Público
Público

ENTREVISTA Joaquim Forn: "Segons quina actuació s'instés des de la Fiscalia General, podria provocar una crisi institucional"

L'exconseller d'Interior empresonat des del 2 de novembre respon per escrit des de la presó de Lledoners a les preguntes de 'Públic'. Forn crida a la unitat dels partits republicans catalans, pronostica una "gran mobilització" l'11 de setembre i l'i d'octubre i confia a guanyar  la seva causa al Tribunal Suprem. Assegura que entre els presos polítics "el grau de coincidència respecte a l'estratègia política i judicial és molt alt".

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

L'exconseller d'Interior Joaquim Forn. EFE/Arxiu

Joaquim Forn, exconseller d'Interior cessat pel 155 i en presó provisional des del 2 d'octubre, és un dels quatre presos polítics catalans -amb Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart- que no ha estat posat en llibertat en cap moment des del seu empresonament. Forn respon al qüestionari de Públic en un manuscrit, sense defugir cap pregunta. Pensa que el govern del PSOE està en millors condicions per buscar una solució política al conflicte entre Catalunya i l'Estat, però no veu indicis de canvi d'actitud en relació als presos. I es mostra confiat a guanyar la seva causa al Suprem, "discutint amb el Codi Penal a la mà", tot i que no descarta el recurs a la justícia europea. 

Personalment, com es troba?

Estic bé d'ànims. Després de gairebé 10 mesos a la presó, he aprés a adaptar-me a aquesta situació. Estic mentalitzat per afrontar el judici.

La concentració de Lledoners del dia 17 va servir per expressar suport a les víctimes dels atemptats de fa un any, però també per retre homenatge a les dones i homes dels serveis públics que les van atendre, així com als Mossos d'Esquadra, que van participar en l'operació antiterrorista. Què suposa personalment i política per vostè aquest acte?

Jo agraeixo els actes de reconeixement cap als Mossos d'Esquadra i cap a la meva persona, però he expressat que el record s'havia de centrar en les víctimes i les seves famílies.

Vostè i l'exmajor Trapero van demanar explícitament no tenir cap protagonisme en aquesta commemoració. Creu, no obstant això, que calia fer un acte alternatiu al que havia de tenir lloc a Barcelona hores abans? Quin sentit tenia?

Entenc que hi hagi gent que vulgui retre homenatge a tots els servidors públics que durant aquells dies van realitzar una gran feina. També entenc que hi hagi gent que vulgui expressar el seu agraïment a unes persones que avui vivim una situació personal difícil. Bé perquè són a la presó, bé perquè estan processats i acusats de delictes molt greus.

Moltes persones pensen que la ràpida actuació dels Mossos d’Esquadra el 17 d'agost de l’any passat per acabar amb la cèl·lula terrorista responsable de l'atemptat, la coordinació del departament d'Interior que vostè dirigia, la informació que es va transmetre a la ciutadania, l'activitat de la Generalitat... van resultar difícils de digerir pel Govern del PP. Comparteix aquesta impressió? Creu que va tenir conseqüències negatives per a vostè?

Per mi és molt clar que el paper que van tenir [el 17-A] els Mossos d'Esquadra, els serveis d'emergències i el propi govern de la Generalitat no va agradar al govern del PP

Per mi és molt clar que el paper que van tenir els Mossos d'Esquadra, els serveis d'emergències i el propi govern de la Generalitat no va agradar al govern del PP. Vull recordar que en els dies posteriors a l'atemptat els mitjans de comunicació internacionals van lloar la tasca realitzada per la policia de Catalunya. Vaig presenciar en una reunió amb membres del govern espanyol que el paper preeminent del govern de la Generalitat no agradava a tothom. Fins i tot vaig comentar a algunes persones que aquells fets acabarien tenint conseqüències.

Posteriorment s'han conegut detalls sobre la preparació de l'atemptat, l'autoria, els antecedents de l'imam considerat com a principal responsable... Creu que se'ls va escamotejar informació que podia haver estat útil per impedir el mateix atemptat?

A hores d'ara hi ha molts interrogants. Un dels principals és saber la relació de l'imam de Ripoll amb el CNI. A través del sumari sabem que els serveis d'intel·ligència es van reunir amb l'imam en diverses ocasions. Aquesta informació no va ser comunicada als Mossos. Els Mossos d'Esquadra desconeixien, no tenen cap informació sobre l'imam, que és considerat el cervell de la cèl·lula. Crec que es fa necessària la màxima transparència en aquesta qüestió.

Pensa, com tanta altra gent, que es pot relacionar aquest fet amb la negativa a acceptar les peticions dels seus advocats a favor del seu alliberament?

No faig mai suposicions o afirmacions sense tenir indicis. Ara mateix no tinc cap indici que em faci pensar en aquesta possibilitat. Em semblaria d'una extrema gravetat.

En algun moment es va donar per fet que vostè sortiria en llibertat condicional. Va tenir esperances que semblaven fonamentades. Ara, passat el temps, com explica la decisió de mantenir-lo a presó?

Personalment penso que en dues ocasions he tingut possibilitats de sortir en llibertat. La primera va ser el 4 de desembre, quan sis dels 10 empresonats són posats en llibertat i el jutge decideix que els Jordis, l'Oriol Junqueras i jo mateix continuem a la presó. El segon cop és al mes de març, quan la Fiscalia sol·licita la meva llibertat amb fiança. Malgrat la Fiscalia, el jutge decideix mantenir les mesures cautelars i em denega la llibertat. En el primer cas, el jutge considera que hi ha risc de reincidència, i en el segon considera que hi ha risc de fuga i de reincidència. Són dos motius que no puc acceptar, atès que em desplaço expressament des de Brussel·les per venir a declarar, i perquè al mes de gener renuncio al meu escó com a diputat al Parlament i expresso la meva voluntat de no repetir com a conseller del Govern. Costa entendre els motius pels quals el jutge manté les mesures cautelars.

El canvi de govern a Madrid, creu que pot canviar les coses? La ministra Maria Dolores Delgado té fama d'experta en terrorisme gihadista. Té algun indici que valora de manera diferent que el govern del PP el seu paper com a conseller d'Interior?

No en tinc cap indici. Ara tenim un nou govern que no està implicat directament en la gestió de la crisi que hem viscut, i per tant està en millor condició per buscar una solució política. El president del Govern [central] s'ha manifestat reiterades vegades a favor de les solucions polítiques i no judicials. Ara tenen la pilota a la seva teulada.

La Fiscalia General de l'Estat ja va ordenar al Fiscal del Suprem que no s'oposés a la seva petició d'alliberament. La Fiscalia del Suprem va acatar l'ordre, però sense convicció, sembla ser. El Suprem no en va fer cas. Per quin motiu?

Segons es desprèn de la resolució del Suprem, perquè es considera que el risc de fuga i de reincidència persisteix.

Té algun indici sobre el que pensa fer la Fiscal General Maria José Segarra? Creu que pot tenir més èxit que Sánchez Melgar? Veu possible una retirada de les acusacions de sedició i rebel·lió?

No en tinc cap indici. No ha explicitat la seva posició en cap declaració. El que sabem és que els fiscals de sala mantenen l'acusació de rebel·lió.

En cas que volgués retirar aquestes acusacions, i fins i tot de cara al judici, creu que pot aconseguir fer 'quadrar' els fiscals de sala?

Segons quina actuació s'instés des de la Fiscalia General, podria provocar una crisi institucional i portaria a la convocatòria del Consell de Fiscals. Els fiscals de sala poden oposar-se a la Fiscalia General.

No crec que les coses es puguin plantejar en aquests termes, de fer 'quadrar'. Segons quina actuació s'instés des de la Fiscalia General, podria provocar una crisi institucional i portaria a la convocatòria del Consell de Fiscals. Els fiscals de sala poden oposar-se a la Fiscalia General.

Quin sentit creu que té que la causa contra Josep Lluís Trapero estigui a l'Audiència Nacional i la de vostè al Suprem? I la de qui va ser secretari d'Interior, César Puig, per quin motiu es troba a l'Audiència?

És bastant incomprensible. La pròpia jutgessa de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela, va exposar motivadament la conveniència d'agrupar la causa al Tribunal Suprem.

Hi ha advocats que tenen moltes esperances en la pressió que puguin exercir instàncies judicials i polítiques europees, independentment del que puguin dir o fer formalment els representants de les institucions de la Unió Europea. Les comparteix?

M'agradaria confiar que la causa es pot guanyar al Tribunal Suprem, discutint Codi Penal en mà, amb proves i arguments. A vegades pot semblar ingenu, i per tant no descartem la pressió, els recursos i accions que es puguin exercir davant la justícia europea.

Vostè va donar suport a la iniciativa de Carles Puigdemont per la creació de la Crida Nacional per la República. Quins arguments el van convèncer de la utilitat d'aquesta iniciativa?

Un dels denominadors comuns de la gent que ens escriu és demanar-nos unitat, transversalitat, país. La Crida Nacional per la República respon a aquest clam

Des de fa més de nou mesos he rebut milers i milers de cartes, m'he vist amb molta gent. Un dels denominadors comuns de la gent que ens escriu és demanar-nos unitat, transversalitat, país. La Crida Nacional per la República respon a aquest clam, articular un espai polític que prioritzi la construcció de la República, l'aprofundiment en les llibertats i els drets civils, la justícia.

Hi veu perills? Algunes persones del PDeCAT no van ocultar el seu disgust

Per mi el gran perill és no saber llegir el que demana la gent a cada moment. La gent ens demana unitat, ens demana projectes compartits, ens demana aparcar les sigles per avançar en la construcció d'un projecte polític que doni compliment al mandat de l'1 d'octubre. Aquesta és una decisió que va prendre l'assemblea del PDeCAT en una votació molt majoritària.

Les relacions del seu partit amb ERC no es troben en el seu millor moment. Sembla com si JxCat s'hagués radicalitzat en la manera de fer front a l'Estat i com si ERC s'hagués moderat. Té aquesta impressió? Com es veu això des de la presó?

Des de la presó hem trobat espais de diàleg i de reflexió entre els presos. Som molt conscients del paper que s'espera de nosaltres i li puc afirmar que el nostre grau de coincidència respecte a l'estratègia política i judicial és molt alt.

Hi ha diferències en el terreny de les línies estratègiques entre les dues formacions?

Segur que no coincidim en el 100%, per això són dos formacions polítiques diferents. Però també és segur que, des del moment que compartim govern, un programa polític, un pla d'acció, les coincidències són molt més grans que les diferències.

No hi ha una part també d'ambicions personals o partidàries contraposades?

Ara no és el moment per a les ambicions personals o els projectes de partit. Hi ha un moment per a cada cosa. Ara és el moment de la unitat d'acció

Si hi són, s'han de deixar de banda. Ara no és el moment per a les ambicions personals o els projectes de partit. Hi ha un moment per a cada cosa. Ara, com li deia, és el moment de la unitat d'acció. Estan en joc la llibertat, la democràcia, els drets civils. Hem de situar en un primer pla la defensa dels drets i les llibertats.

Quina importància atorga a les pròximes mobilitzacions de l'11 de setembre i de l'1 d'octubre?

Seran molt importants, i a més pronostico que es produirà una gran mobilització. Jo em pensava que després de Nadal les mobilitzacions decaurien, que la gent tornaria a la normalitat. Això no només no ha passat, sinó que cada cop són més les persones que coincideixen que la situació que es viu a Catalunya, amb els empresonats, els exiliats, és una gran injustícia. Avui hi ha enquestes que diuen que gairebé un 80% de catalans no comparteixen que hi hagi gent a la presó. L'11 de setembre, l'1 d'octubre, la gent tornarà a sortir i expressarà el seu malestar per aquesta situació, però també mostrarà la seva determinació per continuar avançant pacíficament en el camí cap a la llibertat. L'èxit que es va viure l'1 d'octubre va ser l'èxit de la gent, que va demostrar que havia perdut la por i que volia decidir el seu futur en llibertat.

No tem que les divisions entre independentistes puguin comportar una certa desmobilització?

Tota divisió ens afebleix. Per contra, la unitat és la nostra principal força. L'1 d'octubre, persones i partits polítics de sensibilitats molt diferents vam treballar colze a colze per fer possible el referèndum. Hem de tornar a recuperar aquest esperit, aquesta unitat que ens fa ser més forts.

L'11 de setembre, l'1 d'octubre, la gent tornarà a sortir i expressarà el seu malestar per aquesta situació, però també mostrarà la seva determinació per continuar avançant pacíficament en el camí cap a la llibertat

Sembla que el Govern del PSOE accepta que qualsevol solució per Catalunya passa per una crida a les urnes. Creu necessari o possible un nou referèndum?

No tinc tan clar que per al govern del PSOE qualsevol solució passi per una crida a les urnes. Més aviat, ara no sabem a què es refereix el Govern [central] quan parla de solucions polítiques i no judicials. No tenim cap concreció, cap proposta. Els presidents Puigdemont i Torra ho han expressat reiterades vegades.

El passat gener vostè va dir que havia decidit deixar d'intervenir en la vida política. Manté aquest propòsit?

Ara mateix, la meva prioritat és centrar-me en la meva defensa jurídica. És possible que el mes de desembre s'iniciï el judici i, per tant, vull dedicar tots els meus esforços a rebatre les acusacions del Tribunal Suprem.