L'Oficina de Drets Civils i Polítics (ODCiP) reclama al Departament d'Interior de la Generalitat que, a més de revisar les intervencions de Mossos d'Esquadra, obri expedients, sancioni si cal els agents implicats en "males praxis policials" i faci públiques les conclusions d'aquestes revisions. Adam Majó, director d'aquesta Oficina, adscrita a la Vicepresidència de la Generalitat, considera que "s'ha generat un nivell d'alarma social i de desconfiança en la policia del país prou greu" que justifiquen aquesta mesura. No demanen noms i cognoms d'agents expedientats ni precisions sobre llocs i hores de les actuacions irregulars, però sí que expliquin quantes vegades s'han utilitzat malament les porres, les armes de foam, i quants cops han detectat excessos en la utilització de la força.

Majó assegura que tenen previst demanar el mateix al Ministeri de l'Interior, a través de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya, però admet que té poques esperances sobre el resultat d'aquesta petició, atès que el president en funcions, Pedro Sánchez, "acusa de violent a tothom qui posi en qüestió alguna de les actuacions policials".

El director de l'ODCiP va dir que "la gestió de l'ordre en les jornades de protesta de la setmana passada va tenir deficiències importants i greus", tant pel que fa a l'actuació de Mossos d'Esquadra com de la policia espanyola. En entrevista amb Públic ho concreta en tres àmbits:

"La utilització de la 'defensa', de la porra, de dalt a baix, en comptes de fer-ho de forma lateral. Ho hem vist reiteradament aquests dies i això és un us prohibit, potencialment molt lesiu, perquè pot afectar al cap.

Un altre és el de la tècnica de dissoldre masses, coneguda amb el nom de 'carrusel', que Mossos d'Esquadra va dir que no tornaria a utilitzar i nosaltres com a mínim hem detectat un cas en que sí ho va fer, i la Policia Nacional en diverses ocasions". "Concretament a Via Laietana, en més d'una ocasió". 

"I la tercera tècnica que s'ha utilitzat és la de les bales de goma, que és veritat que no hi ha una llei que les prohibeixi, sinó una resolució del Parlament, però des del punt de vista de la voluntat democràtica, entenem que qualsevol cos policial que actuï a Catalunya hauria d'evitar la utilització d'una arma que els representants del poble han dit que no han d'utilitzar".

Majó explica que els preocupen especialment els casos de persones que han perdut ulls i testicles, perquè es tracta de danys irreparables, però assenyala també un cas concret a Jardinets de Gràcia, el dia 18, "amb una noia que va rebre un impacte a la part posterior del cap, no se sap exactament què va impactar-la, però va estar a punt de morir, i per tant els advocats demanen el màxim de col·laboració de Mossos d'Esquadra", perquè només hi havia Mossos.

"Acarnissament" 

Però el director de l'Oficina de Drets Civils i Polítics assenyala també que "s'han vist massa imatges i sentit massa testimonis" sobre l'existència "d'acarnissament". "Una cosa és utilitzar la força per dissoldre o per detenir quan es considera que hi ha un delicte, per evitar un dany superior, i una altra és quan una persona ja està a terra o ja detinguda o marxa del lloc on han tingut lloc aldarulls i se la segueix picant. Això no és acceptable", afirma. "També hem vist casos de persones detingudes que se les ha seguit picant o se les ha sotmès a algun tipus de vexació, com fer-les agenollar, arrossegar-les per terra i aquest tipus de coses que no són acceptables".

"I també hem vist casos de persones a les que se'ls ha pres una estelada o, també la Guàrdia Civil, que ha fet escorcolls a persones que anaven pel carrer o sortien del tren, o que anaven en un cotxe i els han aturat en un control i els han demanat si eren independentistes o no". Majó parla de tot això com a fets preocupants que tenen una "connotació que té a veure amb actituds de la policia més que amb la tècnica".

"Els casos sobre els quals hi ha imatges són més cridaners", afirma i en concret assenyala que els va anar a veure l'Arnau, el noi detingut i deixat anar poc més tard per la policia espanyola a Via Laietana, i que l'havien fet agenollar amb un cop de porra a la cama, que els va explicar que "a un amic seu li havia passat el mateix, però com que no el van gravar va passar desapercebut". 

El que s'ha vist en imatges es pot extrapolar una mica a l'actitud de la policia, afirma Adam Majó, que també recorda el cas de Laura Solé, que té a veure amb la identificació de policies que busquen l'aparença de manifestants i que poden actuar com es veu en aquestes imatges.

Majó assegura que "si tinguessin constància que algun d'aquests policies de paisà han iniciat incidents, aleshores seria més greu", però afegeix que no en tenen, ni testimonis ni proves gràfiques.

L'ODCiP compta amb un Consell Assessor, a través del qual ha recollit un centenar de queixes "molt ben argumentades", que "a banda de les que han sortit a la premsa en tenen moltes més petites, però significatives, sobre escorcolls molt agressius, amb insults, per manera de vestir, per edat, amb preguntes ideològiques, que són greus perquè creen un estat de por i de desconfiança entre la població", explica el seu director, que manifesta confiança amb la informació i el treball que fan entitats com el Centre Irídia per la Defensa dels Drets Humans o associacions de periodistes com el Grup Barnils.

El que ha passat amb els mitjans de comunicació li sembla particularment greu per diferents motius. Perquè mai en cap altre conflicte hi havia hagut tants periodistes ferits com ara, tenint en compte que mai havien anat tan ben identificats; perquè això demostra que hi ha voluntat de fer callar els testimonis i perquè és un símptoma sobre el mal us i "descontrol" en la utilització de la força.

No temen una reacció policial corporativista?

A la pregunta sobre els efectes no desitjats que pugui tenir a Mossos d'Esquadra l'obertura d'expedients o l'aplicació de sancions, Adam Majó reconeix que "no és fàcil" i fa una crida "a la gent que critica alegrement al conseller Miquel Buch a fer l'esforç de posar-se en el seu lloc". El seu discurs, en la seva opinió, ha tingut "una evolució positiva": "de tancar files completament amb els cossos policials a dir que s'estudiarien els casos, hi ha una evolució". "Ja voldriem que aquesta evolució també la fes el ministeri de l'Interior", precisa. 

"Totes les professions són corporativistes arreu del món però els policies ho són especialment", constata Majó d'altra banda.

Revisions d'actuacions, expedients o sancions "són mesures que a curt termini resulten difícils de prendre per part dels responsables d'Interior, però a la llarga acaben portant una millor percepció general del cos i repercutint positivament en la policia. Cap policia vol tenir la sensació que la societat no la valora o l'aprecia prou. Han de ser auto-exigents per a que la gent apreciï la feina que fan", insisteix Majó. "Un mal us o una mala gestió de l'ordre públic, amb un excés en la utilització de la força el que fa no és accelerar la solució del problema, sinó incentivar molt més els aldarulls", argumenta, i posa com a exemples del que cal evitar intervencions "excessives" com les que es van dur a terme a  l'aeroport o la càrrega que es va fer davant la seu d'Òmnium Cultural, que va sorprendre a tothom. "Van agreujar el problema en comptes de mitigar-ho, i amb això no exculpo a qui va cremar contenidors o llançar rocs".

Cal expulsar policies del cos?

La CUP va demanar al Parlament l'expulsió de determinats agents del cos de Mossos d'Esquadra. El director de l'ODCiP respon dient que aquest cos té un reglament disciplinari i que "si es detecten casos  en què la vulneració" de les normes "la sanció implica expulsió, que se'ls expulsi", però que des de la seva oficina no han d'assenyalar quines mesures ha de prendre Interior. "El que volem es que siguin rigorosos en la revisió de les actuacions i també en les conseqüències que se'n derivin".

Amb la BRIMO què cal fer?

"Que una policia que es vol integral tingui una unitat especialitzada en qüestions d'ordre públic em sembla raonable". "Cal que existeixi una unitat d'aquest tipus, precisament perquè la intervenció en ordre públic és especialment delicada, perquè afecta drets fonamentals i perquè es posa en joc la integritat física tant dels agents com dels manifestants, moltes vegades, és lògic que hi hagi una unitat professional i especialitzada en això", opina, però precisa que a més de garantir  proporcionalitat, congruència i oportunitat de la força física, han de fer "us de la mínima força indispensable". 

Ultres a la policia?

Adam Majó recorda els episodis que han tingut lloc amb grups ultradretans i assegura que "el problema de la infiltració de la ultradreta a les policies és mundial". "Bàsicament, en general la gent d'esquerres no vol ser policia i la gent de dretes té més tendència a ser-ho", encara que hi hagi de tot, adverteix.

"A tot arreu del món hi ha més gent de dretes i d'extrema dreta que vol ser policia que la que té valors democràtics i d'esquerra progressista, això és un fet. La diferència és que hi ha llocs on això és considera un problema, com Alemanya, i per tant es prenen mesures molt dures contra qualsevol mena de connivència entre la policia i l'extrema dreta, i es persegueix internament qualsevol actitud d'aquestes, i a l'altre extrem, com crec que passa a l'Estat espanyol, que es considera normal i s'ha normalitzat que la policia i l'extrema dreta tinguin, com a mínim, complicitat ideològica, i ja no diré a altres nivells", remarca.

"Que a les manifestacions de la ultradreta es treguin banderes de la Guàrdia Civil, que els facin homenatges, o que a llocs on se sap que voten els membres d'un 'Casa Cuartel' es voti a VOX de manera desmesurada, aquest tipus de símptomes de connivència entre la ultradreta i els cossos policials a l'Estat espanyol es consideren normals o inevitables". "Crec que a Catalunya estem en el primer dels casos i es considera que això s'ha d'evitar", valora Majó, tot i que admet que "no s'ha aconseguit prou" i que "s'ha de ser més curós en eliminar qualsevol mena de confraternització o de connivència entre la policia i l'extrema dreta".

Tot i així, el director de l'ODCiP opina que "probablement, en un moment es va voler córrer massa amb la implantació de Mossos i això va rebaixar el nivell d'exigència", encara que pensa que ara hi ha molta demanda i s'està fent bé.