Público
Público

ATEMPTATS DE BARCELONA I CAMBRILS Ex-consellers i dirigents empresonats denuncien la manca de col·laboració de l'Estat en l'operatiu del 17-A

El respecte a les víctimes, el respecte a la ciutadania i a la transparència obliguen l’Estat espanyol a explicar la veritat i respondre als interrogants sobre "l’estreta relació entre l’imam de Ripoll, el líder ideològic de l’atemptat, i el CNI", diuen en una carta pública.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Desplegament policial en el lloc de l'atemptat a les Rambles de Barcelona, el 17 d'agost del 2017 EFE/Andreu Dalmau

Les conselleres i consellers del Govern de la Generalitat que presidia Carles Puigdemont i que es troben a presó, l'ex-presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l'ex-president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i diputat al Parlament, Jordi Sànchez, també empresonats, han denunciat en una carta feta pública a diferents mitjans de comunicació "la manca de col·laboració de l’Estat i d’alguns dels seus organismes" per a la prevenció de l'atemptat del 17 d'agost de l'any passat.

"El 17 d’Agost es va fer evident que Catalunya tenia una policia equiparable als millors cossos policials del món. Qui millor ho va entendre va ser la societat catalana", afirmen. I afegeixen: "Els Mossos van fer una gran feina però volem denunciar la manca de col·laboració de l’Estat i d’alguns dels seus organismes. No podem tancar els ulls davant la informació que ens arriba del sumari del 17 d’Agost i que evidencia l’estreta relació entre l’imam de Ripoll, el líder ideològic de l’atemptat, i el CNI. El respecte a les víctimes, el respecte a la ciutadania i a la transparència obliga l’Estat espanyol a respondre a aquests interrogants i explicar la veritat".

"No podem tancar els ulls davant la informació que ens arriba del sumari del 17-A i que evidencia l’estreta relació entre l’imam de Ripoll, el líder ideològic de l’atemptat, i el CNI"

Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Turull recorden els "fets tràgics que van sacsejar el país i que van situar Barcelona, Cambrils, Alcanar, Ripoll i Subirats en el centre de l’atenció mundial" i asseguren en primer lloc que amb el seu escrit volen "recordar les víctimes mortals, els ferits i les seves famílies, i a totes les persones innocents que van patir les conseqüències de la intolerància i el fanatisme".

"També és un dia per recordar la ciutadania de Catalunya, els milers i milers de persones que van sortir al carrer per dir al món ‘No tinc por’. Una ciutadania que va decidir no doblegar-se davant la violència, que no va cedir a l’amenaça i que espontàniament va anar recuperant els carrers reconvertint-los en un espai de convivència", assenyalen en el seu escrit.

Posen l'accent en la solidaritat expressada per la ciutadania: "On unes hores abans hi havia mort, silenci i buidor, la gent va recuperar el carrer per fer-ne un espai de pau i llibertat. Un cop més, Barcelona i Catalunya van mostrar al món la seva cara més solidària, més cívica i més humana".

I remarquen que l'aniversari del 17A és "també és un bon moment per recordar la professionalitat i l’entrega dels servidors públics. Mossos d’Esquadra i resta de forces policials, Guàrdia Urbana, Serveis d’Emergències Mèdiques, Protecció Civil, Serveis Socials i tots els voluntaris que es van bolcar per ajudar en el que fes falta".

"Va ser impossible detectar i evitar aquest atemptat"

"El Govern i la Policia sabien (sabíem) que un fet com aquest podia succeir i que calia estar preparats. Altres ciutats com Madrid, París, Londres, Brussel·les, Nova York havien patit atacs jihadistes", expliquen, i donen detalls sobre el treball dels Mossos d'Esquadra.

"Des de l’any 2015, el nivell d’alerta terrorista a l’estat s’havia establert en un nivell de 4 sobre 5. La Policia de Catalunya destinava aleshores, un 35 per cent del seus efectius a la investigació i a la lluita antiterrorista. Es treballava en diferents programes per detectar i evitar aquests processos de radicalització. Malgrat tot aquests esforços va ser impossible detectar i evitar aquest atemptat. Aquest és, sens dubte, un dels principals reptes de futur que tenim com a país en el camp de la seguretat. Caldrà continuar treballant en la prevenció, en la detecció de la radicalització i en la construcció d’una societat integradora i respectuosa en la pluralitat de valors que la conformen. Només des d’un treball transversal i interdepartamental podrem assolir aquests objectius.

Ens podem sentir satisfets de la capacitat reactiva que van tenir els Mossos d’Esquadra, en coordinació amb la resta de forces de seguretat, i la col·laboració amb les policies locals. Els diferents operatius que es van activar des del moment que es va produir l’atemptat van permetre que al cap de cinc dies poguéssim donar per desactivada la cèl·lula terrorista. Això no és una casualitat, és el fruit de molts anys de treball, de creure fermament que la seguretat d’un país és un dels pilars que garanteixen la seva llibertat. Ens hem de remuntar uns quants anys enrere quan a diferència de la gran majoria de comunitats, Catalunya va creure en la necessitat de tenir un model propi de seguretat. Moltes promocions de policia i representants polítics hi han cregut i ho han fet possible".

Per acabar, els dirigents empresonats per la seva implicació en el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre reiteren de nou "el suport a les víctimes i les seves famílies. Pocs dies després de l’atemptat vàrem veure una imatge que simbolitzava la concòrdia i la pau social que tots nosaltres desitgem. És la imatge dels pares d’un dels nens morts a la Rambla, abraçant-se a l’imam de Rubí. Era la imatge de la reconciliació, del diàleg i la fraternitat, l’únic camí que entenem que pot acabar amb la intolerància, el frontisme i els conflictes".