Público
Público

Esports SOS sobre gel: els orfes de l’Skating Barcelona

El tancament de la instal·lació situada a l’Eixample deixa el Palau de Gel del Barça com a única pista de l’àrea metropolitana

Una imatge de l'anterior de l'Skating de Barcelona.
Una imatge de l'anterior de l'Skating de Barcelona. Viquipèdia

Quan fou mort el combregaren. Ha hagut de fer-se públic el tancament de l’Skating Club Barcelona perquè a la ciutat comtal s’hagin encès totes les alarmes i, a nivell de tot Catalunya, l’esport sobre gel hagi incrementat la freqüència de les seves senyals de SOS. 47 anys d’història de la instal·lació privada situada a l’Eixample de Barcelona semblen molts, però la voràgine de la Covid se l’ha endut per endavant, a l’Skating Club. Va tancar aquell maleït 13 de març del 2020 i ja no tornarà a ser. La propietat ha llogat el local a Carrefour. El local esdevindrà un supermercat i Barcelona perd una instal·lació lúdica i esportiva icònica i estimada.

Desenganyem-nos, l’Skating Club no era precisament una estructura d’estat ni de ciutat esportiva però la seva absència serveix per subratllar la insuficiència de les instal·lacions sobre gel en una ciutat on esportistes i practicants lúdics ja saben que tenen com a única alternativa el Palau de Gel del Barça. La instal·lació del club barcelonista s’ha convertit en l’única pista de Barcelona. És més flagrant encara: a Catalunya n’hi ha només dues més. A Puigcerdà i la Vall d’Aran. A més, el Palau de Gel tanca a l’estiu i té horaris complicats, amb hores punta molt freqüentades i franges horàries lògicament reservades als equips d’hoquei sobre gel. Molta gent, des d’esportistes federats fins a aficionats a patinar que potser n’havien après en alguna sessió, curset o rere el conegut pingüí mecànic que et servia de guia a l’Skating, sota aquell sostre entre cèlebre i barroc, queden ara orfes

Més enllà de la del Barça, a Catalunya només hi ha dues pistes de gel més: una a Puigcerdà i l'altra a la Vall d'Aran

La Federació Catalana d’Esports d’Hivern no es manifesta sobre el que suposa el tancament de la instal·lació. El seu equip de patinatge artístic entrena a l’altra pista, la del Barça, i els de velocitat ho fan directament a l’estranger, en estades de preparació i competitives. Amb l’hoquei i el curling passa el mateix: hi ha clubs on hi ha pista i, per tant, a menys hores menys esportistes. Mala peça al teler. A l’Skating Club hi havia l’escola pròpia de patinatge i una intensa vida social i esportiva, força arrelada a més al barri. No va sobrada Barcelona d’instal·lacions referents. L’Skating és a l’Eixample, en certa manera, el que el canòdrom era a la Meridiana. Una altra dada pels amants de la comparació: a Madrid hi ha cinc pistes de gel actives pel sol Palau de Gel barceloní. Cinc a un. Si fos el resultat d’un partit de futbol hi hauria mocadorades.

Salvem l’Skating, més cor que cap

La impotència és la tònica comuna de la molta gent que s’estimava l’Skating i que veu com ara la seva història s’ha fos. Una recollida de signatures a internes i missatges a Twitter han intentat alçar la petició de salvar la instal·lació o plantejar a l’Ajuntament que se n’habiliti un de públic, d’Skating. És un extrem improbable, per la mala reputació ecològica que tenen aquestes instal·lacions a efectes de petjada i manteniment. El resultat és que molta gent que vulgui patinar haurà de fer-se amb els patins de línia i, òbviament, no és el mateix.

La Marina Grigorieva, assídua de l’skating, diu que cen"tenars d’alumnes de l’escola de patinatge es queden sense possibilitat d’aprendre i practicar patinatge artístic en aquesta ciutat, però sembla com si aquest esport no existís". Miguel Bosch, que és veí de la mateixa finca, lamenta que "és una llàstima que les administracions no s’involucrin i protegeixin l’esport, la cultura i l’Skating Club, on a més d’un esport preciós també es vivia molt de caliu, tot i el fred que feia a la pista. No hem de permetre que es perdi una part de la ciutat, la cultura i la història de Barcelona sinó apostar perquè els nostres fills puguin viure el que vam viure tots el primer cop que ens vam calçar uns patins".

Entre els veïns de la vetusta instal·lació, un equipament especial on a més hi havia una programació pròpia que concelebrava les ocasions especials com Nadal, Halloween o els finals de curs, hi ha qui fins i tot prefereix posar en valor que la propietat privada del local hagi llogat i no pas venut l’espai i fabula amb un possible retorn. Sembla improbable. En tot cas la preocupació és compartida entre les responsables de l’escola de patinatge, antigues treballadores de la instal·lació, amb l’afegitó d’haver-se quedat sense feina. En certa manera després de més d’un any de pandèmia fent pampallugues, l’Skating Club Barcelona s’ha acabat apagant i amb ell deixa de bategar part d’un dels esports que enriqueixen l’escena plural de l’esport barceloní. Que el lector s’imagini que d’un dia per l’altre tanquessin la meitat de camps de bàsquet de l’àrea metropolitana o que per jugar a voleibol hi hagués una sola pista i la següent fos a tres hores en cotxe. Aquest és el sentiment dels patinadors i les patinadores sobre gel.