Público
Público
debat

Experts en salut mental reclamen un model d’atenció centrat en el suport social

Psiquiatres i psicòlegs posen de manifest la necessitat de tenir en compte els determinants socials, com són l’educació i la pobresa, en la salut mental de les persones, en debat organitzat per la Fundació Espacio Público i el Foro Ágora Salud. 

el debate 'En defensa del derecho a la salud mental'
El debat 'En defensa del dret a la salut mental'.

"La salut mental no és només un problema sanitari". "La teràpia de vegades no promociona la salut", "a les facultats no s'ensenya que la salut mental té a veure amb l'experiència vital de les persones", "sovint els mitjans identifiquen salut mental amb salut del cervell", "es medicalitza la misèria". Els participants en el col·loqui organitzat per Espacio Público i Foro Ágora Salud s'han pronunciat aquest dimarts al vespre amb expressions com aquestes, en un debat àgil i ple d'arguments, per defensar un model comunitari d'atenció en laàmbit de la salut enllaçat amb els drets de les persones.

El psiquiatre i professor titular de la Universitat de Barcelona, Joseba Achotegui; el psicoterapeuta i professor titular de la Universitat de Barcelona, Antoni Talarn i la psiquiatra i cap de l'àrea de Salut Mental de l'Hospital Pare Jofre, Begoña Frades García, han participat en el debat "en defensa del dret a la salut mental", moderat per la directora de Público, Virginia Pérez Alonso, amb el qual ha conclòs el debat per escrit obert prèviament a Espacio Público.

La pandèmia i la medicalització dels sentiments

El 90% països del món han vist els seus serveis de salut mental bàsics limitats o alterats durant la pandèmia

L'arribada de la pandèmia ha provocat un augment de l'ansietat, que els tres experts han insistit que no és una malaltia mental, sinó una forma de canalitzar la por o el dol. La psiquiatra i cap de l'àrea de salut mental de l'Hospital Pare Jofre Begoña Frades García ha apuntat que l'OMS ha assenyalat que el 90% països del món han vist els seus serveis de salut mental bàsics limitats o alterats durant la pandèmia. Davant d'aquesta dada, el psicoterapeuta i professor titular de la Universitat de Barcelona ha explicat que en l'àmbit estatal és difícil tenir dades fiables i nega que hagin augmentat els trastorns de salut mental. "No s'ha produït una veritable allau, el que ha augmentat és el malestar, la inquietud, l'insomni, l'estrès, però no tant un increment de trastorns mentals", ha detallat.

Achotegui: "La salut mental és "una adaptació activa a la realitat"

En aquest sentit, els tres han insistit a no medicalitzar o patologitzar els sentiments, i han posat de manifest que la societat en la qual vivim no permet els sentiments negatius, i això té un efecte en la salut mental de les persones. El psiquiatre i professor titular de la Universitat de Barcelona, Joseba Achotegui, ha apuntat que la salut mental és "una adaptació activa a la realitat", i que és normal que en situacions tan excepcionals com una pandèmia creixi l'ansietat o altres manifestacions d'estrès emocional. "És el negacionisme del malestar psicològic quan són respostes naturals i humanes", ha lamentat. "Vivim en una societat de consum en la qual qualsevol necessitat té un producte que la satisfà. I això ha arribat a l'àrea de salut mental", ha apuntat Achotegui. "Avui en dia costa entendre la idea del procés d'elaboració... El dolor sempre ha de desaparèixer amb una solució.  És el model social", ha lamentat. 

Per a Frades no és una novetat, aquesta insistència en la medicalització, i ha repetit que l'ansietat no és un trastorn mental. De fet, els tres experts han conversat sobre el paper de la medicina o de la salut en el tractament de la salut mental: en el moment en el qual el cirurgià, que és el metge que intervé en el moment més crític de la salut d'un pacient, és el símbol de la medicina, alguna cosa falla. "El quiròfan és el fracàs del model de prevenció i de la salut", ha lamentat Achotegui.

Virginia Pérez Alonso ha plantejat la qüestió de les desigualtats de gènere en l'atenció mèdica, i ha recordat les diferents entrevistes que des de Público s'han fet a la metge especialista en perspectiva de gènere, Carme Valls. En una recent publicada a Diari PúblicCarme Valls va insistir en què "la medicina ha nascut als hospitals i allà majoritàriament hi ha homes", i és per això no s'ha visibilitzat la patologia crònica, que sobretot la pateixen dones i s'atén en assistència  primària.

Frades, tot i apuntar que les dones acostumen a tenir més ansietat i depressions, elles són les que manifesten més que pateixen el malestar i el sofriment. En canvi, i en part a causa d'aquesta falta d'expressió dels sentiments, els homes acostumen a consumir més alcohol. A més, Talarn ha afegit que les dones estan exposades a unes violències que els homes no pateixen, i això augmenta l'ansietat i l'estrès. 

Els determinants socials, claus en la salut mental

Frades ha apuntat que el 10 d'octubre, el dia mundial de la salut mental, es va anunciar que s'invertiria en salut mental, però ha qüestionat aquesta inversió. "Què vol dir invertir en salut mental? Més psiquiatres? Més centres? Més psicòlegs? Cal invertir en els determinants socials, perquè no hi pot haver una bona salut mental sense drets humans", ha assenyalat. "Fa falta invertir en educació, en la pobresa... és un problema transversal, no només sanitari i mèdic. Afecta a tota la societat", ha denunciat.

En aquest sentit, Talarn ha recordat que l'eurodiputat exiliat i exconseller de Salut Toni Comín va aconseguir un augment del 30% de la línia assistencial de Salut Mental a la Generalitat el 2017, tal com el mateix polític recorda al debat generat anteriorment per escrit a Espacio Público. Ara bé, aquest augment no va anar acompanyat d'un model de reforma de l'atenció psiquiàtrica i que tingués en compte les perspectives comunitàries. "Caldria fer prevenció en l'àmbit d'educació, laboral... tenir una prevenció inespecífica. Aquests condicionats socials a la majoria dels llibres de psicologia clínica no se'n parla", ha denunciat. Achotegui s'ha sumat a la intervenció dels seus companys i ha afegit que el nivell educatiu està molt relacionat amb la salut.

"La pobresa i la misèria acaben convertides en temes mèdics"

Així mateix, Talarn ha advertit dels efectes col·laterals que té no reconèixer els determinants socials com a factors importants en la salut mental: en primer lloc, s'eximeix al sistema de la seva responsabilitat, i en segon lloc es fa sentir a l'individu que té problemes personals que no tenen res a veure amb el seu entorn. Això provoca pèrdua d'autoestima, augment de la síndrome de la impostora, així com l'increment de psicofàrmacs, droga i alcohol. "Ningú es qüestiona res i es deixa als malalts sols i sense poder entendre què els hi està pasant i com això té a veure amb el seu entorn", ha denotat. "La pobresa i la misèria acaben convertides en temes mèdics", ha lamentat Achotegui.

Manca de debat en el sector

Davant d'aquesta manca d'inclusió dels determinants socials com a quelcom clau en la salut mental, els experts han lamentat la falta de debat en el seu sector. Frades ha parlat de petits canvis com una "revolució silenciosa" que s'està fent a poc a poc, mentre que Achotegui ha lamentat la falta de comunicació i de debat. "Hi ha una certa tendència a treballar per escoles, per grup... però no hi ha massa debats dins de la psiquiatra o la psicologia", ha lamentat. En aquest sentit, Talarn ha afegit que hi ha molt moviment intel·lectual en contra de la medicació, però que el debat en l'assistència bàsica "no acaba d'arribar del tot". "Cada dia hi ha més grups d'ajuda mútua de pacients que s'estan empoderant i a poc a poc sí que estan fent aquesta revolució silenciosa, però trigarà en arribar si no li donem una empenta", ha advertit.

A més, aquesta manca de debat també va reforçada pel paper dels mitjans de comunicació, que tenen una visió molt reduccionista. "Més d'una vegada identifiquen salut mental amb salut del cervell. Només es parla de dopamina, serotonina... i no sortim d'aquí", ha criticat Achotegui. De fet, el psiquiatre ha assenyalat irònicament que tot i que es parla d'una Atenció biopsicosocial, el que hi ha és una Atenció "bio-bio-bio", amb voluntat de medicalitzar les patologies de salut mental.

Els problemes de nens i  joves

Una altra de les demostracions de la medicalització és el TDAH (Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat). "Hi ha una epidèmia de diagnòstics de TDAH", ha assegurat Talarn, ja que a Espanya un 10% dels menors està diagnosticat amb aquesta malaltia. El psicoterapeuta ha detallat que els mestres, que a vegades es troben amb aules de fins a 27 alumnes, es troben en situacions de molt estrès que fa que als nens més inquiets se'ls titlli de conflictius, que això es comenti als pares, els pares al psiquiatre, i comenci "una bola de neu" que arriba fins a aquest 10% de diagnòstics de TDAH. D'altra banda, ha posat el dit a la nafra dient que cal saber qui inverteix en les unitats especialitzades de TDAH als hospitals. "Les farmacèutiques", ha explicat l'expert, que ha afegit que també financien les associacions de pares amb els nens amb aquest trastorn.

Un altre problema dramàtic és la pornografia i com s'està convertint en l'única font de coneixement de salut sexual

Així mateix, les xarxes socials suposen un factor de risc que fan que els nens més vulnerables tinguin un trastorn, perquè incrementen la inseguretat i baixen l'autoestima. També vinculat amb l'internet, un altre problema dramàtic d'avui en dia és la pornografia i com s'està convertint en l'única font de coneixement de salut sexual. I en comptes de prevenir-ho amb una educació progressiva i abans de l'edat de risc, les xerrades a les escoles sobre sexualitat, addiccions, o assetjament arriben als joves de 15 o 16 anys, quan ja poden haver començat amb aquestes pràctiques. "Llavors ja és massa tard", ha opinat la psiquiatra.

Una de les consultes que també reben els psicòlegs, ha explicat Talarn, són les dels pares que venen "molt preocupats" perquè observen "conductes que no quadren amb el gènere assignat". És a dir, pares i menors i adolescents que no han estat degudament informats sobre la transsexualitat. En aquestes consultes, Talarn explica als pares com "acompanyar sense intervenir ni pressionar al menor", per així "protegir el nen o nena del possible assetjament escolar". En aquest sentit, Frades ha lamentat que si no s'educa des de la igualtat i la tolerància es pot reforçar l'assetjament escolar, el qual ha augmentat també en línia, i encara més durant el confinament.

El dol migratori extrem

Les persones més vulnerables tenen més possibilitats de patir problemes de salut mental, sobretot en situacions de crisi econòmica. És per això que Achotegui ha posat en relleu que hi ha moltes persones migrades, ja sigui perquè estan sense documentació o perquè tot i tenir-la no poden portar a la seva família aquí, que estan patint un "dol migratori extrem".  A més, degut a la falta de classes de català o castellà, així com la falta de vida al carrer, la integració d’aquestes persones s’ha dificultat. "Això ho notem molt a les consultes", ha lamentat el psiquiatre.

D’altra banda, amb la bretxa digital els nens amb pocs recursos que no tenen connexió a internet han perdut gairebé un curs escolar. Tot això augmenta la falta de d’informació i aïllament per part del col·lectiu migrant, el que augmenta el seu dol migratori. "Això afectarà a més d’una generació. Aquest maltractament és gana per avui i molts més problemes per a l’endemà", ha advertit.