L'últim lustre al Congrés ha estat un dels més improductius de la història de la Cambra Baixa pel que fa a l'aprovació de normes. La ruptura del bipartidisme, la incapacitat per arribar a acords i la inestabilitat política han afectat els treballs parlamentaris, que emmalalteixen d'una sequera legislativa sense precedents.

En aquesta legislatura, l'objectiu tant del Govern espanyol com d'una bona part dels grups és revertir aquesta tendència i impulsar les reformes pendents que els avançaments electorals i la divisió política han frustrat en els últims anys. En aquest context, el primer any del nou cicle polític ha estat completament marcat per la pandèmia del coronavirus, que ha vingut acompanyada de l'aprovació d'un bon nombre de decrets del Govern estatal amb la finalitat de pal·liar els efectes sanitaris i econòmics de la Covid-19.

A punt d'acabar el primer any de la legislatura, la Cambra se centrarà a tirar endavant qüestions de l'agenda social que prenen la forma tant de decrets i projectes de llei (impulsats per l'Executiu de coalició), com de proposicions de llei (impulsades pels grups parlamentaris).

En aquest sentit, la setmana vinent serà força intensa al Parlament. Està previst que el Ple convalidi quatre reials decrets de l'Executiu espanyol que busquen l'ampliació de part de les mesures del denominat escut social i que actualitzen qüestions pendents del mercat laboral o de la docència que han agafat una especial urgència amb la pandèmia.

Aquestes quatre normes són: la regulació del teletreball, l'ampliació dels ERTO, la regulació del teletreball dels funcionaris públics i el reforç urgent de docents en els centres escolars. La norma que estableix les condicions i criteris del treball a distància va ser aprovada a mitjans de setembre després de diversos mesos de negociacions entre el Govern espanyol i els agents socials.

Es tracta del cinquè acord que van aconseguir els de Pedro Sánchez amb patronal i sindicats, un consens que la ministra de Treball, Yolanda Díaz, va assenyalar com "la negociació més difícil i complexa de les quals hem dut a terme". S'espera que el decret no tingui cap problema a tirar endavant, en tractar-se d'un consens aconseguit en el marc del diàleg social.

També s'emportarà al Congrés la regulació del teletreball dels funcionaris, una reforma que va provocar una certa polèmica en incloure un apartat que permet a les comunitats autònomes traslladar de manera forçosa a metges o infermers dels seus centres de salut o hospitals en funció de la necessitat marcada per la Covid-19.

La llei d'eutanàsia, la primera norma de la legislatura

Fruit del diàleg social també és l'extensió dels ERTO (aprovats per evitar acomiadaments en plena emergència sanitària del coronavirus) fins al 31 de gener, un acord al qual la patronal es va sumar en l'últim moment i després d'una intensa negociació. També s'espera la convalidació d'aquest decret en el Ple de la setmana vinent.

L'últim decret, el d'Educació, permetrà als centres escolars la contractació de docents encara que no disposin del màster habilitant. Amb la norma es pretén dur a terme un reforç d'urgència en un sistema educatiu que s'ha vist desbordat després de l'inici del curs escolar i a causa de la necessitat de disposar de personal per garantir el compliment de les restriccions aprovades per Sanitat.

Més enllà de la sessió plenària i dels decrets de l'Executiu, la setmana vinent serà crucial per algunes iniciatives que ja havien començat el seu tràmit en el Congrés i que es troben en comissió. En concret, acaben el termini d'esmenes la llei per despenalitzar l'eutanàsia, la llei de canvi climàtic i la llei de protecció de la infància i l'adolescència.

La finalització del termini d'esmenes dóna el tret de sortida a l'inici de redacció dels textos que contindran l'articulat de les lleis, uns textos que després han de ser aprovats per la comissió corresponent i ratificats pel Ple de la Cambra Baixa.

La llei de despenalització de l'eutanàsia va ser la primera norma que el Congrés va admetre a tràmit en aquesta legislatura. La proposició de llei del PSOE va haver de fer front al rebuig del PP i de Vox en dues ocasions: en el debat i votació d'admissió a tràmit (on el PP va arribar a qualificar la iniciativa de "solució final per estalviar costos sanitaris") i en el debat d'esmenes a la totalitat, on la majoria dels grups van aconseguir tombar els vetos dels de Pablo Casado i Santiago Abascal.