El 72% dels catalans creu que hi ha molta o bastant corrupció, segons el Baròmetre de l’Oficina Antifrau de Catalunya, i un 82% creu que és un problema molt o bastant greu. Per aquest motiu, i per tal d’analitzar els seus efectes, l’exposició “Corrupció! Revolta ètica” reflexiona sobre les corrosives conseqüències d’aquestes actuacions, en una mostra que es pot visitar al Palau Robert fins al 24 de novembre.

L’exposició, que coincideix amb el desè aniversari de l’Oficina Antifrau, reprodueix algunes xifres d’aquest fenomen que pot abocar a profundes crisis socials, econòmiques i polítiques, a més del debilitament de la democràcia i els drets humans. L’FMI estima el cost de la corrupció en un 2% del PIB mundial; la Unió Europea calcula que els danys generats per la corrupció ascendeixen a 120.000 milions d’euros cada any i un terç d’aquesta xifra, uns 40.000 milions d’euros, són provocats per l’Estat espanyol.

Els comportaments corruptes i fraudulents sorgeixen en societats d’una certa ambigüitat moral, en què predomina l’individualisme, el relativisme i s’hi posa de manifest la crisi de valors. Per aquest motiu, la mostra –que té com a comissari el periodista i professor de la UAB David Vidal Castell–, és interactiva i vol provocar en el visitant una reflexió personal sobre els àmbits en què la seva actitud pot modificar i millorar els sistemes corruptes a petita escala. Els visitants han d’aixecar catifes –literalment– per conèixer la veritat, i hauran de reaccionar davant situacions quotidianes que posen a prova la seva integritat.

Què és la corrupció?

A l’àmbit Què és la corrupció? s’esmenten els riscos de corrupció en l’espai públic, la transparència, i com funcionen alguns dels mecanismes de detecció de fraus a alguns països del nord d’Europa. També s’hi fa esment de la corrupció en l’àmbit públic a Catalunya, amb casos concrets i coneguts per la ciutadania. 

També s’hi posa en valor la figura dels alertadors i facilitadors, peces fonamentals en la lluita contra la corrupció i el frau, recalcant la importància que el denunciant no pateixi represàlies o pressions personals o professionals. Alguns exemples esmentats a la mostra són Hervé Falciani, enginyer que ha denunciat evasors fiscals, o altres noms com, Montse Gassull, Azahara Peralta, Luís Gonzalo Segura, Roberto Macías o Carme Garcia.

Un lloc destacat també l’ocupa la premsa per la seva funció de visibilitzar la corrupció de les societats, amb portades i titulars de casos cèlebres de corrupció nacionals i internacionals. Així mateix, s’hi projecten una selecció de gags del programa de TV3 Polònia sobre corrupció, i un recull de tires d’humor gràfic que reflecteixen aquest fenomen.

Activitats

Al llarg d’octubre i novembre, el Palau Robert i l’Oficina Antifrau organitzen diverses activitats complementàries per aprofundir en la reflexió sobre la corrupció.

El 7 d’octubre es durà a terme la taula rodona: “Ahir, avui, demà en el cràter de la corrupció. Una perspectiva històrica”, en la qual participaran la periodista Gemma Garcia, autora del llibre Els senyors del boom; Borja de Riquer, historiador i autor, entre d’altres, de l’obra Història de la corrupció en la Espanya contemporània, i Santiago Tarín, periodista de La Vanguardia i historiador, autor de llibres com Viaje por las mentiras de la Historia Universal, en una taula moderada pel periodista David Fernández. 

EL 28 d’octubre, la taula rodona “Denunciar la corrupció: veus contra el silenci i les complicitats” abordarà la importància dels alertadors i denunciants de fets corruptes o fraudulents, i a la qual hi participaran quatre alertadors de diferents casos, com són Luís Gonzalo Segura, que va denunciar presumptes pràctiques corruptes a l’exèrcit espanyol; Carme Garcia, alertadora del ‘cas Mercuri’; Azahara Peralta, alertadora del ‘cas Aquamed’, i Roberto Macías, alertador del cas del frau en la formació de la UGT d’Andalusia. La taula la moderarà Lourdes Parramon, cap de Relacions Institucionals de l’Oficina Antifrau de Catalunya. 

Les activitats es tancaran el 13 de novembre amb una conversa entre Miguel Angel Gimeno, director de l’Oficina Antifrau de Catalunya i Emilio Sánchez Ulled, conseller de Justícia en la representació permanent d’Espanya davant de la Unió Europea i exfiscal contra la corrupció i la criminalitat organitzada.