Esquerra Republicana de Catalunya actualitza aquest cap de setmana el seu full de ruta amb la vista posada en "l’horitzó 2030 a curt termini i 2040 a mitjà termini", segons explica la portaveu del partit, Marta Vilalta. Uns 1.200 militants del partit s’han inscrit en la Conferència Nacional que els republicans celebraran a la Farga de l’Hospitalet de Llobregat. Els assistents votaran la nova ponència, on el partit insisteix en l'aposta per la negociació per fer possible l'autodeterminació. Ara bé, Esquerra també hi preveu "accions de desbordament democràtic" i "desobediència política i social" si fracassa la taula de diàleg amb l'Estat. Tot i això, el text no concreta quins poden ser aquests actes. El document de la ponència, 'Escrivim el futur republicà', ha estat debatut i esmenat en els congressos territorials, a excepció del de la Catalunya Nord que no s’ha pogut celebrar. ERC es fixa aquest horitzó entre el 2030 i el 2040, però sosté que no posa terminis a la independència, perquè cal assolir-la "el més aviat possible".

La direcció d’ERC es mostra satisfeta per "l'alta participació", que segons la seva portaveu demostra que "som una organització política viva, forta i cohesionada". Vilalta també ha volgut recalcar que aquesta Conferència Nacional es vol emmarcar en el "context polític que situa ERC com a primera força del país, tant en l’àmbit municipalista, com pel lideratge que suposa exercir la presidència de la Generalitat que ostenta Pere Aragonès". "Volem plasmar aquesta força i lideratge", assegura Vilalta.

La ponència marc combina "estratègia política i proposta de país". I en aquesta línia, la Conferència Nacional inclou dues taules rodones "amb propostes de país i per continuar el camí cap a la República". Tot plegat emmarcat en un full de ruta basat en "sumar complicitats, buscar una estratègia compartida de l’independentisme, picar pedra, insistir i persistir per aconseguir votar l’autodeterminació en un referèndum efectiu i reconegut i per acabar amb la repressió", assegura Vilalta. I a la vegada "plantejar una proposta del mentrestant basat en les grans transformacions que necessita Catalunya ara mateix".

512 esmenes parcials debatudes i una esmena a la totalitat

El conjunt de la militància ha presentat 512 esmenes a nivell territorial, però la major part -unes 400- han estat transaccionades amb la ponència oficial "amb aportacions positives o detalls que no s’havien tingut en compte en aspectes sectorials", explica la direcció. En queda alguna de viva que es preveu resoldre en la recta final. Els congressos territorials també han tombat totes les esmenes a la totalitat presentades, a excepció de la de la Catalunya Nord, que s’haurà de votar ja que ha estat admesa com a conseqüència de no realitzar-se el debat en aquest territori. No és previsible que s’aprovi i la direcció preveu una Conferència Nacional de força tranquil·litat: "la majoria d’esmenes han avalat el plantejament de fons de la ponència i l’únic que plantegen és reforçar i completar algunes posicions en què tots hi estem d’acord", asseguren.

De les més de 500 esmenes, 61 van ser acceptades literalment per la comissió redactora i 380 més van ser transaccionades amb la persona esmenant, així que el text final recull més de 400 aportacions de la militància. A més, 11 van decaure per temes de forma i 59 van ser retirades, segons ha explicat el vicesecretari general de Prospectiva i Agenda 2030 i coordinador de la ponència, Raül Romeva.

Per sectors, medi ambient i energia ha estat l’àmbit sectorial amb un major nombre d’esmenes, seguit del de política territorial. Per exemple, situant com un dels reptes fonamentals del país els propers anys una reducció substancial de consum energètic per tal d’arribar a unes emissions netes zero l’any 2050. La idea de la "Catalunya sencera" també ha rebut el reforç de les aportacions de la militància, que ha reclamat poder assolir "un nivell de connectivitat territorial que permeti treballar i viure al món rural" i que les oportunitats que generen les noves tecnologies "arribin a tothom sense diferències per qüestió d’ubicació territorial". A més, s’ha instat a prendre mesures imprescindibles per acabar amb les desigualtats entre territoris com "dotar de recursos les escoles rurals". L’ànima municipalista de la formació també s’ha manifestat a l’hora de remarcar la importància de "dotar de més competències i finançaments als municipis, com a institució més propera a la ciutadania".

L’aposta per atendre la salut mental de la població i per "augmentar els serveis de titularitat pública i reduir el pes de les empreses privades en la prestació de serveis sanitaris en tots els seus àmbits", o l'aposta pel nou Pacte Nacional per la Llengua han estat altres de les aportacions recollides a la ponència marc.

El programa dels dos dies

La Conferència Nacional d’ERC començarà dissabte a les 10 del matí amb la inauguració a càrrec de la secretària general, Marta Rovira, de forma telemàtica des de Suïssa i després que es faci la proposta, votació i constitució de la mesa de la Conferència Nacional. També farà la seva intervenció a la militància el coordinador nacional del partit i president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha avançat la seva participació pel seu viatge d’última hora de diumenge a La Palma per participar en la Conferència de presidents. Dissabte també es farà la taula rodona sobre resolució de conflictes polítics amb el títol 'Quins reptes presenta l'estratègia de resolució de conflcites polítics?'. A més de Rovira hi participarà el coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi; el president nacional del Sinn Féin, Declan Kearney; i Andy Carl, fundador de Conciliation Resourses, expert i mediador internacional, serà el moderador. La primera jornada conclourà amb el debat i votació de les esmenes que quedin vives i de l’esmena a la totalitat que es manté activa.

Pel que fa a diumenge, la jornada començarà amb la segona taula rodona dedicada a les polítiques i la gestió basades en les "transformacions republicanes" amb el títol ‘Transformar el present per construir el futur’. Hi participaran Tània Verge, consellera d'Igualtat i Feminismes; Francesc Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat; Chakir El Homrani, diputat al Parlament i exconseller de Treball, Afers Socials i Família; Meritxell Serret, diputada al Parlament i exconsellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació; Anna Barnadas, secretària d'Acció Climàtica de la Generalitat; Ernest Maragall, president del Grup Municipal d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Barcelona i diputat al Parlament; i moderat per Raquel Sans, diputada al Parlament de Catalunya.

Posteriorment el programa inclou la intervenció de la secretària general adjunta, Marta Vilalta. La cloenda de la Conferència Nacional, després de la votació definitiva de la ponència marc, anirà a càrrec del president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras i acte seguit es farà la cloenda del 90 aniversari del partit i el lliurament d’insígnies de plata als membres del partit amb 25 anys de militància, amb les intervencions de Josep Maria Jové i Joan Tardà.

La proposta de Ponència Nacional 'Escrivim el futur republicà' que s’acabarà de debatre dissabte i es votarà diumenge configura "el GPS polític, social i nacional" del partit i situa la independència de Catalunya com un "camí irreversible", alhora que constata que la República catalana és "imprescindible per poder ajudar la gent i fer una societat millor", assegura la direcció dels republicans.

El text detalla el conjunt de polítiques públiques que han de guiar la governança del país en la propera dècada, assumint que la independència "és un mitjà per a aconseguir les millors eines" per a desenvolupar-les, però "no una excusa per a no posar-les en pràctica" amb les eines existents a cada moment. "Tenim clar què volem, per què ho volem, per a què i com ho volem fer", assegura Romeva.

Negociació, desobediència i desbordament democràtic

La ponència assenyala "la confrontació democràtica a la taula de negociació, acompanyada dels grans consensos de país, de les mobilitzacions transversals i les polítiques republicanes com els pilars en la construcció de la República catalana". Considera que "la millor manera de resoldre el conflicte polític és a través d’un procés de negociació amb l’Estat que permeti confrontar les idees democràticament". Així, defensa que la millor confrontació democràtica és la taula de negociació, acompanyada de la capacitat de seguir revitalitzant el moviment social, ampli i transversal a favor de la independència i d’enfortir els grans consensos de país sobre la resolució del conflicte: amnistia i referèndum d’autodeterminació. En aquest sentit, els republicans consideren que l'aposta per la negociació és fonamental per ampliar el coneixement i complicitat internacional a la causa de la República catalana.

Alhora que reafirma l’aposta per la negociació amb l’Estat, la ponència defensa que cal seguir construint alternatives per afrontar l’embat democràtic que permeti guanyar la independència del país, en cas que la negociació no doni els resultats esperats. "No renunciem a cap instrument democràtic que ens permeti decidir el nostre futur col·lectiu per arribar a la República catalana, des d’accions de desobediència política i social, a accions de desbordament democràtic per a fer possible el dret a l’autodeterminació", apunta el text.

La proposta de ponència subratlla que el moviment independentista ha constatat en els darrers anys un seguit d’aprenentatges que han de servir per assolir l’objectiu de fer de Catalunya un estat independent: que la força de la mobilització i els vots, com la viscuda l’1 d’octubre, "desborda qualsevol capacitat coercitiva" de l’Estat, i que l’Estat espanyol "està disposat a exercir repressió judicial, econòmica i policial, presó, persecució política i instrumentalització mediàtica". També la necessitat d’ampliar els consensos existents, com l’autodeterminació i l’amnistia, i construir-ne de nous, així com treballar per fer créixer les complicitats a nivell internacional i amb tots els agents econòmics i socials del país, amb l’exercici d’un model de "governança republicana". El document també qualifica d’"imprescindible" el món municipal per tal de seguir acumulant força i generant les condicions necessàries en el camí cap a la República Catalana.

Transformació social, verda, feminista i democràtica

En l’àmbit de la gestió i del dia a dia, el text de la ponència detalla les polítiques que desenvoluparà Esquerra Republicana durant la propera dècada per a "la transformació social, verda, feminista i democràtica del país", assumint que s’han de superar les limitacions competencials actuals i que només l’assoliment de la plena sobirania permetrà aplicar-les amb plenitud. "El model de República catalana i de país que volem pel 2040, i més enllà, es fonamenta en una base sòcio-econòmica que garanteix el dret a l'existència, la igualtat d'oportunitats i una prosperitat compartida", resumeix Romeva.

En l’àmbit econòmic, el text aposta per frenar l’acumulació de riquesa en poques mans i revertir els índex de pobresa i desigualtat "com a mínim a la meitat" en els propers deu anys, així com per reforçar la progressivitat i el caràcter redistributiu del sistema fiscal. Així mateix, defensa que cal "trencar el marc mental neoliberal" impulsant municipalitzacions de serveis bàsics i empreses públiques per garantir els productes com la llum, el gas i l’aigua, així com democratitzar les empreses, fomentant l’economia social i cooperativa. Tot això, garantint una "visió republicana" de la propietat.

Reforçar l'estat del benestar

Pel reforç de la societat del benestar els republicans proposen garantir l’accés a l’habitatge, augmentar el parc públic, seguir avançant en la regulació del preu dels lloguers, revertir retallades en el sistema sanitari públic i reforçar l’educació pública i la Renda Bàsica Universal, que ja comença a caminar aquesta legislatura. En l’àmbit mediambiental i de lluita contra el canvi climàtic, Esquerra Republicana es proposa desenvolupar un model energètic descarbonitzat, desnuclearitzat, distribuït, democràtic, participat i territorialment cohesionat.

Un altre punt del document és una intervenció pública ambiciosa en el front cultural, amb "la defensa i promoció de la llengua catalana com a eix fonamental de la construcció republicana", amb un únic model d’escola catalana, pública, laica, inclusiva i d’excel·lència. L’"horitzó republicà" que dibuixa la ponència reclama també la democratització de les institucions. En aquest sentit, aposta per erradicar la corrupció, simplificar l’arquitectura institucional, fomentar la democràcia participativa i reforçar la representativitat a les institucions; així com democratitzar la justícia i el poder judicial, garantint un accés igualitari a la carrera judicial que garanteixi un poder judicial divers i inclusiu. I finalment, el text planteja una transformació feminista per a una igualtat efectiva en tots els àmbits, eradicant totes les violències masclistes i empoderant les dones.