat espanyol. 

"No s’entén perquè han volgut separar els que porten uniforme dels que no el porten. Al final, tant parlen de que això és un delicte plurisubjectiu, de no dividir el contingut de la causa, els jordis que eren civils també i no estaven aforats també els han mantingut al Suprem, perquè han volgut mantenir els Mossos i la cúpula d’Interior a part, no? La intendent i el director general de Policia, i el meu client, el secretari general, que no forma part ni de la cadena de comandament de la policia. Ells confonen el que és secretaria general d’un departament amb el que és el secretari general a un ministeri. El secretari d’Estat d’Interior té competències i el secretari general d’un departament de la Generalitat és l’equivalent a un secretari tècnic, que té competències en pressupost, contractació, personal, coses d’aquestes... Els han volgut mantenir separats i és evident que han volgut donar un tracte diferenciat, d’una forma que no té cap lògica, perquè d’entrada els apliquen sedició en comptes de rebel·lió, quan no quadra el que fan en un lloc i en un altre. Als de l’AN els apliquen “organització criminal”, que no s’aplica al Suprem. Si hi hagués organització criminal el líder seria Puigdemont, suposo. No començaria per un secretari general. Sense cap lògica però els han donat un tracte diferenciat.
I no descarto que aquí la Justicia per legitimar-se vulgui donar una resposta diferenciada.