ERC articula una nova etapa a Barcelona, un any després de la fallida entrada al Govern de Collboni
Esquerra Barcelona mira de refer-se del fiasco al congrés regional del 2024, que havia de ratificar l'entrada dels republicans al Govern municipal del PSC, després que l'impacte d'aquell episodi ha fet caure l'anterior Executiva amb la victòria dels crítics, i ha enterrat qualsevol opció de formar part de l'Executiu de la ciutat
Barcelona--Actualitzat a
El 13 de juny de l’any passat, la militància d'Esquerra Republicana de la ciutat de Barcelona estava convocada a l’Orfeó Martinenc, situat a l’avinguda Meridiana, per votar el pacte de Govern que ERC havia assolit amb el PSC de l'alcalde de la capital catalana, Jaume Collboni. L’acord amb els socialistes preveia un programa de Govern “conjunt i progressista", que incloïa un principi d'acord per a la nova composició de l'Executiu barceloní. Els cinc regidors i regidores comandats per Elisenda Alamany -cap de files del grup municipal i ara secretària general d'ERC- havien d'assumir els àmbits de joventut, turisme i drets socials.
Un any després d'aquell preacord, i en ple mig mandat municipal dos anys després de les eleccions de 2023, Esquerra continua a l'oposició i, de fet, els republicans han descartat definitivament l'entrada al Govern municipal, tal i com ja li ha notificat Alemany a Jaume Collboni. L'impacte d'aquell episodi -en què un auditori desbordat, per una militància molt crítica amb el preacord amb el PSC, va provocar la suspensió del congrés- i els seus efectes, encara són presents a la regional d'ERC després que el sector crític sorgit "de les cues d'accés a l'Orfeó Martinenc", segons una de les seves fundadores, s'imposessin a la candidatura continuista amb la nova presidenta Creu Camacho al capdavant.
El terrabastall de l'Orfeó Martinenc
I és que el terrabastall que va sacsejar fa gairebé un any a la Federació de Barcelona d'ERC va ser de gran magnitud. La convocatòria de l'Orfeó Martinenc ja va arribar envoltada de polèmica. Part de la militància va denunciar que el procés s’havia fet sense seguir els estatuts del partit, per la poca antelació amb què es va comunicar i perquè la decisió no es va sotmetre al vistiplau previ de la direcció nacional –que en aquell moment comandava la secretària general, Marta Rovira, per la dimissió del president del partit, Oriol Junqueras, feia pocs dies-, com establia el reglament intern. En aquell moment, Esquerra estava immersa en les negociacions per a la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, i el trencament entre Marta Rovira i Oriol Junqueras era total.
La mobilització per assistir a la jornada va ser massiva, fins al punt que la comissió organitzadora la va suspendre amb l’argument que “no es podia garantir el dret a informació i a vot de tothom”. Aquesta resposta multitudinària de la militància a la convocatòria va ser llegida com un rebuig contundent de les bases al preacord amb el PSC. Alamany, però, ho va atribuir a “coses estranyes”. I tot i que es va anunciar que es buscaria una nova data i ubicació per refrendar el pacte, un any després no han subsistit ni el pacte amb els socialistes ni la direcció de llavors encapçalada per Eva Baró: aquell episodi va marcar un punt d’inflexió en la federació de Barcelona d'Esquerra.
Com molts militants, vam viure aquell congrés amb indignació per la falta de participació interna”
“Com molts militants, vam viure aquell congrés amb indignació per la falta de participació interna”, recorda Miquel Colomé, actual portaveu d’ERC Barcelona. “Ara és imprescindible que la militància decideixi el rumb estratègic del partit a Barcelona”.
La victòria dels crítics obre una nova etapa
Aquest episodi va obrir la porta a una nova etapa. El sector crític, articulat al voltant de la candidatura 'Dignitat Republicana', va néixer —segons explica Colomé— “amb l’objectiu de recuperar el protagonisme i la il·lusió de la militància d’ERC a Barcelona”. Liderats per Creu Camacho i el mateix Colomé, aquest sector va defensar la necessitat de trencar amb les ambigüitats estratègiques i impulsar una proposta republicana autònoma, allunyada del Govern de Jaume Collboni.
La nova direcció de 'Dignitat Republicana', que va guanyar de manera ajustada, va posar fi al lideratge d’Eva Baró, al capdavant de l’anterior Executiva local, i defensora de l’acord amb el PSC. Aquest relleu ha suposat una reconfiguració estratègica i discursiva d'ERC a Barcelona a nivell de partit, que caldrà veure com casa amb l'acció del grup municipal a l'Ajuntament. L’objectiu de la nova Executiva de la Federació barcelonina: reforçar la coherència ideològica d’ERC i marcar distància amb el Govern socialista, especialment en àmbits com l’urbanisme, la seguretat o la gestió del turisme, on les discrepàncies han estat evidents.
“Volem que el partit sigui l’eina més útil als militants i a la ciutat per poder remuntar electoralment i guanyar les eleccions municipals del 2027”, resumeix Colomé. Pel que fa a les diferències ideològiques amb l’anterior direcció, prefereix mirar endavant: “Ara cal posar els valors republicans al centre”.
Volem que el partit sigui l’eina més útil als militants i a la ciutat per poder remuntar electoralment i guanyar les municipals del 2027
Tot i les reiterades temptatives per part de l’equip de Collboni per incorporar ERC al cartipàs, la federació de Barcelona ha deixat clar que no hi ha voluntat de formar part de l’Executiu barceloní amb el PSC. Malgrat això, els socialistes han decidit donar als republicans la consideració de “soci preferent”. Això s’ha traduït en la cessió de dues figures de comissionats: un de política lingüística i un altre de rehabilitació. Es tracta de dues àrees on s’han assolit acords polítics durant els últims mesos, i que ara comptaran amb estructures de seguiment compartides entre els dos partits. És una fórmula que permet visualitzar una certa col·laboració institucional, malgrat el rebuig explícit d’ERC a entrar al Govern.
La independència municipal
A ERC s’ha obert un debat de fons sobre el paper del partit a les grans ciutats i, en particular, a Barcelona. Els sectors crítics que avui lideren la Federació consideren que la capital del país no pot ser un escenari subordinat a l’estratègia nacional, ni una moneda de canvi en negociacions de més abast. Cal recordar que a finals del 2021 es va imposar des de la direcció nacional al grup municipal d'ERC –llavors comandat per Ernest Maragall- la votació dels pressupostos de la llavors alcaldessa Ada Colau, tot i ser-ne contraris. El canvi del vot negatiu a positiu en els comptes municipals del 2022 es va forçar per aconseguir el suport dels Comuns al pressupost de la Generalitat que comandava el republicà Pere Aragonès.
El posicionament de la nova Executiva barcelonina genera algunes discrepàncies amb la direcció nacional -de la qual Oriol Junqueras va recuperar les regnes amb el seu retorn a la presidència- més inclinada a l'entrada al Govern. ERC ho va intentar primer amb Junts fa dos anys, amb qui ERC va firmar l'acord postelectoral per formar part del Govern de Xavier Trias, i que va ser frustrat en l'últim minut per l'accés de Collboni a l'alcaldia amb els avals de Barcelona en Comú i el PP. I després amb el PSC, amb el preacord frustrat a l'Orfeó martinenc fa un any. Tot i les divergències, un dels homes forts de l'Executiva de Junqueras admet que "les decisions finals respecte a la política municipal de Barcelona estan en mans de la Federació", tot recordant que la barcelonina és segurament la Federació "amb un perfil propi més accentuat i unes dinàmiques internes que no sempre encaixen amb les del context nacional".
Volem que sigui la militància qui decideixi la relació amb el PSC
“Volem que sigui la militància qui decideixi la relació amb el PSC”, insisteix d'altra banda Colomé des de l'Executiva de Barcelona. “ERC ha de ser un partit radicalment democràtic. La militància ha de tenir veu i vot en les decisions estratègiques. Durant les properes setmanes iniciarem un procés perquè les bases puguin votar el rumb estratègic del partit a Barcelona”.
Relacionado con este tema
Reptes de futur per a ERC
Amb aquest panorama, el futur d’ERC a Barcelona es presenta obert però ple de reptes. L’objectiu a curt termini és consolidar una alternativa “republicana i d’esquerres” que es presenti com a veritable oposició al model de ciutat de Collboni, sense deixar espai al relat de Barcelona en Comú ni a la penetració creixent del PP i Vox en determinats barris. A llarg termini, la mirada està posada en les eleccions municipals del 2027, on ERC vol arribar forta. "Tenim un Grup Municipal, liderat per l'Elisenda Alamany, que està fent bona feina. Els militants d’ERC a Barcelona han decidit que lideri la Federació sigui la Creu Camacho i el seu equip, i de la mateixa manera escolliran la llista del 2027", assegura Colomé.
Tenim un Grup Municipal, liderat per l'Elisenda Alamany, que està fent bona feina. Els militants d’ERC a Barcelona han decidit que lideri la Federació sigui la Creu Camacho i el seu equip, i de la mateixa manera escolliran la llista del 2027
Aquest gir estratègic, però, no es pot entendre sense tenir en compte les tensions internes més àmplies que sacsegen el partit. El cas de la Federació de Barcelona n’és un exemple paradigmàtic: un territori clau, amb una militància mobilitzada, que ha decidit emprendre un camí propi, de vegades en contradicció amb la direcció nacional. Aquesta dinàmica no és exclusiva de la capital; en altres ciutats i regions també s’han començat a articular discursos que reclamen més descentralització i autonomia dins d’ERC. Tot i que Barcelona és de les poques federacions on han concorregut dues candidatures contraposades, ja que la majoria de territorials han optat per llistes de consens de les diverses sensibilitats, en els respectius congressos de renovació.
El que ha passat a Barcelona pot esdevenir, doncs, un precedent important. D’una banda, posa en relleu els límits de l’estratègia pactista en determinats contextos; de l’altra, mostra la capacitat de la militància per revertir decisions de la direcció i recuperar el control polític d’una Federació. Tot plegat, en un moment en què Esquerra Republicana, després d’un cicle electoral difícil i d’una pèrdua sostinguda de suports, busca redefinir-se i rellançar-se com a projecte polític. Amb l’horitzó de les properes eleccions catalanes i municipals en el punt de mira, el cas de Barcelona servirà com a termòmetre del tipus de partit que vol ser ERC.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.