El flamant nou cap de Policia de Cantàbria, Héctor Moreno García, va ser condemnat per tortures el 1994 i indultat pel PP de José María Aznar. La sentència judicial de l'Audiència Provincial de Madrid mai va ser un llast per a la carrera de Moreno García, que va continuar ascendint en la jerarquia policial fins arribar al seu actual destí. El cas d'aquest comissari no és una excepció. És més, la impunitat per als membres de Cossos i Forces de Seguretat denunciats i / o condemnats per tortures és una pràctica habitual en aquest país anomenat Espanya.

Així ho testifica, per exemple, José Manuel Sánchez Fornet, històric líder del Sindicat Unificat de Policia, del qual ja no en forma part. "Això és així per la Policia des d'almenys 1980, que és quan jo vaig entrar. Els ascensos a agents que han vulnerat els drets civils dels ciutadans formen part de la quotidianitat. El problema és que pràcticament ningú els ha prestat atenció fins ara", denuncia Sánchez Fornet, que posa com a exemple el també recent nomenament com a cap superior de Policia a Castella-la Manxa de Félix Antolín, investigat per un delicte contra la integritat moral i un altre de lesions per un presumpte cas d'assetjament a un subordinat.

Són dos casos recents. Entre tots els policies disponibles, el ministre de l'Interior ha triat aquests dos per a ser ascendits. Les seves raons tindrà, encara que de moment romanen ocultes. Aquest diari va sol·licitar informació al Ministeri de l'Interior per primera vegada el passat dimecres 12 d'abril, però encara no ha obtingut resposta. El president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, també s'ha dirigit per escrit a Interior, igualment sense èxit. Ara s'ha sumat el PSOE, que ha sol·licitat la compareixença del ministre Zoido.

Sánchez Fornet, en conversa telefònica amb Público, justifica les seves paraules anteriors mirant enrere. Posa com a exemple, entre d'altres, el cas del guàrdia civil Manuel Sánchez Corbi, que va ser condemnat el 7 de novembre de 1997 per l'Audiència de Biscaia a quatre anys de presó i sis d'inhabilitació per torturar Kepa Urra en un descampat, abans de traslladar-lo detingut a la caserna de La Salve, a Bilbao. Seria indultat el 1999. Malgrat aquesta condemna, Sánchez Corbi va continuar el seu imparable ascens fins a coronel en cap de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil.

Sánchez Corbí

Fa tot just un any, Sánchez Corbi va assenyalar que "és injust" que una persona com el secretari general de Sortu, Arnaldo Otegi, "condemnat per terrorisme" d'ETA ara "vulgui ser lehendakari i passar pàgina". No obstant això, ell sí que va poder passar pàgina i no complir la condemna que li van imposar els tribunals. "La democràcia i la dictadura han estat el mateix en aquest sentit. Ser un torturador i estar condemnat no afecta la carrera d'un policia. Tant de bo canviï i es comenci a mesurar si un policia mereix l'ascens segons el seu expedient professional i no altres consideracions d'amiguisme polític", prossegueix Sánchez Fornet.

Així les coses, aquest històric sindicalista considera que no s'ha de demanar la dimissió del nou cap de policia de Cantàbria perquè seria "fer pagar" a Moreno García "els errors del model". En la seva opinió, els esforços han d'anar encaminats a intentar canviar d'arrel el "pla operatiu d'actuació de Policia i Guàrdia Civil". "És un problema de fons. ¿La Policia per què està? ¿Es poden demanar 40 identificacions per cada 8 hores de serveis? Recordo nits en què els policies competien a Benidorm a veure qui identificava a més ciutadans", sentencia aquest policia.

El portaveu del SUP, Ramon Cossío, no veu inconvenient en el nomenament del policia condemnat per tortures com a cap de la Policia Nacional de Cantàbria. "S'ha magnificat tot molt. Moreno García ve de llocs de rellevància com la Interpol o la Udef. La condemna per tortures és de 1994, era jove i es veuria involucrat en algun altercat. En aquest temps ha fet la seva feina amb normalitat i amb èxit", destaca Cossío.

El coordinador de l'Agrupació Reformista de Policies, Luis Miguel L. Moreno, no comparteix el criteri de Cossío. Moreno considera que aquest tipus de decisions suposen una xacra per al prestigi de la Policia i assenyala que s'hauria d'haver triat per al lloc un membre del Cos que tingui un expedient net. "Que n'hi ha i són majoria", diu aquest policia, que considera que l'actual model de nomenaments a la Policia està en moltes ocasions marcat per "amiguisme polític" i no per l'"expedient i trajectòria dels agents".

Així mateix, Moreno reivindica un canvi total en el model policial en què la protecció dels drets dels ciutadans es mostri en el centre de la seva activitat.

Les dades, per descomptat, són preocupants. La Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, plataforma integrada per 46 organitzacions de lluita contra la tortura i la defensa dels drets humans, ha comptabilitzat fins a 7.500 casos de persones que han denunciat ser objecte de tortures, tracte inhumà o degradant per part de funcionaris públics en l'exercici de les seves funcions.

La policia ataca un manifestant a Madrid.- AMNISTÍA INTERNACIONAL

Amnistia Internacional també ha denunciat reiteradament que la pràctica de la tortura policial no és "sistemàtica", però que tampoc es tracta de casos aïllats. Així, l'informe Sal a la ferida, d'Amnistia Internacional, va denunciar un bon nombre de casos en què ciutadans havien patit abusos policials, maltractaments i / o tortures sense cap tipus de conseqüència per a les carreres professionals dels seus abusadors.

Un exemple d'aquests casos és el que va patir el ciutadà Driss Zraidi, que va estar detingut i va ser torturat a la comissaria dels Mossos de Roses. Els agents li van fracturar diverses costelles durant l'interrogatori. Després de presentar una denúncia, deu dels agents van ser encausats i acusats de tortura i lesions, i altres quatre per tortures per omissió. No obstant això, l'Audiència Provincial de Girona va absoldre els agents ja que era impossible determinar qui eren els autors de les tortures. Un testimoni clau per a veure els agents eren responsables de les tortures va canviar la seva versió a última hora. Casualitat.

"A Espanya hi ha un problema de manca d'investigació efectiva de les denúncies de ciutadans contra agents de l'autoritat per tortures i / o maltractaments. I quan s'investiga i s'aconsegueix que es jutgi els agents, les condemnes previstes pel Codi Penal són molt baixes. I el súmmum és que, en aquests casos, els diferents governs han atorgat indults als condemnats. Aquesta actitud del Govern suposa un incompliment de les obligacions internacionals de l'Estat: prevenir i condemnar els casos de tortura", explica a Público Patricia Goicoechea, advocada que exerceix de vicepresidenta de Rights International Spain.

La denúncia de Goicoechea se sustenta en dades. El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha condemnat Espanya fins a vuit ocasions per no investigar suficientment denúncies de tortures a les que hi havia indicis més que suficients per a iniciar una investigació. Així mateix, el Constitucional ha emparat fins a onze casos de ciutadans entre 2007 i 2016 que han evidenciat que els jutjats van ignorar les seves denúncies a agents de Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat per maltractaments i / o tortures.

El jutge de l'Audiència Nacional José Ricardo de Prada també ha afirmat que a Espanya "la tortura s'ha produït de manera clara". "Jo he tingut molts casos de sospita forta a la qual els tribunals no han donat resposta com correspon a un Estat de Dret". Aquestes declaracions de Prada van provocar que el llavors ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, titllés les seves paraules d'"infames" i demanés al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que prengués "algun tipus de mesura".

És més, l'Associació de Víctimes del Terrorisme va demanar la seva recusació en dues de les causes de lluita antiterrorista perquè, pel que sembla, era incompatible aquesta afirmació amb la lluita antiterrorista. L'Audiència Nacional va rebutjar ambdues. L'actitud del Govern espanyol en la lluita contra les tortures és, com es desprèn de l'anterior declaració, negacionista. L'Executiu nega la major i assegura que "tant la Policia Nacional com la Guàrdia Civil actuen amb escrupolós respecte a la legalitat en el lliure i pacífic exercici dels drets fonamentals".

Héctor Moreno García.

Per donar suport a aquesta frase, assenyalen que entre 2008 i 2013 un total de 6.903 agents de Policia i Guàrdia Civil s'han vist implicats en presumptes casos de maltractaments i tortures, i que d'ells les condemnes fermes als agents només ascendeixen a 47. En opinió del Govern la baixa ràtio acredita que només una ínfima part dels casos investigats acaben sent "denúncies de veritat".

La rèplica al Govern arriba de la mà de l'experta Patricia Goicoechea: "Que una denúncia sigui arxivada no vol dir que sigui falsa. Significa que el denunciant no ha pogut provar la seva versió, de manera que en aquesta afirmació el Govern s'equivoca. Més encara amb l'elevat nombre de casos en què s'ha demostrat que els jutjats espanyols no investiguen prou aquest tipus de denúncies. Per tant, el que sí es pot dir és que a Espanya s'ha torturat perquè aquí hi ha les sentències judicials".

L'experta de RIS també denuncia que els successius governs espanyols han obviat pràcticament tots els consells arribats des d'institucions internacionals dependents d'Europa o l'ONU i que li recomanen augmentar la prevenció per evitar possibles casos de tortura. "Hi ha una evident i clara manca de voluntat política per part dels successius governs per acabar amb aquesta pràctica o amb aquesta sospita", diu Goicoechea, que posa d'exemple l'existència de llocs sense càmeres en comissaries. "Això seria ben fàcil d'aplicar i no es fa", assenyala.

No obstant això, seria un error pensar que les denúncies de tortures es produeixen única o majoritàriament en el context de la lluita contra el terrorisme. En aquest sentit, el psiquiatre de l'Hospital Gregorio Marañón i assessor del Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura, Pau Pérez, assenyala que la immensa majoria de les denúncies de tortures es produeixen en l'àmbit de la repressió dels moviments socials i de la immigració , i que només un 10% de les denúncies té el seu origen en la lluita contra el terrorisme d'ETA.

Missatge d'impunitat per torturadors

Davant aquestes circumstàncies, una lectura evident és que aquestes actituds dels governants llancen el missatge als Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat que el maltractament a un detingut i / o la tortura no és una cosa greu que pugui acabar amb la seva carrera de policia . Aquí hi ha les dades dels 39 indults concedits per PP i PSOE a agents condemnats per tortures i el passat no tan ocult d'alts càrrecs de la Policia com els nomenats en aquest reportatge. O el de Sebastián Trapote Gutiérrez, cap de Policia a Catalunya.

I d'altra banda, també hi ha les dades de la impunitat que acompanya els policies que colpegen a joves al cap després de treure'ls d'un bar després d'una manifestació o d'aquells en els quals hi ha indicis més que suficients per creure que han pogut faltar a la veritat en els seus atestats policials. "El respecte del policia al ciutadà a Espanya brilla per la seva absència", sentencia Sánchez Fornet.

En aquestes circumstàncies, no és intranscendent que un reconegut torturador com Antonio González Pacheco, àlies Billy el Niño, sigui protegit per l'Estat espanyol impedint la seva extradició a l'Argentina per ser jutjat per crims de lesa humanitat.