Público
Público
coronavirus

ERC retreu al Govern espanyol que amb el segon pacte amb Ciutadans estigui liquidant "l'esperit de la investidura" 

La formació republicana repeteix per segona vegada el 'no' a la pròrroga de l'estat d'alarma després que l'Executiu estatal hagi tancat amb Ciutadans el pacte per estendre'l 15 dies més. JxCat també dona la seva negativa i apunta que "el coronavirus ha accelerat crisis que ja existien". La CUP denuncia la "lògica autoritària i recentralitzadora" i l'excés de control policial.

Gabriel Rufián en el Congreso de los Diputados
El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián. / EFE pool

públic

El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha retret al Govern espanyol que hagi pactat per segona vegada amb Ciutadans per aprovar l'extensió de l'estat d'alarma i ha apuntat que amb això s'emporten per davant "l'esperit de la investidura". La formació independentista estava disposada a subscriure un acord polític per donar els seus vots a canvi de cinc demandes, ha dit Rufián, entre les quals la corresponsabilitat entre l'Estat i la Generalitat en la gestió de la crisi, l'aprovació d'una prestació per les famílies que han de tenir cura de menors i l'ús del romanent per part dels Ajuntaments. Finalment, però, el Govern espanyol va tancar un acord amb Ciutadans a canvi que l'extensió fos per 15 dies -l'Executiu proposava un mes- i impliqués l'aturada de la taula de diàleg amb Catalunya, un punt del qual ha informat Ciutadans però que el Govern espanyol no ha confirmat.

"Tots hem fracassat. Els que ho saben i els que encara no", ha afirmat Rufián, que ha acusat el PSOE de "donar números a l'extrema dreta" i a Podem de pactar amb forces "reaccionàries i recentralitzadores". "Juguen a convèncer per defecte i no per consens, i això és xantatge. La dreta sempre compra més barat", ha reblat.

"Nosaltres volíem subscriure un acord polític amb el Govern que servís per ara i per demà", ha dit Rufián

El portaveu ha lamentat que quan fa 15 dies van donar el seu primer 'no' a l'extensió, van proposar maneres de revertir-lo. Aquest dimecres, però, es podria estar reafirmant "de forma definitiva" la negativa del Govern a negociar res amb ERC, ha dit. "Nosaltres volíem subscriure un acord polític amb el Govern que servís per ara i per demà. En política no es pot viure cada 15 dies", ha afegit.

Per la seva banda, la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, ha reafirmat el 'no' de la seva formació a la pròrroga i ha subratllat que el concepte de cogobernança, utilitzat per l'Executiu de Pedro Sánchez, és "incompatible amb l'existència d'una autoritat única" com la que hi segueix havent tot i les reiterades demandes de les forces autonòmiques per recuperar les competències. "Semblava que hi havia voluntat d'escoltar", ha afirmat, però ha lamentat que les decisions sembla que retornen l'Estat a "èpoques preestatutàries". "Li tornem a dir que no perquè ens tornen a negar el dret a decidir com gestionar l'emergència sanitària a Catalunya".

Borràs ha acusat el Govern de Sánchez de "pactar com mai però governar com sempre" i ha apuntat que el coronavirus està "accelerant crisis que ja existien". "Estan instal·lats en el 'no' quan parlen amb nosaltres", ha lamentat.

"Pactar dues vegades amb Ciutadans pot ser casualitat, però tres pot ser la nova normalitat que tant pregonen", ha advertit la portaveu.

La CUP, d'altra banda, ha reiterat el 'no' a la pròrroga per tres raons principals, segons la portaveu, Mireia Vehí. En primer lloc, per no ser l'única opció que permet el control de la població davant una emergència sanitària, donat que hi ha lleis ordinàries que ho permeten. En segon lloc, per mantenir-lo, tot i la millora de les dades epidemiològiques, "amb una lògica autoritària i recentralitzadora". Per últim, per impulsar en el seu marc mesures socials "de caritat", enlloc d'apujar impostos a les multinacionals o grans fortunes, entre d'altres.

Vehí ha acusat al Govern espanyol d'un excés de control per part de les forces policials: "La respressió respon a la contenció dels pobres". "L'estat d'alarma no pot passar per davant les drets col·lectius dels pobles", ha conclòs.