ERC demana al Govern espanyol que desclassifqui tots els documents secrets sobre l'espionatge amb Pegasus

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha demanat al Govern espanyol que desclassifiqui tots els documents secrets sobre l'espionatge amb Pegasus, també els relacionats amb l'espionatge a l'eurodiputada Diana Riba i el president del grup d'ERC al Parlament, Josep Maria Jové. De la desclassificació d'aquests arxius en depèn la declaració com a imputada de l'exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència, Paz Esteban, que dilluns es va negar a declarar davant del jutge esgrimint la llei de secrets oficials. 

En una roda de premsa aquest dimecres des del Parlament de Catalunya, Jové ha assegurat que "és el moment de descalssificar els documents perquè els nostres advocats puguin fer les preguntes pertinents als imputats". El republicà ha recordat que dijous es va conèixer que, per primera vegada, s'han imputat tres directius de l'empresa israeliana NSO -proveïdora de Pegasus- per una causa que afecta reperesentants polítics, concretament en el marc de la querella presentada per Jové i Riba. 

La petició es farà a través d'una bateria de preguntes registrades al Congrés. Al mateix temps, Jové ha reclamat al Govern espanyol que es modifiqui la llei de secrets oficials i del CNI, "tal com demanava el Defensor del Pueblo".

Jové creu que la negativa del Govern espanyol de no desclassificar aquests documents "està posant en un greu problema a l'exdirectora del CNI, que diu que no ens va espiar, però la jutgessa i l’Audiència de Barcelona que està instruint la querella diuen que hi ha indicis". "En el moment de declarar, l'exdirectora del CNI s'escuda en la llei de secrets oficials", ha assenyalat Jové, i això no la permet defensar-se. 

Aquesta és la segona causa en què Esteban ha de declarar com a investigada, després de la que té oberta al jutjat 29 per la denúncia interposada per l’expresident de la Generalitat Pere Aragonès pel mateix motiu. En aquella ocasió, Esteban es va acollir al mateix precepte legal però va defensar la legalitat de l’espionatge, que comptava amb l’autorització pertinent del Tribunal Suprem, i que va ser reconegut oficialment pel govern espanyol.

En la causa d'Aragonès, el Consell de Ministres va aprovar desclassificar la documentació secreta sobre l'espionatge del telèfon del president de la Generalitat amb el programa Pegasus per part del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI).  

El diputat d'ERC i portaveu en matèria de lluita antirepressiva, Joan Ignasi Elena, ha reclamat al Govern espanyol que es trenqui la obstaculització de la veritat, "que mina els fonaments de la llibertat i la democràcia". "És fonamental que el Govern espanyol demostri en fets si té una voluntat ferma, certa i decidida de fer net. Volem saber quines van ser les raons que van portar l'Estat a espiar independentistes, advocats i periodistes", ha defensat. 

Un jutjat investiga per primera vegada la Guàrdia Civil 

Cal recordar que el jutjat d'instrucció número 2 de Barcelona va admetre a tràmit la setmana passada la querella criminal presentada per cinc empresaris i desenvolupadors tecnològics contra ex alts càrrecs del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), la Guàrdia Civil i les empreses fabricants del programari espia Pegasus i Candiru.  

Aquesta acció legal, coordinada per l’associació de víctimes Sentinel Alliance, destaca per ser la primera que demana explícitament a la justícia que investigui l'ús de Candiru, un programari espia d'alt impacte del qual el Govern espanyol no n’ha admès l'adquisició o l’ús fins ara. També serà el primer cop que la justícia investigui a la Guàrdia Civil per l'ús d'aquests programes espia.  

Un front obert amb Israel 

Així mateix, els republicans han instat el president espanyol, Pedro Sánchez, a demostrar la seva "afrenta oberta" amb Israel, després d'haver aprovat l'embargament d'armes, i reconèixer que Pegasus és, de fet, una "arma de guerra". "A ningú se li escapa que l'Estat espanyol té un front obert amb el govern d’Israel", ha dit.