Público
Público

Esclata la tensió entre els bombers i Interior després d'una dècada de precarietat i retallades

L’Administració ofereix la contractació de 1.000 nous bombers en quatre anys, però els sindicats diuen que és "un brindis al sol" que no creuen que s’arribi a aplicar i estudien interposar una denúncia contra el president Torra i el vicepresident Aragonès. A més a més, reprenen la vaga d'hores d'extra.

Publicidad
Media: 5
Votos: 1

Una de les columnes de manifestants, encapçalada per bombers, arriba al Parlament de Catalunya, al Parc de la Ciutadella / J. K.

Els bombers han decidit intensificar les seves mobilitzacions laborals: demà al matí es manifesten a Barcelona, alhora que reprenen la vaga d’hores extra que ja havien assajat la setmana passada en alguns parcs. De fet, els prop de 2.500 bombers professionals de la Generalitat estan cridats a no complir amb les hores extra des de demà fins el proper 10 de gener. També estudien la interposició d’una querella criminal contra el president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès per un presumpte delicte "contra la seguretat dels treballadors". "Estan posant en risc tant als bombers com a la població, ja que hi ha una immensa de parcs tancats arreu del territori i la dotació diària d’efectius està sota mínims" , han explicat representants dels sindicats UGT, CCOO, CATAF, CSIF i COS aquest matí. CCOO, però, es desmarca de la querella. 

La manca de personal és, de fet, la principal denúncia. Així com les consegüents hores extra que han d’assumir. "Ja fem un mínim 102 hores extra l’any i és del tot excessiu", apunta Jaume Martí, bomber i sindicalista de CCOO. "El que volem és que en comptes d’obligar-nos a fer hores extra i pagar-nos-les, contractin directament més plantilla", afegeix. Els bombers professionals fan en conjunt unes 500.000 hores extra, segons dades dels sindicats, les quals es podrien intercanviar amb una contractació directa de més bombers. I és que segons Martí, el leitmotiv de la vaga no és tan el salari individual dels propis bombers, sinó de les condicions materials en les que treballen.

Tanmateix, la pròpia Generalitat reconeix les mancances de personal. El director general del cos de Bombers, Manel Pardo, insisteix que "unes mancances de ja fa 10 anys no són resolubles de la nit al dia", fet pel qual reclama als sindicats "un temps". Uns i altres han mantingut reunions negociadores per signar un nou acord laboral (han fet fins a set trobades, des del setembre) però els sindicats han rebutjat l’oferta de l’Administració. I en què consisteix? La clau de bòbila és la contractació de 1.000 bombers en quatre anys, fet que alleujaria l’estrès actual de la plantilla i faria disminuir les hores extra. Segons Pardo, amb independència del resultat de les negociacions, ja estan enllestint el decret d’Oferta Pública pels 250 nous bombers que pertocarien al 2019, que es presentarà al gener. El cert és que des del 2009 que no s’ha ampliat la plantilla. Però no només no ha crescut, sinó que ha disminuït degut a les baixes i jubilacions produïdes en aquests nou anys.

"El camió més nou ja té 12 anys d’antiguitat", denuncien

Igualment, l’Administració també ofereix la compra de 92 nous camions, a estrenar en dos anys (un llarg termini que es deu, segons la Conselleria, al temps legal que necessita una licitació; així com al fet que alguns camions no estan al mercat i s’han de produir ad hoc). Finalment, ofereixen licitar els contracte de nou material (des de vestuari a eines).

"Són un brindis al sol", contraataca Jaume Martí. "Fa un any ja ens van oferir alguna cosa similar i seguim igual", afegeix. Segons el sindicalista, les dades que ofereix la conselleria no s’ajusten a la realitat. Pel que fa als 250 nous bombers per 2019, ho veuen matemàticament impossible: "L’Escola de Bombers pot assumir 150 formacions, o 200 a molt estirar". Pel que fa als camions, Martí apunta que el vehicle més nou té una antiguitat de 12 anys. I que els més antics (malgrat tenir un ús diari) tenen entre 25 i 30 anys. "O sigui, és evident que cal una renovació urgent".

El material també té la mateixa edat, ja que es compra en fases paral·leles. "Per exemple, quan acudim a accidents de trànsit, tenim eines que no tallen, perquè la fulla ja està rovellada, perquè la xapa i els materials dels cotxes cada vegada són més bons i durs...", explica gràficament Martí. I es queixa que la propera comanda de vestuari arribarà ja caducat. "Clar, tenen la licitació preparada de fa temps, però no la treuen, així que ja la roba consignada ja estarà desfasada", conclou.

En aquest estira i arronsa entre l’Administració i sindicats, el director general replica: "És veritat que s’han acumulat alguns problemes i errors, però es deu tant a la manca de diners com a la pròpia gestió interna que en fa la plantilla". Manel Pardo apunta que, en tot cas, ell té les mans lligades: "La negociació no només és amb la Conselleria d’Interior, sinó amb la d’Economia i Funció Pública". I la consigna pel 2019 és, precisament, "contenció en el pressupost".

Bombers de la Generalitat durant la protesta de novembre davant del Parlament, blindat per agents dels Mossos d'Esquadra. EFE / MARTA PÉREZ.

La protecció de manifestants durant l’1 d’octubre exalta el seu reconeixement

Una contenció econòmica que contrasta amb l’estima social de la que gaudeix el cos de Bombers. No només per la tradicional consideració que hi té la societat com un ‘ofici noble’, sinó especialment per la simpatia despertada en el darrer any a causa del procés independentista. I és que els cordons de seguretat durant la jornada de votació del referèndum de l’1 d’octubre, defensant els manifestants de les càrregues de la Policia Nacional a diversos col·legis de Barcelona, han quedat a la retina d’una part de la societat. I no només el dia 1: també els dies previs es van significar favorablement al referèndum (almenys aquells agents integrats en Bombers per la República), així com durant la vaga general (i «aturada de país») del 3 d’octubre. "Els bombers seran sempre nostres", es podia sentir a les manifestacions.

Els bombers també s’han fet visible en el que fugaçment es va anomenar la "tardor calenta": la darrera setmana de novembre a Catalunya, en la qual es van acumular les vagues sanitaris, d’educació i de funcionariat administratiu. La fotografia dels bombers vestits amb cascos i roba antifoc protestant a les mateixes portes del Parlament, enfrontant-se als Mossos d’Esquadra (pertanyents laboralment a la mateixa Conselleria d’Interior), amb cops de porra i un detingut... Sens dubte els ha fet augmentar l’aureola de lluita. "Sí que és possible que els bombers haguem guanyat una estima popular que no sembla estar corresposta amb les condicions laborals i materials", explica Marc Ferrer, membre de Bombers per la república (una sectorial de l’ANC).

Els bombers voluntaris són quasi el 50% a Catalunya

Els bombers, de fet, no s’entenen sense mirar enrere. Nascuts fa devers 150 anys, es mouen entre diverses models de gestió. A Catalunya, per exemple, es divideixen entre els professionals i voluntaris pràcticament a parts iguals: 2.500 a 2.500. A més a més, hi ha els 800 bombers propis de la ciutat de Barcelona, així com uns pocs agents específicament adreçats als aeroports, així com els bombers d’empresa privada (especialment a les indústries petroquímiques de Tarragona o grans empreses com la SEAT, on precisament els bombers també han tingut recents conflictes laborals).

A França, els voluntaris són aproximadament un 70%, mentre que a Alemanya arriben a un 90%. Un altre tipus de gestió és la de la privatització encoberta del servei, com ara a Galícia. L’executiu autonòmic del PP subcontracta a una empresa el servei de Bombers, tal com altres CCAA fan amb el servei d’ambulàncies. Un model que precaritza les condicions laborals dels treballadores, ja que l’Administració paga els mateixos diners, però la subcontracta ha de treure el seu benefici econòmic (el qual extreu d’empitjorar el conveni).

Les mancances dels bombers voluntaris (que es distribueixen en uns parcs propis) són pràcticament les mateixes que la dels professionals: "El material està vell i caducat i els parcs de bombers cauen a trossos", descriu Marc Ferrer, qui afegeix: "En cas d’accident, tenim una assegurança precària que no ens cobreix adequadament i que tampoc podem reclamar a les nostres altres feines perquè no era en horari laboral". Ferrer, voluntari al parc de bombers de Matadepera (Vallès Occidental), creu que els bombers "són el germà pobre d’Interior, en comparació amb els Mossos".

El germà pobre, però, ha fet un cop de taula: vol un paper més important a la família.