Amb l'excepció de les eleccions europees del 2014, ERC feia més de vuit dècades que no s'imposava a uns grans comicis a Catalunya. Però més enllà de la victòria a les urnes -15 diputats, primera força a les províncies de Girona, Tarragona i Lleida i a la ciutat de Barcelona i més d'un milió de vots-, ERC es confirma com la formació amb una millor implantació territorial del Principat. Ja va passar als comicis del Parlament del 21 de desembre de 2017, on tot i veure's superat -en vots i escons- tant per Cs com per JxCat, el partit d'Oriol Junqueras va mostrar una implantació territorial més homogènia, sense zones amb una presència gairebé inexistent.

Aquest diumenge, ERC ha crescut a tot arreu -guanya 6,4 punts a tot Catalunya i arriba al 24,6%- i supera el dos dígits de representació a tots els municipis de més de 20.000 habitants. Avança amb escreix a l'àrea metropolitana, on tradicionalment ha obtingut els pitjors resultats, però ho fa amb més força a ciutats de la segona i tercera corona de Barcelona, com Igualada, Manresa, Vilanova i la Geltrú i Sitges, i a les províncies de Lleida i Tarragona. En canvi, creix menys a Girona, on tot just avança 3,6 punts -ja hi tenia una gran implantació-, però hi obté un tercer diputat, per primera vegada.

A la província de Barcelona, Esquerra guanya 6,4 punts -com al conjunt del Principat- i 275.000 vots, en gran part pel creixement de la participació. S'imposa, per primera vegada, a la capital, Barcelona -on creix 5,7 punts-, i també ho fa en ciutats com Sant Cugat del Vallès, Manresa, Vilanova, Vilafranca del Penedès, Igualada, Sitges o Molins de Rei, entre d'altres. A la majoria creix per damunt de la seva mitjana i hi guanya al voltant de set punts. A Sant Vicenç dels Horts, el poble d'on va ser alcalde Oriol Junqueras, hi avança uns espectaculars 8,3 punts, però tot i així queda com a segona força, per darrere d'un PSC que ha recuperat bona part dels seus antics feus de l'àrea metropolitana, que el 21-D van passar a mans de Cs i a les generals de 2015 i 2016 d'En Comú Podem.

Tot i ascendir amb menys força, la formació també guanya posicions a les grans poblacions de la província i a l'àrea metropolitana i, per exemple, es converteix en la segona opció a Terrassa i Sabadell i en la tercera a Badalona, Castelldefels, el Prat, Cerdanyola o Sant Boi, sempre per darrere de PSC i En Comú. En canvi, és quarta a Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet, Cornellà o Viladecans. Ara bé, a totes elles un mínim de 4,5 punts de vot -en alguns casos dobla el percentatge- i supera el 10% de sufragis, sortint d'una certa marginalitat.

Creixement de dos dígits a les Terres de l'Ebre

Pel que fa a les altres províncies, són especialment importants els progressos a Lleida i Tarragona. A Ponent, ERC s'imposa amb molta claredat amb el 33,6% dels vots, 13 punts i 30.000 sufragis més que JxCat. A més a més, per primer cop hi obté dos diputats. En total, hi guanya 8,4 punts de suport i 30.000 vots, amb un creixement quadrat a la capital (8,4 punts), mentre que Balaguer (+9,2), Tàrrega (+8,9) i la Seu d'Urgell (+8,5) avança més i a Mollerussa (+7,6) ho fa menys.

A Tarragona, on per cert es va trencar l'empat a sis partit amb un diputat de les darreres generals, ERC també s'imposa amb el 27,2% dels vots, 7,6 més que el 2016. En xifres absolutes, passa 67.759 a 113.472 sufragis (en guanya 46.000) i supera en gairebé 25.000 el PSC i més que dobla Cs i JxCat. A la capital guanya 5,9 punts (arriba al 20,5%) i és segona força, per darrere del PSC, però en canvi s'imposa a Reus, la segona ciutat provincial, on guanya 6 punts i quasi 5.000 vots. A d'altres municipis importants de la demarcació, com el Vendrell (+6,4) o Salou (+5,9), ERC no s'imposa, però progressa. En canvi sí que guanya a Cambrils i Valls -on puja menys- i el partit obté un resultats espectaculars a les Terres de l'Ebre. Guanya a Tortosa, Amposta, Deltebre, Gandesa, Alcanar, Sant Carles de la Ràpita... però sobretot ho fa amb progressos que en molts casos superen els dos dígits: puja 11,1 punts a Tortosa, més de 12 a Amposta, 14 a Sant Carles, 18 a Deltebre,...

Finalment, a Girona el partit s'imposa amb el 29,8% i 113.546 vots, 3,6 punts i 33.000 sufragis més que el 2016. A la capital gairebé no creix (tot just sis dècimes), però és la força més votada, com també a Olot, Figueres, Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell o Ripoll. Menys a Olot, on avança 2,4 punts, a la resta té creixements propers o superiors als cinc punts. En canvi, és segona força a Blanes, Lloret i Salt, per darrere del PSC, però en els dos primers també hi registra creixements significatius, de 6,1 i 4,9 punts, respectivament i se situa al volant del 20% dels vots.