Público
Público
ENTREVISTA A EULÀLIA REGUANT

"Esquerra hauria d'explicar si ha fet un gir o si pretén fer el mateix que els darrers anys al Govern"

La diputada de la CUP assenyala que en les negociacions per a la investidura amb les diverses forces polítiques la clau és abordar què es vol fer en els propers quatre anys, i apunta com a cabdals garantir uns mínims a tothom per viure dignament i posar les bases d'un canvi de model econòmic a Catalunya, perquè sigui sostenible i respongui als reptes globals.

La diputada de la CUP Eulàlia Reguant.
La diputada de la CUP Eulàlia Reguant. Pere Francesch / ACN

Número tres de la llista de la CUP per Barcelona a les eleccions del 14-F, Eulàlia Reguant (1979) torna al Parlament, on ja va ser diputada entre 2015 i 2017. Les urnes han impulsat la formació anticapitalista -ha passat de quatre a nou diputats- i l'han situat novament en una posició clau en les negociacions per formar el futur Govern de la Generalitat. L'endemà de la primera reunió amb Esquerra, Reguant atén Públic telemàticament per explicar quines són les qüestions claus a abordar en les trobades que mantindran amb els republicans i també amb JxCat i En Comú Podem. 

Quina valoració fa dels resultats de diumenge, després que la CUP hagi augmentat representació, tot i que no ha guanyat vots?

Si fem una mirada global, hi ha hagut una baixada de la participació fruit de dos motius principals: un és la situació de pandèmia i unes eleccions que no s'haurien haver hagut de fer el 14 de febrer, i l'altre és la incapacitat de la política de donar respostes a la situació de crisi que vivim i això també ens afecta a nosaltres. Però si mirem en el còmput del sobiranisme, la CUP és qui en surt més ben parada. I, per tant, vol dir que manté una fidelitat de vot i una proposta política que hi ha un sector de gent que la segueix veient útil i necessària.

En la primera reunió amb ERC van constatar que coincideixen en què el 14-F ha posat de manifest una voluntat majoritària perquè hi hagi un gir a l'esquerra en les polítiques del Govern. Com s'hauria de materialitzar?

"Hem de garantir un mínim per viure a la gent i garantir que aquest país posa unes bases diferents per ser sostenible i respondre als reptes globals que existeixen"

Per a nosaltres el gir a l'esquerra passa per abordar polítiques de rescat social per a la gent que està vivint les conseqüències de la pandèmia, però no només. Per a moltíssima gent no hi havia hagut una recuperació de la crisi sistèmica del 2008. I és urgent garantir uns mínims per viure i també el dret a l'habitatge de manera clara. També és clau blindar els serveis públics. Hem vist com les retallades i les externalitzacions fruit de la convivència público-privada han fet que els serveis públics s'hagin degradat. El gir també passa per establir unes bases noves del país que posin al centre la necessitat de canviar el model i fer polítiques anticícliques. Això vol dir serveis públics, però també plantejar-nos eines com una banca pública que permetin apostar per una reindustrialització del país en lògica de transició ecològica. Aquestes són les idees claus: garantir un mínim per viure a la gent i garantir que aquest país posa unes bases diferents per ser sostenible i respondre als reptes globals que existeixen.

Són l'única formació que de cara al 14-F plantejava la renda bàsica universal. No sé si l'única aliança que faria factible abordar mesures com aquesta seria una que passés per ERC, la CUP i En Comú Podem?

Pot ser, sí. No ho descartem, es tracta de parlar-ho. ERC l'any 2002 va presentar al Parlament una proposició de llei sobre la renda bàsica universal i hauria d'explicar perquè el 2002 hi apostava i ara no ho fa. La renda bàsica universal seria la primera eina de llibertat republicana, perquè garanteix un mínim d'autonomia que ara mateix no existeix i la capacitat de poder decidir què vols fer amb la teva vida. I, alhora, és una eina de redistribució de renda claríssima. El rescat social passa per això, però alhora també per establir les bases d'un nou país. L'hem plantejat durant la campanya, tothom ens ha ignorat i alguns directament han dit que parlàvem d'impossibles, però seguim creient que no és impossible i, sobretot, que és indispensable.

Han notat un canvi en l'actitud d'ERC, en el sentit que estigui més disposada a abordar polítiques d'esquerres?

"El debat que hem de tenir amb les altres forces és com s'entén la legislatura, és a dir, què es va a fer els propers quatre anys"

Crec que Esquerra hauria d'explicar si ha fet un gir o no o si pretén fer el mateix que ha fet els darrers anys al Govern. És evident que va posar damunt la taula que començava amb nosaltres les converses. Teníem clar que volíem ser decisius en aquesta legislatura, i ser-ho pot tenir diferents expressius després en el nostre rol a la institució, que dependrà de com s'entengui la legislatura, és a dir, de què es va a fer els propers quatre anys. Aquest és el debat que cal tenir amb totes les forces que entenem que poden respondre a això, que té a veure amb la garantia de l'exercici del dret a l'autodeterminació i amb respondre a les necessitats socials del país. És cert que hi ha diferents matisos i diferències entre les tres forces que apel·lem, però Esquerra haurà de decidir on posar el focus i quin canvi de polítiques realment vol fer.

L'altre actor implicat en les negociacions és Junts, amb qui mantenen diferències importants a nivell econòmic i de model fiscal. Veu factible aquest gir a l'esquerra amb JxCat al Govern?

No volem renunciar a intentar parlar-ho i a partir d'aquí veurem. En funció de qui parla o de què parla, Junts diu coses diferents i, per tant, es tracta de veure què volen fer i què entenen que ha de ser aquesta legislatura. Quan parlem d'un nou cicle ho plantegem en la lògica d'avançar més enllà del curtterminisme que ha imperat els darrers tres anys, per tal de pensar on volem estar d'aquí a quatre anys, què volem haver assolit i com ens imaginem el país.

Hi ha un cert consens a l'hora de defensar la necessitat de reforçar els serveis públics, però només la CUP i En Comú Podem parlen explícitament als programes de desprivatització. Ho han posat damunt la taula de negociació?

"La col·laboració público-privada l'únic que fa és debilitar els serveis públics i empitjorar les condicions laborals dels treballadors"

Amb ERC hem fet una única reunió, que ha servit per poder analitzar en quin moment polític estem després de les eleccions i emplaçar-nos a una nova trobada per anar aprofundint. Per tant, no n'hem parlat. En aquest país durant molts anys ha existit un fals consens sobre que la col·laboració público-privada s'entenia com una garantia de serveis públics i drets socials. Ho denunciaven abans i creiem que ara s'ha visualitzat més que aquesta lògica de col·laboració l'únic que fa és debilitar els serveis públics i empitjorar les condicions laborals dels treballadors. La millor eina per garantir-los és que els serveis siguin 100% públics i, per tant, desprivatitzar-los. Amb En Comú Podem hauríem de discutir quin tipus de serveis públics s'imaginen i si defensen o no la col·laboració público-privada.

Portem uns dies de protesta contra l'empresonament de Pablo Hasél i han tornat a denunciar l'actuació dels Mossos que, entre d'altres coses, ha fet perdre un ull a una noia. Un nou model policial és imprescindible perquè donin suport al Govern?

És indispensable un nou model de seguretat que l'abordi des d'una lògica humanitària, no només de model policial. Ja veiem què està passant, s'ha trencat un consens en aquest país que s'arrossegava des del 2014, que és que ningú més perdria un ull per una bala de goma o foam. És cert que va passar en les protestes post-sentència, però era fruit de l'actuació de la Policia Nacional i ara han estat els Mossos, i això és greu. I és greu que en totes les compareixences d'Interior no hagin assumit que això no havia de tornar a passar. Tenim un problema amb les unitats d'intervenció, com la Brimo o les ARRO.

"És molt trist que es parli dels contenidors que cremen, però no del malestar que s'ha generat a la població juvenil, que no veu futur"

Aquests dies tothom mira el dit, però ningú mira la lluna. És molt trist que es parli dels contenidors que cremen, però no del malestar que s'ha generat a la població juvenil, que no veu futur, que no es digui que Hasél ha entrat a la presó per una llei que hauria d'haver estat derogada, perquè hi ha un Govern que va dir que la derogaria... Hi ha una sèrie d'elements que cal tenir en compte a l'hora de parlar del que està passant als carrers. Si no s'aborda continuarà passant, perquè no s'està donant resposta a gran part de la població d'aquest país, que després d'un any de pandèmia veu com la seva vida no té futur.

Pel que fa a la qüestió nacional, tenen la sensació que la proposta de fer un referèndum abans del 2025 quedaria al mig de la reactivació de la DUI que plantejava JxCat i la negociació amb l'Estat sense fixar terminis d'ERC?

Pot ser, però la intenció no era estar al mig. Evidentment, sempre volem ser més i entenem que qualsevol proposta política té la voluntat d'acumular al seu voltant el màxim de gent possible, però hem de veure com arribes a ser més i gestionant únicament allò que tens és impossible. De la mateixa manera, tampoc compartim aquesta idea d'aixecar o reactivar la DUI si no expliques què fas després de diferent del que es va fer el 2017. Entenem que cal fer un treball de generació d'estructures populars, no en lògica del que s'havia venut d'estructures d'estat, sinó estructures socials i econòmiques que et permetin sostenir els embats de l'Estat i dels seus poders econòmics i judicials. Aquesta ha de ser una de les prioritats.

"El referèndum és l'eina més democràtica i que acumula més suports per exercir el dret a l'autodeterminació, però no la podem deixar 'ad eternum'"

Alhora, el referèndum és l'eina més democràtica i que acumula més suports per exercir el dret a l'autodeterminació. Però no la podem deixar ad eternum. Aquí hi ha un conflicte polític que requereix una solució i no podem allargar-lo, perquè el que acabes fent és posar-lo sota la catifa i no resoldre'l. L'estabilització que fa l'Estat no el resol, el cronifica i envia més gent als marges i, per tant, cal posar les eines per resoldre'l. Creiem que cal treballar en una estratègia conjunta de tots aquells que entenem que aquest país té dret a autodeterminar-se i cal que ho faci.

Tenint en compte els vetos creuats a diverses bandes, és probable que anem a un escenari de Govern entre ERC i Junts i que la CUP hagi de decidir si hi entra o no o i si l'hi dona suport. Una decisió així pot tornar a tensar l'organització?

El debat que ha d'existir és què s'ha de fer i com ho anem a fer. Els debats interns de la CUP i les organitzacions que li donen suport sempre són positius i necessaris. Ja sabem que hi haurà posicions contraposades i aquesta és la riquesa del moviment, que les posicions arriben a trobar-se i comparteixen projecte polític.

Un altre objectiu que s'han marcat per aquesta legislatura és "aturar al feixisme". Com es fa això amb 11 diputats de Vox al Parlament? Perquè no hi ha una recepta màgica.

No hi ha cap recepta màgica i ho hem vist a molts països europeus, en què l'auge de l'extrema dreta és difícil de frenar, i hem vist què passa al Congrés dels Diputats. Per a nosaltres, frenar el feixisme passa també per tenir una estratègia conjunta, però global i integral, que abordi el carrer i la institució. No podem fer estratègies diferenciades en funció d'on [estem] i és cert que amb nou diputades de la CUP soles no aturarem el feixisme.