ERC, EH Bildu i BNG demanen desclassificar la informació del cop d'estat del 23-F

ERC, EH Bildu i el BNG demanen que es desclassifiqui la informació del cop d'estat del 23 de febrer del 1981. Per això, els tres grups del Congrés dels Diputats han presentat aquest dilluns una Proposició no de llei a la Mesa de la cambra baixa espanyola en aquest sentit.

Els partits defensen que "continuen sense fer-se" els "canvis legislatius necessaris" per desclassificar aquests documents i poder "aclarir els fets", un cop ja han passat quaranta anys de l'intent d'enderroc de la democràcia estatal. Apunten que noves informacions "apunten a la vinculació de l'aleshores cap de l'Estat", Joan Carles de Borbó. Després de la "versió oficial" del que va passar, hi ha fets coneguts a posteriori que "qüestionen la visió edulcorada" de la transició, sostenen.

Davant d'aquestes informacions i atès el temps transcorregut, els tres grups consideren que "ja no hi ha justificació" per no conèixer "amb detall" qualsevol document "significatiu" en mans de l'Estat. L'objectiu ha de ser d'aportar "llum i taquígrafs" a aquells fets.

"Cal conèixer tots els noms dels militars implicats en l'intent, no només els caps de turc condemnats, la trama civil directa i indirecta del cop, també els contactes amb partits que acceptaven un govern de concentració com a mal menor, disposats a col·laborar amb ell", afirma l'exposició de motius de la proposició.

Els grups també veuen "necessari reconstruir les connexions existents amb tercers països", així com "la seva tutela sobre els esdeveniments". I també reclamen que cal "aclarir el paper de la Casa Reial, les seves intencions veritables i el seu paper central a la trama".

Critics amb la Llei de Secrets Oficials

Els tres grups també aprofiten el text per criticar la Llei de Secrets Oficials del 1968, reformada deu anys més tard. Lamenten que es tracta d'"una legislació franquista generadora d'opacitat, indefensió i, sobretot, desmemòria, que de manera inexplicable no ha estat encara adaptada als temps d'una societat democràtica".

Les memòries de Tejero

La Proposició no de llei dels tres grups arriba just després que Antonio Tejero, qui fou tinent coronel de la Guàrdia Civil en el moment dels fets, assenyales la possible implicació del rei emèrit amb el cop d'estat. El cap visible del 23-F ha declarat en les seves memòries, segons publica El Español: "Jo al rei Joan Carles el vaig veure fotut. Ell tenia preparat amb Armada [general Alfonso Armada] un Govern al seu gust. Però calia un militar que donés el cop. Aquest vaig ser jo".