Público
Público

Extrema dreta El projecte i les ànimes de Vox a Catalunya

El partit d'extrema dreta només té un programa amb el que es presentarà a tots els comicis del cicle electoral previst a l’Estat però per Catalunya demana, a més, liquidar la Generalitat, tancar TV3 i dissoldre els Mossos d'Esquadra. Repassem els noms més destacats de la formació d'Abascal al Principat.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

El membre del Comitè Executiu Nacional de Vox Ignacio Garriga durant un acte del partit a Sant Boi de Llobregat. MARIA RUBIO 

“Vox està a Barcelona per reivindicar novament la indissoluble unitat de la nació espanyola” i per reafirmar el seu “compromís irrenunciable en la nostra lluita contra el separatisme colpista, tant als tribunals, com al carrer, com a les institucions”, manifestava el passat 12 d'octubre Javier Ortega Smith, secretari general del partit, a la plaça Catalunya de la capital catalana. Era l'enèsima participació d'un dirigent de Vox a una manifestació contra el procés independentista, després de les ja conegudes assistències del president de Vox, Santiago Abascal, a les convocatòries espanyolistes de Societat Civil Catalana (SCC) o a les marxes ultres d'octubre de 2017 des de la plaça Artós del barri de Sarrià, contra Carles Puigdemont.

En els pròxims mesos, amb les eleccions andaluses com a història, on van obtenir dotze diputats sorgits del no-res, amb un partit amb menys de cinc anys de vida i que, fins aleshores, havia aplegat vots residuals en tots els comicis als quals s’havia presentat, i a les portes de les moltes jornades electorals, Catalunya tornarà a ser un dels objectius prioritaris de de Vox. La formació reeditarà per a les campanyes els seus missatges bàsics en favor de la unitat d'Espanya, la recentralització de competències, la intervenció permanent de Catalunya a través del 155. I per això aprofitarà la seva presència com a acusació popular en el judici contra els líders independentistes.

Vox creix a Catalunya de forma notable. I no com a resultat de l'absorció recent de la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC) i la seva clientela política. Ho fa, contràriament al que succeeix a la resta de l'Estat espanyol, on creix a partir d'un PP post-Gürtel que timoneja avui Pablo Casado, xuclant part de la intenció de vot a Ciutadans. De fet, l'aliança a Andalusia i la famosa foto de Colón entre Albert Rivera, Santiago Abascal i Pablo Casado ha incomodat, almenys a nivell dialèctic, alguns sectors del partit taronja, començant pel seu candidat a Barcelona, Manuel Valls.

A nivell català, Vox proposa liquidar la Generalitat, tancar TV3 i dissoldre els Mossos d'Esquadra

Vox només té un programa. I amb aquest es presenta i presentarà a tots els comicis del cicle electoral previst a l’Estat (autonòmiques, municipals, europees, totes fixades pel 26 de maig; i generals, que seran el 28 d'abril). Aquest paquet de mesures, amb clares mostres de l’ideari d’ultradreta, tradicionalment diluït en el Partit Popular o en forces polítiques marginals, es troba recollit al document marc únic anomenat Cien medidas para la España Viva. Conté deu eixos, amb temes com “unitat i sobirania” a “Europa i internacional”, i a través seu aterrarà, com totes les enquestes coincideixen a reflectir, a les principals institucions de la geografia estatal.

Un programa ultranacionalista i reaccionari

Ja en el multitudinari acte que Vox va realitzar el passat juny a l'hotel Barceló Sants, i en què va reunir més d'un miler de seguidors, van quedar ben clars els principals objectius del partit: liquidar la Generalitat de Catalunya, “que només genera balafiament i deslleialtat”, en paraules d'Ortega Smith; tancar TV3, “per actuar com un aparell de propaganda separatista antiespanyola” i dissoldre el cos de Mossos d'Esquadra, per la seva “no prevenció” i “gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils” del 17A.

L'acte de Vox a l'Hotel Barceló Sants.

Pel què fa la unitat d’Espanya, Vox és taxatiu: proposa la suspensió de l’autonomia catalana “fins a la derrota sense pal·liatius” del que anomena “colpisme”. I ho acompanya de diverses mesures que passen per la il·legalització dels partits, associacions i ONG “que persegueixen la destrucció de la unitat territorial de la Nació i de la seva sobirania”. “S'ha de “completar la desarticulació del cop”, opina Abascal. Al seu criteri, que Quim Torra, “representant màxim de la via eslovena” sigui el president de la Generalitat i “no estigui assegut a la banqueta dels acusats” en el judici al Procés demostra que “el cop contra la sagrada unitat d'Espanya està viu”.

Representant d'una xarxa de grans propietaris i interessos agraris d'un castigat, social i econòmicament, medi rural, Vox centra la seva estratègia en dos col·lectius. D'una banda, en el sector de la caça contraposant les seves demandes i interessos a les del sector ecologista, al que identifica com a destructor de l'essència rural. I per l'altra, en el sector de la tauromàquia i el seu lobby, on hi explota també grans dosis de nacionalisme espanyol. Seguint l'estela aznarista, defensa dissenyar i aplicar un nou Pla Hidrològic Nacional (PHN), com a fórmula per a garantir recursos hídrics a les zones més seques de l’estat mitjançant grans operacions de transvasament entre conques hídriques. L'antic PHN va aixecar un gran moviment de contestació a les terres per on transcorre el riu Ebre, i finalment Brussel·les es va negar a finançar-lo.

En matèria lingüística, Vox és defensor de l’espanyol com a única llengua vehicular obligatòria i considera les “llengües cooficials” com a opcionals. “Els progenitors” han de tenir “dret a escollir la llengua d’escolarització dels seus fills”. També opten per la deducció fiscal per a empreses que “puguin participar en la creació cultural”, que per a Vox passa pel “foment de l’arrelament a la terra, manifestacions folklòriques i tradicions d’Espanya i dels seus pobles dins de l’òptica de la Hispanitat”.

Les ànimes de Vox a Catalunya

Per ara és Jorge Buxadé, actual vocal del comitè executiu de Vox qui controla el partit a Catalunya. Com ha publicat la Directa, a les eleccions catalanes del 1995 va ser el número 7 per Tarragona de la llista de Falange Española de las JONS; i a les eleccions generals del 1996, va ser el número 8 per Barcelona de Falange Española Auténtica. També va ser secretari de la Fundació Joan Boscà, constituïda per SCC i membre d’Empresaris de Catalunya, una associació impulsada per SCC com a patronal unionista. Com a advocat de l’Estat, Buxadé va ser qui va recórrer la consulta sobre la independència de Catalunya d’Arenys de Munt de 2009 en nom del govern espanyol de Rodríguez Zapatero.

La segona persona de pes de Vox a Catalunya és Ignacio Garriga Vaz de Concicao. És membre del Comitè Executiu de Vox i odontòleg de professió. Va ser el candidat a l'alcaldia de Sant Cugat del Vallès el 2015, és conegut també per haver celebrat més d'una vegada el cop d'Estat del 18 de juliol de 1936. A través d'un missatge a Twitter el 18 de juliol 2017, Garriga va afirmar: “Vagi per endavant la meva condemna a les morts ocasionades per tots dos bàndols, però celebro que valents ens lliuressin del jou comunista”. El mateix dia de l'any 2016 ja va afirmar: “Avui agraeixo als meus avis que en un dia com avui es llancessin a defensar els nostres principis”. Garriga Vaz de Concicao, nascut el 1987, és català i té la pell negre. La seva mare, antiga militant del PP, és originària de Guinea Equatorial amb ascendència portuguesa. Garriga s'encarrega del posicionament del partit respecte la migració.

Una part dels dirigents de Vox a Catalunya provenen de PxC, però també n'hi ha amb un passat al PP o Cs

Un dels exdirigents de PxC que ja formen part de Vox és Joan Garriga, que ara és coordinador del partit a Barcelona ciutat. Garriga va ser el número 2 de la llista de l’aleshores diputada del PP Montserrat Nebrera quan va competir contra Alícia Sánchez-Camacho per dirigir el PP català. Com explica el periodista Xavier Rius Sant, ara per ara sembla segur que l'exsecretària general de PxC Mònica Lora encapçalarà la llista de Vox a Mataró i el fins ara president de PxC, August Armengol la del Vendrell. Altres dirigents de PxC com Nacho Mulleras o Sergi Fabri, lideraries les llistes d'Olot i Salt, respectivament.

Qui també forma l'entramat de Vox és l'exvicepresident de PxC, Pablo Barranco Schnitzler, ja des d'abans de l'integració del partit ultra català a Vox. Com va explicar Públic, Barranco Schnitzler va ser responsable de les relacions internacionals de PxC, viatjant diverses vegades a Colònia a actes dels partits ultres Pro Alemanya/Pro Colònia, fins a la seva marxa, enfrontat amb Josep Anglada, el 2010. Llavors, radicat a Sant Just Desvern va encapçalar Via Democràtica, una escissió islamòfoba del PxC, on va ser el seu regidor.

Durant les eleccions europees de 2014, Barranco Schnitzler es va presentar en el lloc 47 de la llista de Vox, i posteriorment, sense Anglada al partit va tornar a PxC erigit en vicepresident i encarregat de legitimar la formació entre els partits ultradretans Alternativa per Alemanya (AfD) i el Partit Liberal d’Àustria (FPÖ) -que governa amb coalició amb els conservadors al país transalpí. A Vox, desenvolupa tasques de relacions internacionals.

El partit pretén aterrar sobretot en municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona i, per exemple, ha celebrat actes concorreguts a Sant Boi de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat o Sant Vicenç dels Horts. En aquest darrer municipi, que va tenir Oriol Junqueras com a alcalde, el seu cap de llista serà Santos Mateo, que curiosament va encapçalar la candidatura de Ciutadans a la ciutat a les eleccions de 2015. A l'octubre del mateix any, però, ja va trencar amb el partit de Rivera i progressivament s'ha apropat a Vox.